Qui posa les notes de selectivitat? Com s'escullen els correctors i quant cobren per examen

Els protagonistes de la selectivitat són els alumnes, que es juguen el futur universitari i l'accés al grau que volen estudiar. Però, com en qualsevol examen, hi ha un altre rol imprescindible i sovint molt desconegut: el dels correctors.

Una tasca que aquest any tindrà encara més rellevància, tenint en compte el nou model d'exàmens de les PAU, amb proves més competencials, amb menys opcions i els girs en la penalització per les faltes d'ortografia.
 

Qui forma part dels tribunals de les PAU?

Cada any, l'Oficina d'Accés a la Universitat fa una crida perquè els professors formin part dels tribunals. Enguany s'han de constituir 221 tribunals i es necessiten més de 2.400 docents.

En general, poden fer-ho els professors d'universitat i els docents funcionaris d'ensenyament secundari. Excepcionalment, i si no es poden constituir tots els tribunals, també hi poden participar investigadors de les universitats públiques, professors interins de batxillerat i docents de secundària de centres concertats.

En tots els casos, cal complir uns requisits de correspondència de les matèries de les PAU amb l'àrea de coneixement i la titulació universitària dels correctors. Els professors de secundària no poden formar part del tribunal on s'examini l'alumnat del seu centre.

Els docents s'hi poden apuntar voluntàriament. Després de validar el compliment dels requisits, es fa un sorteig per establir l'ordre de selecció dels membres dels tribunals.

La comissió organitzadora de la selectivitat garanteix que, per a cada matèria, hi hagi almenys un 40% de professors universitaris i un 40% de docents de secundària, mantenint la paritat de gènere.

La comissió organitzadora de les PAU designa les presidències dels tribunals entre els professors universitaris que s'han ofert per participar com a correctors.
 

Quines funcions fan els correctors?

Ser membre d'un tribunal de les PAU implica dues tasques: vigilar i corregir exàmens.

Els professors que en formen part estan presents a les aules durant els tres dies que duren les proves, en horari de matí i tarda.

Un cop finalitzats els exàmens, comencen les correccions, que s'han d'entregar en un termini d'una setmana. Els correctors s'han de cenyir a les instruccions específiques de les pautes de correcció, que es distribueixen un cop han acabat les proves.

Els docents que participen en l'organització de les PAU s'han d'ajustar a un codi de conducta que, a grans trets, exigeix que la seva actuació professional segueixi "els valors de vocació de servei, professionalitat i confiança pública".

Quant cobren els membres del tribunal?

La participació dels docents als tribunals de les PAU és voluntària i es compensa amb una retribució, en funció de les tasques que es duguin a terme.

Les retribucions per a les PAU 2025, publicades al Canal Universitats, són les següents:

• Assistència al tribunal el dia de la prova: 165 euros per dia.
• Correcció:
  • Fins a 50 exàmens: 130 euros.
  • A partir de l'examen 51: 3 euros/examen.
  • Si es corregeix més d'una matèria:
    • Matèries addicionals: 35 euros per matèria + 3 euros/examen (es considera matèria principal la de major nombre d'exàmens).
  • Dietes: 15 euros/dia (matí i tarda)
     

Ciències en Perill demana als correctors que hi renunciïn

Per a la selectivitat 2025, la constitució dels tribunals de les matèries de ciències ha estat utilitzat com a espai de protesta per part de Ciències en Perill, una plataforma formada per 1.200 docents de ciències d'instituts públics i concertats de Catalunya.

Ciències en Perill ha fet una crida perquè els professors renunciessin a formar part dels tribunals, com a mostra de rebuig al pla del Departament d'Educació de fusionar les matèries de ciències a 1r de Batxillerat a partir del curs 2026-27. Aquesta mesura suposaria, segons la plataforma de docents, una reducció de les hores lectives d'aquestes assignatures. 

Marc Martínez, professor de Física i membre de Ciències en Perill, reclama que es tinguin en compte les demandes de la plataforma:

"Reivindiquem que hi hagi un diàleg real amb els canvis curriculars i sobretot, que no es fusionin les assignatures científiques a primer de Batxillerat."

Ciències en Perill quantifica en prop d'un centenar els docents de Ciències que s'han adherit a la protesta i asseguren que dues setmanes abans de l'inici de les proves, encara s'estan buscant substituts per cobrir vacants de correctors:

Fonts del Departament de Recerca i Universitats parlen de menys de 10 professors que han atribuït la seva renúncia a la campanya. En total xifren en 288 els docents que hi han renunciat, una xifra similar a la d'altres anys, segons la conselleria.

Segons les mateixes fonts del Departament, el 2025 s'han inscrit 5.455 professors per corregir els exàmens, sumant-hi totes les matèries. D'aquests, 3.603 són professors de secundària i 1.852, d'universitat.