Treva comercial EUA-Xina: anuncien una rebaixa substancial dels aranzels creuats durant 90 dies

Els Estats Units i la Xina anuncien que han acordat una pausa de 90 dies i rebaixar els aranzels entre els dos països.

Les dues potències anuncien aquesta treva després de les converses mantingudes a Suïssa durant el cap de setmana per resoldre les seves diferències comercials.

D'aquesta manera, a partir del 14 de maig i durant un període inicial de 90 dies, els Estats Units retallaran l'aranzel implementat a les importacions procedents de la Xina fins al 30%, des de l'actual 145%, mentre que la Xina retallarà les tarifes aplicades a les importacions des dels EUA al 10%, enfront de l'actual 125%.

Així mateix, Washington i Pequín establiran un mecanisme per continuar les converses sobre les relacions econòmiques i comercials.

En aquest sentit, el representant de la Xina per a aquestes converses serà He Lifeng, viceprimer ministre del Consell d'Estat, i els representants dels Estats Units seran Scott Bessent, secretari del Tresor, i Jamieson Greer, representant comercial dels Estats Units.

Lifeng havia celebrat que la trobada dels últims dies entre les dues delegacions havia estat "sincera, profunda i constructiva" per resoldre les seves diferències.

Aquestes converses podran celebrar-se alternativament a la Xina i els Estats Units, o en un tercer país, previ acord de les parts. Segons sigui necessari, totes dues parts podran celebrar consultes de treball sobre qüestions econòmiques i comercials pertinents.

En aquestes converses, el que esperen els EUA és reduir el superàvit comercial xinès. És a dir, al marge de l'espectacularitat de les declaracions o els anuncis de Trump, l'objectiu del diàleg és rebaixar el dèficit comercial, que actualment és d'uns 1,4 bilions de dòlars.

Per la part xinesa, els aranzels desproporcionats no eren sostenibles en un moment en què l'economia desaccelera i és víctima de la bombolla immobiliària, un atur creixent i un consum apàtic.

En aquestes converses s'abordarà, també, l'exportació de terres rares de la Xina o la inclusió de certes empreses en llistes negres que no poden exportar al país asiàtic.

El president de la Xina, Xi Jinping, ha reaccionat a l'anunci d'aquesta treva comercial. Xi ha afirmat que "només amb unitat i cooperació els països poden salvaguardar la pau i l'estabilitat globals i promoure el desenvolupament i la prosperitat arreu del món". Però més concretament sobre la guerra comercial, ha apuntat que:

"No hi ha guanyadors en les guerres d'aranzels o comercials. Les pràctiques intimidatòries i prepotents només serveixen per aïllar-se."

Negociacions després de setmanes amb aranzels disparats

Els aranzels van ser una de les promeses de campanya de Trump. I tan bon punt va tornar a la Casa Blanca els va començar a aplicar a mig món.

També a la Xina, amb qui ha iniciat una veritable guerra comercial que s'ha traslladat a les borses. Les fortes caigudes, tot just després dels primers anuncis, es van convertir en grans pujades cada vegada que Trump s'autoesmenava.

Els primers aranzels del 34% a les importacions xineses, aplicats des de principis d'abril, van augmentar fins al 104% quan Pequín va contestar amb nous contraaranzels.

Un estira-i-arronsa que ha durat setmanes. La Xina va decidir apujar els aranzels als productes nord-americans fins al 84% i Washington els va encarir encara més, fins al 125%. La resposta del govern xinès: igualar-los al 125%, per veure com Trump els augmentava encara més, l'últim cop fins al 145%.

Abans que el tauler econòmic saltés pels aires, els dos governs van decidir asseure's a la taula i parlar.

La guerra comercial de Trump

Des de principis d'abril, el president nord-americà ha iniciat una guerra comercial amb el món sencer, tot amb l'estil personal de Trump imprès en una estratègia que ha desconcertat la comunitat internacional.

Si bé el "dia de l'alliberament" va anunciar tot d'aranzels per a una llista ben llarga de països i sectors --amb les consegüents contramesures per part d'altres estats--, Trump ha anat retirant, retallant o apujant aquestes taxes segons li ha convingut.

Aquesta tàctica tenia com a objectiu, en definitiva, forçar converses i acords bilaterals. Pocs dies després del 3 d'abril, quan es van anunciar els aranzels, l'administració Trump ja avançava que "dotzenes de països volen seure a la taula a negociar".

De moment, els fruits d'aquest espectacle s'han traduït en un acord comercial entre els Estats Units i el Regne Unit i aquest anunci amb la Xina.