Quart dia de foc creuat entre Israel i l'Iran, en un conflicte amb almenys 250 morts

L'Iran i Israel han llançat aquest dilluns a la tarda nous atacs amb míssils, en el quart dia d'intercanvi de foc creuat entre tots dos països, després de l'onada que va iniciar divendres passat en l'anomenada operació Lleó Alçat contra el règim iranià.

La majoria dels que han arribat a Israel han estat desactivats per la defensa antiaèria, però alguns han tocat terra i ja han provocat la mort d'una vintena de civils. A l'Iran es compten ja més de 200 morts, mentre Israel ha alertat que cal evacuar algunes zones de la capital, Teheran, i continua fustigant punts clau del país.

La matinada d'aquest dilluns, almenys vuit persones han mort --3 a Haifa i 5 a Tel-Aviv-- i més de 70 han estat hospitalitzades al centre d'Israel per un atac amb míssils balístics procedents de l'Iran.

Després d'això, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ja ha advertit que al llarg del dia hi hauria represàlies contra la població civil: 

"Els habitants de Teheran en pagaran el preu, i aviat."

A la tarda, un i altre bàndol han reprès el foc i han instat a fer desallotjaments davant dels nous atacs.

L'exèrcit israelià ha dirigit els atacs al districte C de Teheran, i ha demanat a residents i treballadors que evacuessin la zona "immediatament":

"Les FDI operaran a la zona, com ho han fet els últims dies a tot Teheran, per atacar la infraestructura militar del règim iranià. Benvolguts ciutadans, per la seva seguretat, els instem a evacuar immediatament la zona al Districte C."

Un dels míssils ha impactat en les instal·lacions de la radiotelevisió pública iraniana, que estava en directe en el moment de l'atac.

A l'altra banda, l'Iran ha reaccionat dirigint els seus projectils cap a Tel Aviv, i ha demanat l'evacuació de les parts de la ciutat on hi hagi infraestructura militar.

A última hora d'aquest dilluns, el portaveu de la Guàrdia Revolucionària Iraniana ha advertit que els bombardejos contra Israel s'allargaran fins al matí.

Quatre dies de bombardejos

Mentrestant, l'Iran encara no ha fet públic el balanç de víctimes de la matinada pels atacs israelians, que han anat dirigits, segons ha informat la Força de Defensa d'Israel, a objectius militars iranians, com el quarter general de la Força Quds de Teheran, de la Guàrdia Revolucionària i de l'exèrcit iranià.

Fins ara, Israel assegurava que el seu objectiu era només personal i infraestructures militars, energètiques i nuclears, però els seus atacs han arribat aquest dilluns també a zones residencials de Teheran.

Per això, el govern iranià ha anunciat que habilitava les mesquites, les estacions de metro i les escoles com a refugis antiaeris per a la població. Diumenge ja es registraven llargues cues a les benzineres i a les carreteres de sortida de Teheran per fugir de la capital.

El president iranià, Masoud Pezeshkian, ha fet una crida a la unitat del país per lluitar contra Israel, en un missatge televisat. I el Parlament iranià prepara una llei per abandonar el Tractat de No-proliferació Nuclear.

Aquest dilluns s'han complert quatre dies des que va esclatar aquest nou episodi del conflicte a l'Orient Mitjà. Divendres passat, Israel va llançar un "atac preventiu" de gran abast contra instal·lacions militars del règim iranià on suposadament s'estava enriquint urani per intentar produir armes nuclears. L'Iran va considerar l'atac "una declaració de guerra" i va contraatacar primer amb una onada de drons i ara també amb míssils balístics.

Amb l'escalada del conflicte, Israel ha tancat el seu espai aeri. Més de 40.000 turistes estrangers estarien atrapats al país.

El govern israelià ha recordat que poden marxar per terra o mar. Jordània i l'Iraq, les fronteres amb sortida més viable, també han hagut de cancel·lar vols en diversos moments, pel foc creuat entre Israel i l'Iran, que ha passat pel seu espai aeri.
 

Almenys 250 morts i 1.700 ferits des de divendres

Des de llavors, l'escalada bèl·lica puja de to dia a dia, com també ho fan el nombre de víctimes a totes dues bandes.

