Tenim reserves d'aigua per un any i mig: s'allunya la sequera, però no el risc d'incendis

Les pluges dels últims dos mesos i mig han omplert els embassaments de les conques internes del país, que ja estan al 80,08% de la seva capacitat, un nivell que no vèiem des de l'agost del 2021. 

Les intenses precipitacions d'aquesta primavera han fet que ja hi hagi 556 hectòmetres cúbics d'aigua acumulats als pantans catalans, no gaire lluny dels 700 que podrien arribar a emmagatzemar si s'arriben a omplir del tot. 

Davant d'aquestes xifres, la directora general de Transició Hídrica, Concha Zorrilla, fa aquesta previsió: 

"Calculem que si no plogués o plogués molt poquet, podríem tenir una reserva per a un any i mig en tot el que és les conques internes. Això no vol dir que no haguem de fer un consum responsable com el que hem fet durant els tres anys de sequera."

En situació de normalitat, Catalunya gasta un hectòmetre cúbic d'aigua diàriament; això són mil milions de litres cada dia. 

Fa tot just una setmana es van aixecar del tot les restriccions per sequera que es mantenien al país. Només hi ha l'excepció dels municipis que depenen del pantà de Riudecanyes --al 61% de la seva capacitat--, que continuen en fase de prealerta.

Els embassaments més plens 

Ara, els pantans de les conques internes ja superen el 80% de la seva capacitat. Des de principis de març, quan estaven al 31%, han pujat 49 punts. 

Els embassaments que a hores d'ara estan més plens són els de la Baells, amb un 97,9% de reserves; Foix, que està al 97,7%, i Susqueda, que ja arriba al 86,3%. 

També han remuntat molt, tot i que tenen menys aigua, el pantà de Sau --que està al 67,7% de capacitat-- i Darnius Boadella, al 75,2%.

Pros i contres de la pluja

A banda d'omplir embassaments i allunyar el fantasma de les restriccions per sequera, la pluja caiguda aquests dos últims mesos també ha estat molt beneficiosa per a camps de conreus i boscos.

Als boscos, però, aquesta generosa remullada s'ha traduït en un creixement molt important del sotabosc, una vegetació baixa que --si ja no plou més i s'asseca-- es pot convertir en combustible en cas d'incendi.

Per si un sotabosc sec no fos un problema prou important, el subinspector del Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers, Aniol Ferragut, recorda que els boscos són plens d'arbres morts durant els últims anys de sequera. 

 Per tot plegat, aquest responsable dels Bombers subratlla que caldrà estar molt atents:

"Mentre la vegetació viva estigui prou hidratada, amb la morta no n'hi haurà prou per generar incendis, però en el moment en què la hidratació es vagi perdent hi haurà més risc d'incendi." 

Es calcula que la sequera va provocar la mort del 28% dels arbres dels boscos catalans, que s'han acabat convertint en combustible. Aquest percentatge s'enfila al 50% al massís del Garraf i al Montsant. 

Incendis a finals de juliol

Tot i que el creixement del sotabosc a causa de la pluja preocupa, el cert és que les precipitacions de les últimes setmanes tenen un avantatge indiscutible. I és que, a diferència d'anys anteriors, els Bombers no hauran d'avançar la campanya d'incendis, que començarà quan toca, a finals de juliol.

Dit d'una altra manera, sense la pluja d'aquesta primavera, els Bombers ja estarien apagant focs forestals per aquestes dates, com ha passat els últims anys de sequera. 

Atents a la sega del cereal 

A diferència de campanyes anteriors, tot apunta que aquesta serà bona per al sector del cereal. Però això també farà repuntar el risc d'incendi, perquè la sega d'aquest conreu s'ha de fer en ple estiu i amb maquinària pesant, que sovint es reescalfa i pot acabar provocant incendis quan entra en contacte amb la palla seca.

En aquest sentit, els Bombers i els Agents Rurals demanen extremar les precaucions en aquells camps que estiguin a tocar de zones boscoses. 

Cal recordar que els pagesos del cereal estan obligats des de l'any 2012 a dur extintors als tractors per poder actuar amb rapidesa en cas de necessitat. 

Els Bombers també insisteixen en la necessitat de millorar la gestió dels boscos tenint en compte que la majoria, 3 de cada 4, són de propietat privada.