Un cuc que va trencar i reconstruir el seu genoma desafia la teoria de l'evolució de Darwin

Quan els cucs van passar de mar a terra ho van fer a través d'un procés evolutiu que podria desafiar la teoria de l'evolució de Darwin. A més, ho van fer amb un sistema similar al que utilitza el càncer per envair els teixits.

Són les conclusions d'un estudi d'investigadors catalans de l'Institut de Biologia Evolutiva que revela que els cucs de mar van trencar el seu genoma en mil trossos i el van reconstruir de manera radicalment diferent per adaptar-se així a les condicions de viure sobre terra ferma fa 200 milions d'anys.

El descobriment es basa en l'anàlisi de dades genòmiques d'invertebrats d'una qualitat similar a les que s'utilitzen per seqüenciar el genoma humà. I demostra que els cucs no van seguir una evolució lenta, sinó que la van fer a través de salts radicals.

La sorpresa de l'equip investigador

Rosa Fernández, investigadora principal de l'estudi, publicat a Nature Ecology and Evolution, ho descriu en unes declaracions a Catalunya Ràdio com si el genoma existent aleshores s'hagués reestructurat de zero amb un ordre de peces totalment diferent.

Segons Fernández, la sorpresa, per a l'equip investigador, va ser majúscula:

"Buscàvem un canvi petit, una mutació en un gen concret, però la nostra sorpresa va ser que vam veure un canvi massiu en tot el genoma, una reestructuració com mai s'ha vist en cap altre model animal."

Fins ara se sabia que qualsevol espècie, de les esponges a un corall o un mamífer, havia conservat durant la seva evolució l'estructura genòmica a la perfecció.

Però aquest no és el cas dels cucs d'aquest estudi, que tenen uns cromosomes molt més flexibles, i que haurien fet possible que els gens poguessin canviar de lloc i continuar funcionant.

Desenvolupament com el càncer

Aquest mecanisme de desordre genòmic que han descobert han vist que és molt semblant al que es produeix en el desenvolupament del càncer, per la qual cosa la recerca podria servir per ampliar també el coneixement sobre els processos oncològics.

El contrast, per la investigadora Rosa Fernández, és que l'espècie estudiada té "un genoma molt desestructurat i continua funcionant bé" i, en canvi, als humans, "això ens causa malalties com el càncer".

"Tenir un genoma desestructurat és la seva manera de viure, són així", conclou Fernández, que creu que "aquests animals, que havien passat totalment desapercebuts", poden servir com un "model únic" per a futures investigacions amb implicacions per a la salut humana.

La investigació descriu un tipus d'evolució genètica nova que podria transformar el que se sap fins ara sobre l'evolució animal i sobre les lleis d'evolució dels genomes.