Reconeixement del català a la UE: la Moncloa augmenta la pressió enmig de maniobres del PP

La primera campanya de sensibilització sobre l'ús del català és de fa 43 anys. La protagonitzava la Norma, que és qui en pregonava l'eslògan "El català, cosa de tots". I ves per on, que aquell lema és ara la clau perquè el català sigui llengua oficial de la Unió Europea.

La decisió depèn dels 27 estats membres de la UE i s'ha de prendre per unanimitat. És cosa de tots els socis comunitaris que el català sigui oficial. I la norma -la de la unanimitat necessària- és el principal escull. En canvi, sí que podria tirar endavant amb abstencions.

Espanya hi està d'acord, de fet, és qui ha impulsat la proposta en virtut d'un pacte amb Junts per investir Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. Hi ha altres països que sembla que hi votarien a favor, almenys Portugal, Bèlgica, Eslovàquia i Hongria.

La majoria d'estats membres no es pronuncien públicament. És molt compartida la sensació que l'oficialitat és una qüestió de política domèstica que no interpel·la el conjunt de la Unió. I, finalment, hi ha un grup d'estats que són els més reticents a l'oficialitat que són Itàlia, França, Alemanya, Finlàndia i Suècia.

Enmig d'aquests moviments, el Financial Times publica aquest dilluns que el govern espanyol hauria generat malestar amenaçant de reduir l'ajuda militar als països de l'est d'Europa si no donen suport al reconeixement del català. Aquestes pressions s'haurien llegit com un xantatge per part del govern espanyol. La Moncloa, però, ho nega.

Quins són els dubtes persistents? 

Fa pràcticament dos anys que Espanya va plantejar la plena oficialitat del català, i també del basc i el gallec, a la Unió Europea. Ho va portar al Consell d'Afers Generals de la UE, on s'asseuen els ministres dels 27. I cada vegada que ho han debatut, un ministre o altre hi ha trobat inconvenients. Sempre els mateixos dubtes.

Qui ho pagarà, això de traduir tots els documents i fer les interpretacions simultànies? Si ara obrim la porta al català, estarem promovent un efecte crida perquè també el rus -per exemple- demani l'oficialitat, tenint en compte que és llengua minoritària a les repúbliques bàltiques? Estem segurs que la proposta encaixa dins els tractats de la Unió?

Espanya ha mirat de respondre totes aquestes preguntes comprometent-se a assumir-ne el cost íntegrament (uns 44 milions d'euros). També ha dit que el català, el basc i el gallec són llengües cooficials segons la Constitució espanyola, i això no passa amb el rus, amb el cors o amb altres llengües minoritàries. Per tant, no hi hauria efecte dòmino. Aquesta constitucionalitat, sosté Espanya, també fa que la proposta encaixi en el tractat.

Fins ara no se n'ha sortit, de convèncer la resta d'estats membres. I sempre que la qüestió s'ha portat a votació del Consell d'Afers Generals ha acabat quedant en una simple discussió, sense arribar-se a votar davant el risc de perdre irremeiablement. Però això podria canviar aquest dimarts.

Espanya se la vol jugar 

Aquest dimarts hi ha una altra reunió del Consell d'Afers Generals on hi haurà, en representació d'Europa, el secretari d'Estat per la UE, Fernando Sampedro. Aparentment, res ha canviat d'ençà dels altres intents frustrats. Aparentment.

El reconeixement del català, el basc i el gallec forma part de l'ordre del dia de la reunió d'aquest dimarts. És la tercera vegada que forma part de l'ordre del dia, però de moment encara no s'ha votat mai. Ni en la reunió del Consell d'Afers Generals del setembre del 2023 ni en la del desembre del 2023, totes dues durant el semestre de la presidència espanyola de la UE, es va acabar votant. De fet, també aquest dimarts, si Espanya ho considera pot demanar retirar el punt abans de començar la discussió.

Les negociacions són molt discretes. Hi ha contactes bilaterals de Madrid amb cadascuna de les capitals. Fins i tot el mateix president del govern, Pedro Sánchez, podria haver aprofitat fòrums com l'última cimera de la Comunitat Política Europea a Tirana per mirar de seduir els seus homòlegs de la UE. I aquest mateix cap de setmana haurien circulat documents entre Espanya i la resta d'estats membres al voltant de la proposta.

Fonts de diferents estats membres de la UE consultades per 3Cat apunten que "hi ha hagut un canvi d'una setmana a una altra". Espanya ha estat treballant a fons per convèncer-los i, les mateixes fonts confirmen que l'última proposta parlaria d'una implementació gradual de l'oficialitat del català, el basc i el gallec, que portaria un "temps llarg". L'estratègia seguiria el model del gaèlic, que es va fer en dues fases en un procés que es va allargar gairebé dues dècades.

Segons l'agència Europa Press, aquest temps llarg podria traduir-se en començar a implementar l'oficialitat el 2027 amb la traducció de només un 2,6% dels documents que generen les institucions europees, i al cap de quatre anys, revisar la proposta de dalt a baix per continuar desplegant la implementació progressivament, però també amb la possibilitat de deixar-la en paper mullat.

La proposta de fa dos anys s'ha anat modulant, es van movent coses i amb tots els matisos introduïts, els diferents estats membres fins i tot els més contraris a l'oficialitat- han anat suavitzant els seus discursos. "Ara ningú diu que hi està en contra. Només diuen que necessiten una anàlisi més profunda", ressalta una de les fonts per constatar que el llenguatge és "més tou".

