Romania s'enfronta a les presidencials més polaritzades des de la caiguda del comunisme

Romania encara la segona volta de les eleccions presidencials d'aquest diumenge absolutament polaritzada. Les enquestes mostren un empat tècnic entre dos candidats que representen visions completament antagòniques. 

L'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan, defensa una visió proeuropea, mentre que l'euroescepticisme del líder de l'extrema dreta, George Simion, el situa als antípodes.

El politòleg Cristian Pirvulescu, degà de l'Escola Nacional d'Estudis Polítics i Administratius (SNSPA, per la sigla en romanès), assegura que aquest és un moment històric i crucial per al país:

"No escollim entre dos candidats demòcrates amb visions diferents. Escollim entre el feixisme romanès i la democràcia." 

Les enquestes no inclouen el vot exterior, molt important en aquestes eleccions, perquè Romania té la diàspora més important d'Europa. Prop d'un milió de persones viuen fora del país, com el professor romanès Camil Ungureano, coordinador del màster en Filosofia Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que fa una dècada que es va establir a Barcelona:

"Es diu que la diàspora fa i desfà presidents. Els romanesos a l'estranger se senten els esclaus de l'Europa occidental i l'extrema dreta juga amb la narrativa d'aquesta frustració i ressentiment cap a les elits." 

A la primera volta, més de la meitat de la diàspora va votar pel líder d'extrema dreta. L'ultranacionalista Simion va guanyar amb el 41% dels vots, pràcticament el doble que el seu rival, Nicusor Dan, que va sumar el 21% dels vots. 

La seva victòria va tenir conseqüències polítiques immediates. La més important, la dimissió del primer ministre Marcel Ciolacu per la derrota del seu candidat, Crin Antonescu, que va quedar en tercera posició. 
 

Un ultranacionalista que defensa els valors tradicionals 

No és la primera vegada que l'extrema dreta arriba a la segona volta d'unes presidencials. L'any 2000 ho va aconseguir el partit Gran Romania, una formació política fundada per Corneliu Vadim Tudor just després de la caiguda de la dictadura comunista, l'any 1989. 

Ara George Simion, de 38 anys, repeteix la història al capdavant de l'Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR, que en romanès significa "or"). D'extrema dreta i euroescèptic, defensa la sobirania nacional i els valors tradicionals de la família i la religió ortodoxa. 

Per contra, renega del que considera ideologia de gènere i és antipàtic amb els periodistes. Treu rèdit de les xarxes socials per fer arribar el seu missatge. 

Crític amb l'ajuda militar a Ucraïna, país veí amb qui comparteix més de 600 quilòmetres de frontera terrestre, Simion es mostra contrari al rearmament d'Europa i creu que la seguretat dels 27 hauria de dependre només de l'OTAN. El seu discurs és molt crític amb Brussel·les i els seus missatges s'inspiren en la manera de fer de Donald Trump. 

La directora del think tank romanès Global Focus Center, Oana Popescu, considera que la victòria de Simion seria un retrocés per a Europa:

"Totes les declaracions de Simion van en la línia de menys Unió Europea i més Estats Units. Crec que això ens porta de facto cap a un aïllament de Romania dins d'Europa, i crec que Simion representa un retrocés total, igual que Viktor Orbán a Hongria o Fico a Eslovàquia." 

El discurs de l'extrema dreta a Romania no juga la carta de la migració, sinó la de la identitat i la sobirania nacional. En més d'un missatge, Simion ha adaptat els eslògans de Trump en clau nacional: "Romania first." 
 

L'alcalde de Bucarest lluita per fer-se un nom fora de la capital 

El rival a les urnes de Simion és l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan, un matemàtic de 55 anys que va ser reelegit l'any passat per segon mandat consecutiu. A les presidencials es presenta com a independent amb el suport d'una plataforma anticorrupció. 

És el candidat prooccidental i proeuropeu, que aposta per mantenir el suport militar a Ucraïna i tanca files amb Brussel·les en qüestions econòmiques i de defensa. El seu lema de campanya ha estat "Romania honesta". 

Segons Dan, Romania s'enfronta al moment més crític des de la revolució del 1989, que va acabar amb la dictadura comunista de Nicolae Ceausescu. Home moderat i de tarannà tranquil, és un desconegut fora de la capital. Tot i això, l'analista romanesa Popescu creu que té números de guanyar:

"Després d'aquest període tan turbulent a Romania, la gent busca una mica d'equilibri i calma, i crec que ell ha aconseguit projectar una imatge més presidencial i competent i capaç de gestionar problemes." 

El discurs de Dan només coincideix amb Simion en la crítica a l'elit política romanesa. Tots dos coincideixen en el fet que la corrupció i la incompetència han fet enfadar la població. 

Però més enllà d'aquesta coincidència excepcional, Dan planteja la campanya com un plebiscit entre un candidat prooccidental i un altre d'antioccidental.
 

L'ombra del no candidat Georgescu 

Les presidencials a Romania són la repetició dels comicis que el Tribunal Constitucional va anul·lar al desembre per sospites d'ingerència russa, a dos dies de la segona volta i quan la diàspora ja havia començat a votar. 

A finals d'any, el líder d'extrema dreta Calin Georgescu va guanyar contra tot pronòstic la primera volta amb el 24% dels vots. El candidat es va fer popular gràcies a la xarxa social xinesa TikTok, però ara la justícia li impedeix presentar-se per les presumptes interferències electorals. 

Simion ha promès que si guanya intentarà nomenar primer ministre Georgescu, però ho té complicat perquè les tres formacions d'extrema dreta que hi ha al Parlament només reuneixen el 35% dels escons. 

Hi ha sondejos que mostren que més de la meitat dels romanesos creu que va ser una mala decisió repetir les eleccions, que anirà en detriment del país i farà créixer el sentiment a favor dels nacionalistes.