Un any de l'amnistia: més de 170 activistes i polítics amnistiats i gairebé tots els policies

Un any després de l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés, amb els vots dels socis d'investidura de Pedro Sánchez i l'oposició frontal de PP i Vox, més de 170 activistes i polítics s'hi han pogut acollir, mentre que molts altres encara esperen per fer-ho. 

És una situació que contrasta amb les dels policies encausats per les càrregues de l'1-O, que han estat gairebé tots amnistiats.

Així ho indiquen les dades recollides per Catalunya Ràdio d'Òmnium Cultural, Irídia i Alerta Solidària que mantenen el recompte d'amnistiats actualitzat. Els percentatges divergeixen perquè l'univers de persones amnistiables canvia segons les organitzacions i si compten els processos administratius, els processos penals o el del Tribunal de Comptes. 

Segons Òmnium, un 60% dels que han demanat l'amnistia "han vist tancades les seves causes judicials", assegura l'informe de la Sindicatura de l'Amnistia d'aquesta entitat. 

En números, de 394 persones amb causes penals i al Tribunal de Comptes que han demanat el perdó judicial el 60% ja l'han obtingut i 236 ja tenen el seu cas tancat. Entre aquests, a 178 se'ls ha aplicat l'amnistia.

En aquest sentit, Òmnium denuncia una aplicació "insuficient" i "lentitud" per fer efectiu el perdó judicial i creu que, fins i tot, els jutges han actuat amb "arbitrarietat" i "han aplicat criteris ideològics" a l'hora de decidir sobre l'amnistia.

Els càlculs d'Alerta Solidària

Alerta Solidària eleva aquest recompte fins a 444 persones que es poden beneficiar de l'amnistia i, segons els seus càlculs, ja l'han obtingut 173 persones, un 40%, mentre que a 113 se'ls ha denegat i 158 encara estan en espera de saber si se'ls aplicarà. 

El grup més nombrós d'amnistiats són les 44 persones que van tallar el trànsit a la C-17 per protestar contra la sentència del procés l'octubre del 2019.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també va aplicar la llei als sis activistes condemnats per la mobilització a prop del Parlament de Catalunya el gener del 2018, durant la investidura fallida del president Carles Puigdemont.

En general, els processats arran dels aldarulls en les protestes per la sentència del procés han aconseguit la majoria l'amnistia.

Gairebé tots els policies, amnistiats

La situació dels policies per les càrregues de l'1-O és, però, tota una altra. Segons Òmnium hi ha "170 agents de cossos i forces de seguretat beneficiats per l'amnistia". 

L'entitat Irídia va aconseguir portar a judici una setantena d'aquests agents, però 65 ja han quedat amnistiats. La gran majoria "contravenint la mateixa llei", segons aquesta entitat, perquè se'ls atribuïen "tractes inhumans o degradants o tortura", supòsits que no quedarien recollits en l'amnistia.

Ara bé, quatre dels policies sí que aniran a judici per haver deixat sense un ull l'activista i excandidat al Senat per Junts Roger Español.

Per Anaïs Franquesa, directora d'Irídia, els jutges han tingut dues vares de mesurar a l'hora d'aplicar l'amnistia:

"S'ha acabat amnistiant tortures, tractes inhumans o degradants. Per tant, la valoració que poden fer de l'aplicació de la llei d'amnistia és que ha estat desigual i injusta".

Cas Judes, dues cares de la mateixa moneda

Entre els casos que han destacat en el debat sobre l'aplicació de l'amnistia hi ha el conegut com a cas Judes. És el dels 12 CDR detinguts per ordre de l'Audiència Nacional i processats per terrorisme. 

Se'ls ha derivat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, mentre que als 11 guàrdies civils que van practicar les detencions, de matinada i a cops, se'ls ha amnistiat sense ni prendre'ls declaració.

Martí Mayoral, portaveu d'Alerta Solidària, critica, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, les expectatives que s'havien creat amb la llei:

"S'ha aconseguit la pacificació del país, per la pacificació de l'independentisme, però queda lluny aquell suposat progrés que havia d'aportar l'amnistia en el reconeixement de la nostra nació o del dret a l'autodeterminació".

Pocs polítics amnistiats

Pel que fa als polítics, del centenar de càrrecs encausats i fins i tot jutjats, només 26 han estat amnistiats. 

Fins ara, a 24 no se'ls ha aplicat la llei del perdó, la darrera l'excupaire Eulàlia Reguant, per negar-se a contestar les preguntes de Vox que feia d'acusació popular en el judici del procés.

Entre aquests polítics, més d'una cinquantena estan a l'espera que resolgui el Tribunal Constitucional o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

En aquest sentit, la Sindicatura de l'Amnistia d'Òmnium Cultural alerta en el seu informe que hi ha òrgans "especialment bel·ligerants amb la llei d'amnistia, com el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional o, parcialment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", que tenen més "denegacions o suspensions" de les sol·licituds d'amnistia.

Sí que ja té l'oblit judicial l'exconseller Miquel Buch, i per partida doble: per posar un escolta a Carles Puigdemont a Bèlgica i pel cas de presumpta malversació de l'Associació Catalana de Municipis per l'1-O. També alcaldes com Marta Felip, que era alcaldessa de Figueres el 2017, ha estat amnistiada.

Pel que fa al cas dels preparatius de l'1-O, en què hi ha una trentena de càrrecs de la segona línia del govern el 2017, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, dos dels homes forts d'Oriol Junqueras en aquells moments, estan pendents del Constitucional i d'Europa. 

A la resta se'ls ha obert una escletxa després de rodar durant més de sis anys pels jutjats. Ara el fiscal ha demanat que se'ls amnistiï a tots llevat dels que estaven al Diplocat. I són els magistrats de l'Audiència els que tenen la darrera paraula.

I encara... altres supòsits

I encara sobre l'aplicació hi ha el cas de Josep Costa, exvicepresident primer de la Mesa del Parlament encapçalada per Roger Torrent; de Jordi Pesarrodona, pallasso i exdirigent de l'ANC, o de Roger Español, que la tenen concedida però no la volen perquè hi estan en contra.

D'altra banda, els síndics electorals de l'1-O, absolts en primera instància, estan pendents de repetir el judici. Entre els cinc acadèmics hi ha l'exconsellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge.

Finalment, en el cas Tsunami Democràtic no es va arribar a aplicar l'amnistia perquè es va arxivar per un error de forma del jutge García-Castellón, fet que va permetre tornar a Catalunya a la secretària general d'ERC, Marta Rovira.