La resistència d'El Racó d'en Binu: L'èxit i la decadència d'una cuina que es perd

Francesc Fortí va crear a Argentona, un poble del Maresme que amb prou feines tenia 6.000 habitants, un reducte de l'alta gastronomia clàssica francesa: El racó d'en Binu. Una institució a l'estela del mític Auguste Escoffier, el xef que a la Belle Époque va fundar l'alta cuina gal·la. Clients de tot Europa van començar a freqüentar el restaurant. Francesc Fortí va crear El Racó d'en Binu a Argentona, el primer restaurant català que va rebre dues estrelles Michelin fora de Madrid, Barcelona o Sant Sebastià (3Cat) Poc després hi va arribar també Francina Suriñach, procedent de Sant Pere de Torelló. Va venir, segons ens explica ella mateixa, "a fer la temporada i aprendre com es serveix una taula en un restaurant de categoria" i va acabar convertida en cap de sala i esposa de Fortí. El dos junts van consolidar un negoci que va obtenir la seva segona estrella Michelin l'any 1979, en una època, segons Fortí, "en què la guia francesa reconeixia la bona cuina, no el disseny, el suposat discurs intel·lectual o el luxe". El Racó d'en Binu es va convertir així en el primer restaurant fora de Madrid, Barcelona o Sant Sebastià a rebre dues estrelles Michelin. El Racó d'en Binu manté la tradició de l'alta cuina francesa (3Cat) El reconeixement i la fama els van acompanyar fins que, amb el pas dels anys i lluny de les grans ciutats, la crítica gastronòmica i els mitjans van començar a ignorar-los. Les estrelles van desaparèixer i, amb elles, també els clients. El telèfon fa anys que ja no sona, però en Francesc i la Francina no s'han retirat i continuen obrint les portes cada dia, fidels al seu estil. Sense rendir-se davant de les adversitats o sotmetre's a noves tendències, tots dos es resisteixen al pas del temps i mantenen obert l'últim temple de l'alta gastronomia d'arrel francesa, on tot continua com des del primer dia. Ara són la resistència a la modernitat. Després del gran èxit, El Racó d'en Binu va viure un període de decadència. Hi havia dies que no tenien cap client (3Cat) Al llarg del documental, en Francesc mira enrere i recorda "uns anys 70 emocionants i esperançadors"; "uns 80 formidables", de plena consolidació del seu negoci, i "uns 90 catastròfics". Ara, entrar al Racó d'en Binu és un viatge en el temps i a la història de dues estrelles, en perill d'extinció. En Francesc i la Francina, propietaris del restaurant, resisteixen el pas del temps: inalterables i fidels al seu estil (3Cat) Fitxa tècnica: Direcció i guió: Guillem Cabra, Mar Clapés Producció executiva: Ricard Ustrell Direcció de producció: Guillem Cabra Fotografia: Paco Amate Música original: Ubaldo &amp; Languïle Arkestre, Oriol Puig "Binu, història de dues estrelles" és una producció de La Manchester Radiofònica SL.