La realitat dels joves tutelats: el que no s'explica dels centres de menors
Tres testimonis exposen a Catalunya Ràdio el buit emocional dels centres de menors
Els centres de menors tutelats són recursos del sistema de protecció de la infància que tenen com a objectiu garantir la seguretat i el benestar de menors en situació de risc. Però què passa quan el sistema no aconsegueix generar vincles ni estabilitat emocional?
La Romaisa Krima, extutelada durant cinc anys i ara estudiant de Sociologia, explica a "La tarda de Catalunya Ràdio" el dia a dia durant la seva estada al centre de la DGAIA.
"Si no tornaves a temps, et posaven en cerca i captura"
Un dels protocols més impactants, segons la Romaisa, és el que s'activa en cas de "fuga":
"Si sortíem sense permís o no tornàvem a l'hora establerta, al cap de poques hores es presentava una denúncia i ens posaven en cerca i captura", relata la Romaisa.
Aquestes situacions es tractaven amb protocols interns que, segons denuncia, sovint s'assemblaven més a un càstig que a una mesura educativa:
"Quan tornaves, havies d'estar sola a l'habitació, menjaves sola, no podies parlar amb ningú ni sortir durant dies."
David Melero: "Els centres d'acollida no són famílies, són institucions"
El David vivia amb la seva mare a Vilafranca del Penedès. Tot va canviar quan, durant l'adolescència, el van portar a un centre d'acollida a Vic. Un canvi de vida brusc, en un entorn nou, sense les referències habituals.
"Vaig passar de viure amb la meva mare a estar en un centre, desprotegit. Els centres d'acollida no són famílies, són institucions. Hi ha molts xavals, cadascun amb la seva història, però no tens referents. Els educadors fan una tasca increïble, però el sistema ens deixa desprotegits."
Durant l'estada al centre, hi va haver un punt d'inflexió quan la seva tutora el va apuntar a un agrupament escolta a Barcelona. L'activitat, fora del context institucional, li va permetre conèixer gent nova i establir vincles més estables:
"Jo no he crescut amb els mateixos amics de tota la vida, ni he fet la primària i l'ESO amb les mateixes persones. Però al cau, per primer cop, vaig començar a tenir aquest sentiment de pertinença."
Manca de suport emocional: "El que necessites és algú que t'escolti"
Tant la Romaisa com el David coincideixen en una mancança clau dins del sistema: l'acompanyament emocional real.
"Et donen un sostre, menjar i una rutina, però el que necessites és algú que t'escolti de veritat", diu el David.
Romaisa afegeix que, tot i la dedicació de molts professionals, la rotació constant d'educadors i la manca de recursos fan molt difícil mantenir lligams duradors.
"Hi havia educadores que marxaven al cap de poc i una altra vegada, començaves de zero. No sabien qui eres."
Què reclamen els joves tutelats? Vincles reals, estabilitat i escolta
Per la Romaisa i el David, el problema no és només estructural, sinó sobretot emocional. El que més els ha faltat dins del sistema de protecció és sentir-se compresos, reconeguts i acompanyats de manera autèntica.
Tots dos estan d'acord que cal urgentment una revisió profunda del sistema de tutela. Reclamen un model més humà, que garanteixi professionals estables i formats, una atenció psicològica efectiva i un acompanyament real durant tot el procés d'emancipació.
- ARXIVAT A:
- Univers 3Cat