El Ministeri de Defensa iranià ha informat de més de 225 morts als diferents atacs israelians --entre els quals almenys 17 alts càrrecs militars i més d'una desena de científics nuclears-- i hi ha més de 1.250 ferits. Una xifra que no distingeix entre morts civils i militars.

Per la banda d'Israel, els atacs iranians amb míssils i drons ja han causat almenys 23 víctimes mortals i més de 450 ferits. A Israel, ha sorprès la magnitud de la resposta del règim iranià, que ha colpejat l'àrea de Tel-Aviv i el nord del país. S'ha ordenat el tancament de les escoles i de qualsevol activitat no essencial fins dimarts. La companyia aèria israeliana EL AL ha suspès tota l'activitat fins dijous.

El servei nacional d'ambulàncies d'Israel, Magen David Adom (MDA), ha confirmat que tres persones han mort i 74 persones han estat traslladades a diferents hospitals, de les quals tres amb pronòstic moderat i la resta amb ferides lleus, com a resultat de l'impacte d'un atac de Teheran a les quatre de la matinada contra el centre del país.

La Guàrdia Revolucionària iraniana ha confirmat els atacs en un comunicat en què ha tret pit de "la més poderosa i devastadora" operació contra territori israelià, amb bombardejos dirigits cap a Jerusalem, el port de Haifa --que han provocat un incendi sobre una refineria de petroli-- i als voltants de l'aeroport de Ben-Gurion, a la localitat de Tel-Aviv, segons recull l'agència de notícies IRNA.

A Síria també ha mort una dona per l'atac d'un dron, possiblement iranià, segons l'Observatori sirià dels Drets Humans.

L'Iran executa un espia del Mossad

El règim iranià també ha informat de l'execució d'un home detingut l'any 2023 a qui s'havia declarat culpable de ser un espia del Mossad, l'agència d'intel·ligència israeliana. És la tercera execució de les últimes setmanes de suposats espies israelians.

Aquest diumenge, la policia iraniana havia informat de la detenció de dos suposats agents del Mossad a la província d'Elburz, al nord-oest de Teheran, que suposadament duien al damunt material per fabricar bombes.

Al matí, el cap del poder judicial iranià ha demanat que es facin "judicis ràpids" a tots els presumptes espies israelians.

Diversos analistes consideren que l'abast de l'ofensiva israeliana ha estat possible gràcies a la intervenció prèvia, sobre el terreny, d'efectius del Mossad que haurien aconseguit infiltrar-se en el règim iranià.

Israel envia ordres d'evacuació a l'Iran

Aquest diumenge, d'altra banda, l'exèrcit israelià ha fet una crida als iranians que siguin a prop d'instal·lacions relacionades amb la fabricació d'armament perquè "evacuïn immediatament" i "no tornin fins a nou avís".

Escrita en farsi, aquesta és la primera ordre d'evacuació destinada a la població civil de l'Iran.

Es dona la circumstància que l'exèrcit israelià treu pit d'aquesta pràctica: "Mentre que l'Iran decideix atacar sense avisar, nosaltres decidim advertir el poble innocent, fins i tot si això significa renunciar a l'element sorpresa", defensa en un missatge a X.

Aquest dilluns, però, el ministre de Defensa ha amenaçat obertament la població civil, a qui ha assenyalat com a objectiu de la venjança israeliana.

Els míssils israelians disparats aquest diumenge han mort el cap d'intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària, Mohammad Kazemi, el seu adjunt i dos generals iranians.

També han resultat afectades les seus del Ministeri d'Exteriors, de la policia metropolitana i diverses zones residencials de Teheran. A més, han esclatat cinc cotxes bomba a diversos punts de la capital.

També l'Iran amenaça la població israeliana

El president iranià ha acusat Israel d'iniciar aquesta escalada, alhora que ha reclamat el dret del seu país d'utilitzar l'energia nuclear, sense tenir intenció de voler produir armes nuclears.

Per la seva banda, les forces armades iranianes han convidat els ciutadans israelians a abandonar els territoris palestins ocupats. Un portaveu militar iranià ha dit: "Abandonin els territoris ocupats perquè, sens dubte, no serà un espai habitable per a vostès d'ara endavant".

