Trump es fixa ara en els medicaments i acusa Europa de l'elevat preu als Estats Units

Després de donar un respir a la Xina amb un pacte per a una treva aranzelària de 90 dies, Donald Trump carrega ara contra Europa, a qui responsabilitza d'un mal endèmic dels Estats Units: l'elevat preu dels medicaments.

El president nord-americà ha signat un decret en què demana a les farmacèutiques que rebaixin els preus dels medicaments entre un 30% i un 80% i els augmentin en altres països per compensar-ho. Concretament, ha suggerit que el Vell Continent assumeixi part de la rebaixa que vol que s'apliqui en el seu país:

"Europa haurà de pagar una mica més. La resta del món haurà de pagar una mica més i els Estats Units pagaran molt menys".

Trump considera que els pacients nord-americans estan "subsidiant els sistemes de salut socialistes arreu de la Unió Europea", i ha acusat Brussel·les de competència deslleial: "En qüestions comercials, Europa juga més brut que la Xina en molts sentits".
 

Dubtes sobre l'aplicació de l'ordre executiva

El decret ordena al Departament de Sanitat que negociï nous preus amb les farmacèutiques. Si no s'arriba a un acord, amenaça d'aplicar altres mesures per igualar els preus als d'altres països. Concretament, l'ordre executiva de la Casa Blanca apunta que podria importar medicaments d'altres països i implementar restriccions a les exportacions.

La patronal farmacèutica nord-americana ja ha sortit a dir que el principal motiu pel qual el preu és més car és la quantitat d'intermediaris que se n'enduen un percentatge i no pas la competència d'altres països. També hi pesa un sistema de salut privatitzat i fragmentat, la manca de regulació o una publicitat agressiva i directa que dispara la demanda.

PhRMA --l'associació que representa les empreses del sector-- ha criticat la mesura i ha advertit que igualar preus estrangers de "països socialistes" seria un mal negoci per als pacients i treballadors nord-americans, perquè implicaria "menys tractaments i cures" i posaria en perill la inversió d'empreses als Estats Units.

Els mercats també han mostrat el seu escepticisme sobre l'efectivitat del decret. De fet, les accions de les principals farmacèutiques han pujat significativament després de l'anunci de Trump, perquè el consideren de difícil aplicació.
 

Medicaments el triple de cars que a Europa

L'ordre executiva de Trump forma part de la seva promesa electoral d'aturar la inflació i rebaixar el cost de la vida per als seus conciutadans.

La despesa en sanitat és, sens dubte, una de les principals càrregues per a les famílies estatunidenques. Però és la comparació amb altres economies avançades el que fa evident els preus abusius que han d'assumir els pacients nord-americans.

Els medicaments amb recepta costen als Estats Units entre el doble i el triple que en altres països nord-americans o europeus com el Canadà, Alemanya, el Regne Unit o França.

Així ho conclou un informe del Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units publicat el febrer del 2024 --encara amb Biden a la Casa Blanca--, que compara els preus dels medicaments de 33 països de l'OCDE.
 

Una diferència que s'eixampla en el cas dels medicaments de marca.
 

És evident que els ciutadans dels Estats Units paguen més diners pels productes farmacèutics, però el que no està tan clar és que els culpables siguin a l'altre costat de l'Atlàntic.

De fet, els experts apunten a altres qüestions, com l'absència de controls dels preus, un sistema fragmentat, el fet que les patents es puguin allargar més que en altres països o l'absència d'un negociador central, un paper que en altres economies assumeix el govern.

Així ho veu l'expert en política farmacèutica de la Universitat de Harvard Ameet Sarpatwari, que en declaracions al The New York Times apunta que a les empreses "hi ha la sensació que el millor lloc per intentar obtenir beneficis són els Estats Units, a causa del sistema i les seves disfuncions".