Això podria fer pensar al ministre Albares que si la proposta és la d'una implementació gradual de l'oficialitat a força anys vista i amb la porta oberta que es pugui tombar en un futur, aleshores podria tenir números de superar la votació de dimarts. I està disposat a jugar-se-la. 

La sensació que s'acosta un moment decisiu és creixent. Fins i tot una delegació de Plataforma per la Llengua té previst desplaçar-se dimarts a Brussel·les per seguir de prop la possible votació.

L'entitat ha estat molt implicada en tot el procés per l'oficialitat i la seva presència a la capital comunitària podria donar a entendre que creu fermament que hi acabarà havent votació al Consell d'Afers Generals i que pot passar de tot. Fins i tot que el camí de l'oficialitat continuï endavant.
 

El PP espanyol també es mou 

A la taula del Consell d'Afers Generals només hi ha la veu i el vot dels ministres de governs de la UE. Però les parets són fines i dins la sala hi ressonen pressions externes. Qui més està pressionant és el Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo, que no té cadira a la sala perquè no és al govern d'Espanya. La seva estratègia ha estat mirar de convèncer els que sí que hi tenen cadira per frustrar la proposta sobre l'oficialitat.

El PP ha carregat sistemàticament contra el govern de Pedro Sánchez per acceptar les condicions de Carles Puigdemont per garantir-se els set diputats de Junts que li van permetre ser investit president espanyol. Una d'aquestes condicions era l'oficialitat del català a Europa, i el PP veuria com un tret al peu que Pedro Sánchez es pugui apuntar aquest èxit. A la taula del Consell de la Unió Europea hi ha dotze ministres del Partit Popular. Només que un hi voti en contra, l'oficialitat del català cauria i també el suposat èxit de Sánchez.

Els populars haurien trobat com a principal aliat Itàlia, que té com a ministre d'Exteriors el popular Antonio Tajani, amb qui Gènova hi manté bones relacions. Itàlia estaria liderant el grup de països més reticents a frustrar les aspiracions del govern espanyol. L'èxit del PP espanyol o d'Itàlia dependrà del pes que tingui l'al·licient que pugui suposar per a cada capital els possibles acords bilaterals que el govern espanyol hagi pogut fer amb altres països.

Val a dir, però, que quan en política europea es diu que s'ha arribat a acords bilaterals, sovint es pot traduir com que s'ha acordat que un li degui favors a l'altre. O que se'n cobri d'antics.

L'oficialitat del català, el basc i el gallec no és un assumpte menor per al govern espanyol. Junts manté l'amenaça que d'aquesta qüestió en depèn la supervivència de Sánchez. Ponderant, doncs, la transcendència d'aquesta carpeta, a Brussel·les s'especula amb el fet que no es pot descartar un escenari poc comentat públicament: que dimarts els ministres acabin xutant la pilota endavant i es reservi la votació dels 27 no pas a la seva taula, sinó a la taula dels primers ministres que reuneix Pedro Sánchez i 26 homòlegs.

Prudència

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha optat aquest dilluns per mantenir-se "prudent" abans que Espanya torni a posar sobre la taula l'oficialitat del català, el gallec i el basc durant la reunió del Consell d'Assumptes Generals el dimarts a Brussel·les.

Des de Tòquio, on es troba de viatge oficial, Illa ha dit:

"Crec que la petició que es fa en les institucions europees (oficialitzar les tres llengües cooficials) està ben fonamentada (...). Vull ser prudent en aquest moment, i no vull entrar en cap altra consideració, a l'espera que demà això pugui sortir bé".

"L'objectiu és l'oficialitat de tres llengües que conformen una identitat també espanyola, que tenen el nivell de reconeixement màxim, que és el constitucional", ha remarcat Illa en ser preguntat sobre els detalls de la votació del dimarts a Brussel·les.

Per la seva banda, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha lamentat que el PP no faci tot el que està a les seves mans per donar suport l'oficialitat a Europa del català, el gallec i el basc. En declaracions a RNE ha dit sobre la capacitat dels populars de convèncer els governs del seu mateix color polític que:

"No entenc que demà tots els partits espanyols (no) fem tot el que està a les nostres mans"

Segons ha ressaltat Albares, que el català, el basc o el gallec siguin llengües oficials a la UE suposa que la Unió reconegui la realitat nacional "plurilingüe" d'Espanya. "Aquí ens hauríem de trobar tots els espanyols, tots, del PSOE i del PP, nacionalistes i no nacionalistes", ha destacat tot recordant que 20 milions d'espanyols viuen en territoris amb més d'un idioma reconegut. "Hi ha altres estats amb més d'una llengua oficial", ha reblat.

Així mateix, el conseller d'Exteriors del Govern, Jaume Duch, ha avisat que el reconeixement és un tema de "justícia lingüística" que no s'ha de polititzar en excés. En una entrevista a Catalunya Ràdio ha dit que:

"No és una qüestió que hi hagi uns partits a favor i uns altres en contra amb diferents estratègies. És una qüestió de país".

Segons el conseller, en aquestes últimes 24 hores, s'ha de buscar tot allò que pugui ser "constructiu". De cara a la votació d'aquest dimarts, Duch ha afirmat que manté un "optimisme moderat" i ha assegurat que el govern espanyol s'ho ha pres com una prioritat. "S'ha fet tota la feina possible i més", ha conclòs.