Tot i això, l'Iran ha tornat a oferir una desescalada. El règim dels aiatol·làs assegura que es compromet a aturar qualsevol acció militar si Israel també s'hi avé.

El president iranià ha rebut el suport del seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, que li ha trucat per condemnar "els atacs il·legals" d'Israel sobre l'Iran. Erdogan també ha trucat als presidents d'Egipte, l'Aràbia Saudita, Jordània i l'Iran, a qui ha dit que Israel és "la pitjor amenaça global a l'estabilitat i la seguretat" de la regió.

Erdogan ha advertit, a més, que una escalada de la tensió a la regió provocarà una gran "onada migratòria".

Participació dels houthis

Entre els projectils caiguts o interceptats a l'àrea de Tel-Aviv, n'hi hauria de llançats des del Iemen, segons els rebels houthis, que han explicat que han participat de manera coordinada en l'ofensiva iraniana, amb míssils balístics hipersònics Palestine-2.

Una intervenció simultània a l'atac d'Israel contra el cap militar dels houthis, Mohamed al-Ghamari, confirmat aquest diumenge per l'exèrcit israelià, que no sap si ha assolit el seu objectiu.

Cimera del G7 al Canadà

L'esclat del conflicte entre Israel i l'Iran serà un dels temes principals sobre la taula dels líders del G7 que es reuneixen al Canadà fins dimarts que ve.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha fet una crida a reforçar la diplomàcia per desescalar el conflicte, i ha assenyalat que Israel té dret a defensar-se i que l'Iran no ha d'obtenir mai l'arma nuclear perquè és "una font d'inestabilitat regional".

A la cimera també s'hi preveu la presència del president nord-americà, Donald Trump, que en les últimes hores també s'ha mostrat partidari que l'Iran i Israel "arribin a un acord".

En missatges penjats a la seva xarxa, Truth Social, Donald Trump diu que no ha participat de cap manera en l'ofensiva israeliana, una afirmació que l'Iran desmenteix, assegurant que en té proves. Trump també es permet amenaçar l'Iran amb represàlies "a nivells mai vistos" si "ataca de qualsevol manera" els Estats Units.

Qui també s'ha ofert com a mediador és el president rus, Vladímir Putin, que aquest dilluns ha trucat a Trump per advertir-lo del greu perill que suposa una escalada del conflicte a l'Orient Mitjà. Putin, que ha felicitat Trump pel seu aniversari, ha condemnat l'operació militar israeliana contra l'Iran i s'ha ofert per mediar entre tots dos països.

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha parlat aquest dilluns tant amb el seu homòleg iranià com amb el president israelià, Benjamin Netanyahu, a qui hauria instat a "tornar a un procés negociador per resoldre els afers relacionats amb el programa nuclear iranià exclusivament per mitjans polítics i diplomàtics".

L'ONU demana que s'aturin els combats

L'alt comissionat de les Nacions Unides, Volker Türk, s'ha sumat aquest dilluns a les veus que condemnen l'escalada militar entre Israel i l'Iran i ha demanat que s'aturin els combats i que es respecti el dret internacional, especialment en la protecció dels civils en zones altament poblades.

"Em sumo als que demanen una desescalada i l'inici urgent de negociacions diplomàtiques per posar fi a aquests atacs i trobar una solució."

Ho ha fet en l'obertura de la 59a sessió del Consell de Drets Humans, on també ha condemnat els atacs d'Israel contra els palestins de Gaza, que estan vivint, ha dit, "un patiment insuportable".

L'alt comissionat ha denunciat que Israel hagi convertit el bloqueig del repartiment d'ajuda humanitària en una arma de guerra i ha demanat que s'investiguin els atacs als gazians en els punts de distribució d'aliments.

"Els fets parlen per si sols. Qualsevol persona amb responsabilitat al govern ha de reaccionar davant del que està passant a Gaza i tothom que tingui influència ha de fer la màxima pressió possible a Israel i Hamas per acabar amb aquest patiment insuportable."

També ha denunciat l'atac de civils libanesos amb drons israelians i la violència a Cisjordània, que, ha dit, "no passa un dia sense atacs de l'exèrcit o els colons contra els palestins."