Robbie Williams parla de l'addicció i la depressió: "Ningú em va tractar pitjor que jo mateix"

Robbie Williams farà una parada en la seva gira mundial amb un únic concert a l'estat espanyol el pròxim 5 de juliol a l'RCDE Stadium de Cornellà. L'estrella internacional prepara d'aquesta manera el llançament del seu pròxim àlbum, "Britpop", que sortirà a l'octubre.

"Estimo Barcelona, és un lloc especial amb una ànima i energia especials, és única."

L'artista, músic i showman n'ha parlat amb Roger Escapa en una entrevista a "El suplement" de Catalunya Ràdio. Robbie Williams va debutar amb 15 anys precisament amb una banda de britpop, els Take That. Una carrera meteòrica en el món de la música que el va obligar a renunciar a la seva altra gran vocació, el futbol.

"La gent sempre em pregunta si hauria preferit ser futbolista o cantant. La meva resposta és ser cantant, perquè, d'una forma egoista i narcisista, quan un jugador de futbol és al camp hi ha 10 jugadors més, però quan jo soc damunt l'escenari, només em miren a mi."

L'autor d'"Angels", "Feel", "She is the one" o "Let me entertain you", entre molts altres èxits, ha presentat el seu nou single, "Rocket", que formarà part del seu pròxim disc. "Soc britànic i faig música pop", afirma, "estic fent un disc mig de guitarres i mig de música dance pop. D'aquí ve una mica el brit i una mica el pop".

"És estrany, he anomenat aquest àlbum 'Britpop' i en els últims 18 mesos, Oasis, Pulp o Supergrass han tornat als escenaris, Richard Aschroft torna a fer gires, Cast es tornen a ajuntar i tornen a anar de gira", reflexiona.

"L'univers té una manera estranya i graciosa de fer que les coses passin."

La gira internacional que portarà Robbie Williams a Barcelona al juliol consta de 40 concerts. Quan se li pregunta com ho fa per mantenir-se en forma i si nota que als 51 anys els genolls ja no responen igual, assegura que està "més en forma que mai".

"Ara m'he de preocupar sobretot del meu 'core'. He de sortir a caminar, fer estiraments. Em trobo més bé que mai, físicament i mentalment."

Williams es considera "l'últim gran showman de la vella escola" i per això es mostra segur de la seva capacitat per entretenir i sorprendre: "Sé que és únic perquè ningú més ho està fent. O sigui que l'única pressió que sento és física i mental, i constantment m'estic reinventant, o sigui que no em fa por que la gent no s'ho passi bé amb el que faig."

"Si han comprat una entrada per veure'm, em prenc aquesta responsabilitat molt seriosament."

Aquest any l'artista també ha estat notícia per la pel·lícula "Better man", un biopic que repassa la seva vida i trajectòria de manera oberta i honesta i on el protagonista és un mico fet per ordinador.

És un film que retrata els moments més durs pels quals ha passat: "Tots patim. Tots passem pel trauma, com el trauma infantil. I després et passes la segona part de la teva vida resolent la primera part de la teva vida. I crec que és per això que som a la Terra. Crec que això és com una mena d'escola."

"Tots passem per això, tots tenim les nostres històries, el nostre dol, la nostra desesperació, els nostres moments foscos, i, o bé n'aprens, o et mors."

"Vaig aprendre a ser una persona sòbria"

En la seva etapa de joventut, mentre triomfava amb els Take That els anys 90, va patir depressió i addicció severa a les drogues i l'alcohol. Una etapa que va aconseguir superar per acabar tornant a dalt dels escenaris com una estrella internacional.

"Vaig demanar ajuda i vaig aprendre a ser una persona sòbria. Vaig anar a rehabilitació, vaig assistir a 90 reunions en 90 dies. I llavors vaig tornar a posar la mà al foc i em vaig tornar a cremar."

"Amb el temps en vaig aprendre, i ara no soc un exalcohòlic, soc el Rob que no beu." Quan recorda aquella etapa, té clar el que li diria a aquell Robbie de 20 anys:

"El vull abraçar, tothom el va tractar molt malament, però ningú el va tractar pitjor que ell mateix."

Ara, però, afirma que ha après a gaudir de l'èxit, que hi ha moments en què pot fer-ho des d'un pla més "espiritual" i en d'altres que se sent més "cansat, emocional i vulnerable", però, tot i això, afegeix: "He de fer una actuació que valgui la pena pel temps i els diners que hi han invertit, i això és difícil."  

Afirma sentir-se orgullós d'haver tingut un pare que volia guanyar-se la vida als escenaris, i ara haver-se convertit ell en aquest pare que ho fa.

"Sí, vaig tenir molta sort. Em vaig eixamplar i vaig eixamplar la meva sort."