Salvat, guardat i oblidat: apareix patrimoni que es creia destruït durant la Guerra Civil
La recuperació d'un llibre del s. XVI a la Pobla de Montornès i del Crist de Sant Francesc de Reus ajuden a explicar la història de particulars que es van dedicar a salvar patrimoni durant la guerra
Anna Rius Sagrera
periodista de la delegació de Tarragona de TV3
Els dies posteriors al cop d'estat feixista del juliol del 1936, el caos i la violència es van apoderar dels carrers. L'anticlericalisme va agafar força i durant la revolta del juliol, l'incendi i el saqueig d'edificis religiosos van destruir obres d'art i patrimoni atresorat a l'interior.
Les institucions republicanes, els ajuntaments o les escoles d'art es van afanyar a protegir tots aquests béns culturals. Però, més enllà de l'acció coordinada des de les institucions, també hi va haver moltes persones anònimes que es van aventurar a rescatar tots els béns patrimonials que van poder.
La guerra, sovint l'exili i els anys de dictadura van fer que molt d'aquest patrimoni es quedés oblidat en l'amagatall dels seus salvadors i que es donés per perdut a tots els inventaris oficials.
Però el passat s'entesta a aparèixer i durant tots aquests anys hi ha hagut un degoteig constant de patrimoni cultural, històric i artístic que es creia destruït i que ha anat apareixent.
És el que ha passat, amb pocs dies de diferència, a Reus i a la Pobla de Montornès. Dos elements patrimonials retornats 89 anys després de desaparèixer, i que ens ajuden a posar noms a aquells herois anònims que es van jugar la vida per amor a l'art.
L'atomització dels arxius de la Pobla de Montornès
El juliol del 1936, un grup dels anomenats "incontrolats" va entrar al poble i va sembrar el terror. Els assassinats i assalts es van succeir i, com era habitual, els edificis religiosos estaven al punt de mira. El secretari municipal del poble, Josep Miquel i Rovira, conscient del valor documental, històric i artístic a l'ermita i l'església i a l'arxiu municipal, va decidir carregar tot el que va poder dalt un camió i amagar-ho a casa seva, a l'Espluga de Francolí, a una cinquantena de quilòmetres.
La majoria d'aquestes coses van tornar a la Pobla de Montornès en acabar la guerra, com la imatge de la marededeu de Montornès. També es va recuperar bona part de l'arxiu parroquial, però faltaven molts dels anomenats "llibres sacramentals", o sigui, de baptismes, matrimonis i defuncions, que són els primers registres de població del s. XVI.
L'any 1976, l'associació Amics de Montornès troba part d'aquest arxiu en poder d'un llibreter de Barcelona: "La documentació, durant la revolta, se l'emportà el secretari de la corporació. Restà en silenci molt lluny del nostre poble, fins després de la seva mort, quan els hereus la vengueren a un negociant de llibres vells (...) El 1976, la Junta d'Amics de Montornès adquirí el llegat perquè tornés al poble i posar-lo a disposició de qualsevol investigador. Així tornava al lloc d'origen aquest plegat de llibres, pergamins i papers", explica Jordi Morant al treball "Documentació inèdita. Arxiu Històric pertanyent a la Pobla de Montornès".
La majoria de coses que va prendre dalt un camió el juliol del 36 van tornar a la Pobla en acabar la guerra, però la documentació més antiga va quedar-se a casa del secretari municipal a la Conca de Barberà fins que després de la seva mort es va atomitzar.
El 2014 es va vendre la casa de Josep Miquel Rovira de l'Espluga de Francolí i el nou propietari va trobar i entregar a l'Ajuntament de la Pobla de Montornès diversa documentació datada entre els segles XVI i XIX.
Tots els arxius atomitzats i recuperats gradualment durant aquests anys han estat cedits en dipòsit a l'Arxiu Històric de Tarragona per assegurar-ne una bona conservació.
El primer llibre de població de la Pobla de Montornès
Arribats al 2025, la Pobla de Montornès tenia recuperats tots els llibres sacramentals, excepte un, el més antic, el que iniciava el registre de població el 1563, coincidint amb l'obligació sorgida del Concili de Trento. No va ser fins al 1871 que s'implantà a Espanya la llei de registre civil i, per tant, aquests llibres sacramentals són claus per conèixer l'evolució de les poblacions abans del 1871.
Als inventaris ja es donava de per perdut aquest primer llibre, però la sorpresa va arribar el 17 d'abril del 2025, quan un donant anònim va fer arribar el llibre sacramental de baptismes (1563-1598), de matrimonis (1569-1597) i òbits (1568-1598) a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Ara, l'Arxiu buscarà finançament per poder restaurar el llibre, digitalitzar-lo i així fer-lo accessible.
Des de l'Ajuntament de la Pobla de Montornès celebren la troballa i esperen poder-lo consultar aviat, tot i que lamenten que el llibre quedi separat de la resta que hi ha a l'Arxiu Històric de Tarragona. "Ens agradaria que tot el fons fos al mateix lloc, perquè això facilita la tasca de qualsevol investigador o curiós que els vulgui consultar, però això ja no és a les nostres mans", explicava Esther Giralt, regidora de Memòria Històrica i Cultura de l'Ajuntament de la Pobla de Montornès.
Una escultura desapareguda fa 89 anys a Reus
Gairebé en paral·lel a l'aparició de la documentació de la Pobla de Montornès, un altre element va aparèixer en una casa de Reus. Es tracta d'una escultura de fusta del Crist lligat a la columna de l'artista reusenc Joan Roig i Solé que es creia destruïda amb la crema de la parròquia de Sant Francesc de Reus el juliol del 1936.
Va aparèixer a pocs metres de la parròquia, a la casa de la família Bofarull, on sempre havia estat, però havia quedat confosa entre les obres de Marià Bofarull, un jove estudiant d'art a qui la guerra va enxampar amb només divuit anys.
"Quan els fills de Marià Bofarull vam decidir posar ordre a les obres del pare, ens vam adonar que aquesta era diferent i vaig començar a investigar", explica Anna Maria Bofarull, filla gran de Marià.
De la investigació al retorn
L'Anna Maria Bofarull va descobrir que, efectivament, l'escultura de fusta del Crist lligat a la columna no era del seu pare: "Però el més sorprenent va ser descobrir com havia arribat a la casa familiar. Vaig descobrir que el meu pare, juntament amb dos companys més, van dedicar-se, des del minut zero, a salvar tot allò que van poder de la crema de les esglésies durant el juliol del 1936", explica.
"La nostra hipòtesi és que el pare era a casa seva, a tocar de l'església- quan la van incendiar. Un cop extingit el foc, va anar cap a la parròquia i va descobrir que aquesta imatge no s'havia cremat i en ser de fusta va poder traslladar-la cap a casa per evitar-ne la destrucció."
Marià Bofarull va ser un de tants anònims que van col·laborar a salvar patrimoni, tot i que la guerra, l'exili i el silenci van condemnar a l'oblit aquesta escultura. La talla de fusta encara manté les marques del foc i d'una restauració que va quedar a mitges iniciada pel mateix Bofarull.
En conèixer la història de l'escultura i de les gestes del pare, l'Anna Maria Bofarull va decidir retornar l'escultura a la parròquia de Sant Francesc de Reus, on ara mateix és l'única imatge que es conserva d'abans de la Guerra Civil.
La destrucció dels llibres sacramentals
En aquests mapes es pot veure l'estat de conservació dels llibres sacramentals de les parròquies de Girona i la zona de Barcelona:
