La sonda soviètica Cosmos 482 cau a l'oceà Índic després de 53 anys en òrbita

La sonda Cosmos 482, que la Unió Soviètica va llançar a l'espai el març del 1972, ha caigut a l'oceà Índic aquest dissabte, segons l'agència espacial russa Roscosmos.

La nau, d'un metre de diàmetre i 500 kg de pes, i que estava sense control, ha entrat a l'atmosfera terrestre a quarts de nou del matí i ha caigut fins a enfonsar-se a l'oceà a l'oest de Jakarta, la capital d'Indonèsia.

Els càlculs dels últims dies apuntaven que, per la inclinació de la seva òrbita, podria caure en una àmplia zona central de la Terra, entre els paral·lels 52 nord i sud, en un espai que comprèn la pràctica totalitat dels cinc continents, i que limita pel nord amb ciutats com Londres, al Regne Unit, i pel sud amb indrets com el cap d'Hornos, a Xile.

Tenint en compte que el 71% de la superfície terrestre és mar, la probabilitat que caigués en un lloc habitat era petita.

L'última estimació de l'Agència Espacial Europea, l'ESA, era que cauria poc després de dos quarts de nou del matí d'aquest dissabte, tot i que és una estimació que tenia molt marge d'error, gairebé 3 hores i mitja.

De fet, les prediccions dels dos organismes, l'ESA i l'EU STT, no coincidien, però, a mesura que passaven les hores, les diferències entre l'una i l'altra eren cada vegada més petites.

Les agències d'altres països, com l'Aerospace Corporation dels Estats Units, també han estat fent prediccions que cada cop coincidien més amb les europees. 

A les 5 de la tarda d'aquest divendres havien predit la caiguda uns minuts abans de les 8 del matí d'aquest dissabte, hora catalana, una estimació que a les dues de la matinada s'ha ajustat a les 8.12, amb tres hores de marge d'error:

Com que es tractava d'una reentrada no controlada, el lloc exacte no es podia determinar fins al mateix moment que el Cosmos 482 entrés a  l'atmosfera, a una velocitat d'uns 242 quilòmetres per hora.

Una sonda que va fallar

La sonda Cosmos 482, que pesa 495 quilos i fa poc més d'1 metre de diàmetre, formava part del programa soviètic Venera, que tenia com a objectiu estudiar el planeta Venus. Era la vuitena nau del programa que es va enlairar, però un problema la va deixar en una òrbita molt el·líptica al voltant de la Terra.

En aquests 53 anys, cada vegada que s'acostava al nostre planeta s'anava afeblint i ara, finalment, ja no tenia prou força per resistir la gravetat terrestre.

El que més preocupava era el fet que Cosmos 482 estava preparada per resistir les altes temperatures de Venus, de més de 500 graus, la qual cosa feia preveure que no es desintegraria quan traspassés l'atmosfera de la Terra. És el que havia explicat a Catalunya Ràdio el doctor en enginyeria aeroespacial de la UPC Miquel Sureda:

"Normalment, un objecte d'aquesta mida i d'aquesta massa s'hauria de desintegrar, perquè els objectes petits, quan entren a l'atmosfera, tenen molta fricció. Però en aquest cas, com que està preparada per aguantar les altes temperatures i pressions de l'atmosfera de Venus, el més probable és que no es desintegri, que arribi gairebé intacte a la superfície terrestre."

L'investigador de la Universitat Tècnica de Delft, als Països Baixos, Marco Langbroek havia assegurat que malgrat que hi havia risc, "no ens hauríem de preocupar". Es tracta d'un objecte relativament petit, així que, si no es desintegrava, "el risc era similar al de qualsevol meteorit dels que cauen cada any".

Una situació que s'ha repetit en els últims anys

Aquesta no és la primera vegada que un objecte aeroespacial cau sobre la Terra de manera descontrolada.

Ja va passar, per exemple, el novembre del 2022, quan un coet xinès sense rumb va obligar a tancar l'espai aeri de Catalunya, les Balears i altres punts de l'estat.

En aquella ocasió era el quart objecte xinès que queia sense control en dos anys i mig, i va provocar fortes crítiques pel risc de "danys o pèrdua de vides" que van denunciar la NASA i l'ESA, l'Agència Espacial Europea.