El candidat europeista s'imposa a l'extrema dreta en la repetició de les presidencials a Romania

Nicusor Dan, candidat europeista a les presidencials de Romania, ha guanyat la segona volta de les eleccions.

Amb el 100% del vot escrutat i una participació del 64,72%, Dan és el vencedor de les eleccions amb el 53,6% dels vots, a vuit punts del candidat d'extrema dreta, George Simion, que obté el 46,4%.

Després del recompte, encara faltarà introduir els vots de la diàspora, uns 8 milions de romanesos que viuen a l'estranger. En el cas dels que resideixen a Espanya, el 73% va votar a favor de Simion en la primera volta.

L'extrema dreta rebutjava el sondeig

Tan bon punt s'ha conegut els dos primers sondejos a peu d'urna, amb un resultat favorable a Dan superior al 54%, el candidat del centredreta s'ha dirigit als ciutadans per celebrar el resultat, i ha dit que aquesta és una victòria del diàleg per damunt de l'odi.

Però de seguida s'ha fet públic un tercer sondeig que feia vencedor Simion amb el 52%. Amb aquests números, el candidat de l'extrema dreta també s'ha proclamat vencedor de les eleccions i s'ha dirigit als romanesos per defensar que ha guanyat els comicis.

La segona volta de les eleccions s'ha celebrat dues setmanes més tard de la inèdita repetició electoral del 5 de maig, que va catapultar Simion amb un 40,9% dels vots, davant del 20,9% obtingut per Dan.

Coneguts els resultats definitius, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'ha afanyat a felicitar Nicusor Dan per la seva victòria. Von der Leyen assegura en una publicació a X que "els romanesos han escollit la promesa d'una Romania oberta i pròspera en una Europa forta". 

Dan, l'alcalde de Bucarest que volia ser president

Dan, de 55 anys, és alcalde de Bucarest des de 2020 i l'any passat va ser reelegit per un segon mandat.

Prooccidental i proeuropeu, a les presidencials s'ha presentat com a independent amb el suport d'una plataforma anticorrupció. 

De fet, coincideix amb el seu rival en la crítica a les elits polítiques, a les quals acusa de corrupció i incompetència. És l'únic aspecte en el que es Dan i Simion estan d'acord. Per la resta es troben a les antípodes.

Pel que fa a les relacions exteriors, aposta per mantenir el suport militar a Ucraïna i tanca files amb Brussel·les en qüestions econòmiques i de defensa.
 

Simion, ultranacionalista i euroescèptic

Amb 38 anys, Simion és el líder de l'Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR, que en romanès significa "or"). 

És d'extrema dreta i euroescèptic, defensa la sobirania nacional, els valors tradicionals de la família i la religió ortodoxa i renega del que considera ideologia de gènere.

A més, és crític amb l'ajuda militar a Ucraïna i contrari al rearmament d'Europa, en la línia del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el primer ministre eslovac, Robert Fico.

Molt crític amb Brussel·les, els seus missatges s'inspiren en la manera de fer del president nord-americà, Donald Trump, i n'ha adaptat algun dels seus lemes en clau nacional, com per exemple "Romania first".
 

Denúncia d'ingerència russa

Abans del tancament dels col·legis electorals, el govern romanès ha denunciat de nou una ingerència de Moscou en els comicis.

Segons l'executiu del primer ministre Catalin Predoiu, hi ha hagut una "campanya viral de desinformació" a les xarxes socials, especialment a Telegram, amb l'objectiu d'"influir en el procés electoral" i que "torna a portar les marques d'una ingerència russa".

Així ho ha assegurat el portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers, després que el fundador de Telegram, Pàvel Dúrov, hagi acusat les autoritats de França --sense esmentar-les directament-- d'haver intentat interferir en les eleccions. París ho ha desmentit rotundament.
  

Anul·lació electoral amb l'ombra del Kremlin

Això, després del terratrèmol polític del desembre, quan hi havia convocades inicialment les presidencials. La primera volta es va fer el 24 de novembre, amb la victòria inesperada del candidat d'extrema dreta Calin Georgescu.

Però les sospites d'una possible ingerència russa van dur el Tribunal Constitucional a anul·lar els comicis, quan faltaven només dos dies per a la segona volta.

Diversos informes de la intel·ligència romanesa apuntaven que la campanya de Georgescu estava impulsada per Moscou i assenyalava fins a 25.000 comptes de TikTok i grups de Telegram que havien amplificat la presència del candidat d'extrema dreta.

També atribueixen a Rússia uns 85.000 ciberatacs que Romania va patir abans d'aquelles eleccions, dirigits a dividir la societat i promoure narratives antioccidentals.

A més d'anul·lar les eleccions, la Justícia també va prohibir que Georgescu es pogués tornar a presentar per les presumptes interferències del Kremlin.

Tot i això, Simion havia promès que intentaria nomenar Georgescu primer ministre si guanyava aquesta segona volta.