Silenciades per l'idioma, una trava més per a les víctimes migrants de violència masclista

"Abusava de mi sexualment. Quan em quedava embarassada hi havia complicacions. Hi ha molt de maltractament quan arriben els dies de donar a llum. Vaig perdre el meu fill. Està mort. El somni de tota mare és protegir el seu fill", explica Veronica Ndamni, nascuda a Angola i víctima de maltractaments i violacions de la seva parella.

La seva amiga, Gaelle Suzanne Alima, es va casar al Camerun amb un espanyol que la va enganyar a través de falses esperances perquè vingués a Espanya amb ell. "Quan  arribo, no el trobo. Vaig venir sola i sense parlar espanyol. Havia venut tot el que tenia al meu país d'origen i vaig deixar els meus fills allà. Era febrer i feia molt de fred a l'aeroport. El vaig esperar 7 hores, però no va aparèixer". Cap de les dues ha pogut denunciar.

Una de cada dues dones víctima de violència masclista a Espanya és d'origen estranger. A l'hora de denunciar, aquest col·lectiu vulnerable presenta un afegit: la barrera de l'idioma.

Aquest mes de juny hi ha hagut nou dones assassinades per les seves parelles. En aquest context, la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha animat les dones d'origen estranger a denunciar: "Tenen el mateix dret i no seran expulsades."

Una vulnerabilitat estructural

El 2024 la meitat de les víctimes mortals per violència masclista a Espanya van ser dones migrants. Un col·lectiu que presenta més vulnerabilitat, pel fet que la seva situació administrativa en molts casos és irregular.

"La situació de les dones migrants a Espanya, tot i que la nostra llei reconeix els seus drets per igual, amb independència de la seva nacionalitat, ètnia i, per descomptat, de la seva situació administrativa, és molt més difícil que la de les dones espanyoles", explica la fiscal, excap de sala contra la violència envers la dona Teresa Peramato.

L'advocada de l'ONG Moviment per la Pau, Begoña Serrano, assenyala que "si, a més, es tracta d'una dona de parla no espanyola, s'enfronta a la dificultat idiomàtica i a la necessitat que tingui un intèrpret."

Un intèrpret que és un dret garantit a la llei d'estrangeria i a l'estatut de la víctima, com explica la fiscal, però que les dones denuncien que no sempre tenen.

"La llei de l'estatut de la víctima, com un dels primers drets de la víctima, recull el 'dret a ser entesa i a entendre'. Difícilment entendran si no se'ls parla una llengua que entenen."

La directora de l'associació Karibu, l'organització més important d'africans a Madrid, Nicole Ndongala Nzoiwidi, explica que hi ha una manca de personal per cobrir aquesta necessitat, en especial en el cas de les dones africanes que parlen llengües minoritàries a Espanya.

I quan per fi aconsegueixen disposar d'un intèrpret, "la dificultat és que aquest tingui la formació en temes de violència de gènere i la sensibilització perquè no interpreti, sinó que només faci una traducció", apunta Serrano.

Aquesta situació es pot convertir en una raó per no denunciar. A pesar de tot, la Veronica no vol renunciar als seus drets.

"No tinc cap mena de por, perquè soc una de  les víctimes. He perdut moltes coses a la meva vida."

El mite que utilitzen els agressors

Els agressors sovint les amenacen que seran expulsades del país o perdran la custòdia dels fills.

Peramato assegura que, una vegada s'interposa la denúncia, "no se'ls incoarà l'expedient d'expulsió; si el tenen incoat, se'ls suspendrà; i si tenen un decret d'expulsió, també se'ls suspendrà."

Per aconseguir-ho, "només és necessari que comptin amb l'ordre de protecció o amb un informe del ministeri fiscal que acrediti que existeixen indicis de violència", argumenta la fiscal.

Un cop finalitzat el procés, però, si no es dedueix que hi ha hagut violència, la llei d'estrangeria diu que poden ser expulsades. Si hi afegim la barrera idiomàtica, que interfereix en la comunicació del relat d'aquestes dones, això es converteix en una raó més perquè les víctimes no denunciïn.

Per aquest motiu, encara que les ordres d'expulsió s'emeten en molt pocs casos, les entitats socials han demanat que s'elimini aquesta possibilitat de la llei, que es va reformar el 19 de novembre del 2024 i que entrarà en vigor el 20 de maig.

Dins aquest llarg i complex camí, la Veronica i la Nicole només tenen un desig:  "Denunciar. Per lluitar pels meus drets". Esperen algun dia poder fer-ho.

Catalunya, al capdavant dels feminicidis

Mentre el 2024 Espanya tancava amb la dada més baixa de víctimes mortals per violència masclista des que hi ha registres, Catalunya, per contra, va passar a ser el territori amb més feminicidis. Dotze van ser les víctimes mortals a Catalunya, és a dir, una quarta part dels casos de tot l'Estat.

L'any passat es va assassinar una dona cada 7,6 dies, segons l'Informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere i domèstica en l'àmbit de la parella o exparella del Consell General del Poder Judicial.

On demanar ajuda

Les dones que pateixen violència per part de la parella o exparella tenen diversos recursos per demanar ajuda.

Una de les opcions és el telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia cada dia de l'any, atén consultes i urgències i és gratuït. No queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència davant d'una agressió, també es pot trucar al 112.

Des del mes d'abril del 2021 també funciona el WhatsApp 601 00 11 22, que ofereix informació i assessorament a les dones que són víctimes de violència masclista.

Per denunciar, es pot anar als Mossos d'Esquadra o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere, on les dones tenen el dret de ser assistides per un advocat d'ofici independentment de la seva situació econòmica.

A Barcelona, la Guàrdia Urbana també pot recollir denúncies de violència masclista a  les comissaries de la Rambla i Nou Barris.

També es pot recórrer als diversos serveis públics d'informació i atenció: els Serveis  d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE).