Prohibit en joguines, no en envasos: additius plàstics superen el límit segur per als nens petits

Està prohibit utilitzar-lo per fabricar joguines perquè es considera perillós per a la salut dels infants. I, tanmateix, l'ftalat DEHP està present en alguns dels envasos alimentaris per a nadons i nens petits, com ara en llets en pols, potets de purés envasats, o iogurts, cosa que augmenta la seva exposició a compostos que ja s'han demostrat tòxics.

Segons un estudi de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) que ha analitzat la presència d'additius associats al plàstic en aliments habituals a les llars catalanes i espanyoles per a tres grups de població --adults, nadons i nens d'entre 1 i 3 anys--, la ingesta diària d'aquestes substàncies és considerablement superior als llindars establerts com a segurs en el cas els lactants i dels infants petits. 

Tot i que els valors mitjans que han trobat en els aliments que han avaluat no superen els valors recomanats en el cas dels adults, pel que fa als nens "la mateixa quantitat de dosi màxima d'aquestes substàncies químiques es reparteix en menys quilos, perquè tenen molt menor pes i massa corporal, i això comporta més risc per a la seva salut", explica al 324.cat la investigadora Ethel Eljarrat, al capdavant d'IDAEA-CSIC i autora principal del treball, publicat a la revista Journal of Hazardous Materials.

En els menors, "els valors considerats segurs se superen per a dos compostos en els aliments més contaminats, l'ftalat DEHP i l'organofosforat EHDPP [un tipus de plastificant habitual, per exemple, en les ampolles de begudes ensucrades]", afegeix Eljarrat, que adverteix que són compostos "bastant tòxics", que actuen com a disruptors hormonals i poden tenir un impacte perjudicial a llarg termini per a la salut. 

Aquesta científica qüestiona:

"Com pot ser que es prohibeixin en les joguines i no en els envasos alimentaris infantils?" 

Presents en el 85% dels aliments  

Els investigadors d'IDAEA van avaluar 109 productes dels que consumim de manera més freqüent --des de cereals a làctics, ous, peixos, carns, fruites i verdures, dolços, olis i condiments, de diferents marques i tant a granel com envasats--, per estimar l'exposició diària de la ciutadania a aquests compostos a través de l'alimentació. 

Tenint en compte que a Espanya, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el 40% del que mengem són productes frescos, els científics van detectar algun dels additius associats al plàstic en el 85% de les mostres, tot i que, assenyalen, els valors mitjans d'ingerits estan per sota de les recomanacions de l'autoritat sanitària europea.

Així, van identificar fins a 20 plastificants diferents. Per a 15 d'aquests, agències com l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l'Agència de Protecció Ambiental dels EUA (UEPA) assignen valors màxims d'ingesta diària. I són els valors de referència que han emprat.

També en productes frescos

Fins i tot en els aliments frescos, com ara la carn o el peix que comprem al mercat, han trobat presència dels additius plàstics, procedents del paper plastificat amb què els emboliquen en comprar-los. Tot i que solen posar que són de paper o de material orgànic, aquests embolcalls contenen una fina capa de plàstic teòricament per seguretat alimentària. 

El mateix passa amb els productes en envasos de vidre, com les conserves de llegums, on han trobat una "sorprenent" concentració de plastificants com l'ATBC, procedent de la capa de plàstic de la tapa metàl·lica. El mateix passa amb els potets de purés de verdures per a nadons. Tot i això, destaquen els investigadors, com més temps estigui l'aliment en contacte amb l'envàs, més risc que presenti més d'aquests compostos.

"Si considerem els valors mitjans que hem trobat als aliments, en cap cas se superen els valors recomanats", assegura l'investigador de l'IDAEA Julio Fernández Arribas, primer autor del treball. En el cas dels infants, els valors se superen per a dos compostos, i "per a tres més, els valors estarien només 10 cops per sota del llindar de risc", afegeix.

Compte amb els plats preparats

Els investigadors també van mirar què passava amb plats preparats, des de truites a bosses de verdura o arrossos, que es poden escalfar al forn o microones. Van analitzar la presència de plastificants abans i després de cuinar-los com indicava l'envàs i van trobar que amb la calor s'alliberaven 50 vegades més compostos i que, per tant, els aliments estaven més contaminats. Per aquest motiu, els investigadors recomanen sempre escalfar aquest menjar en un plat i no en l'envàs.

Ja està demostrat que són tòxics

Diversos estudis ja han demostrat que aquests additius plàstics, com ara els èsters organofosforats, emprats com a retardants de flama, i els ftalats, que es fan servir per fer el plàstic més resistent i flexible, resulten tòxics per a la salut humana. Per aquest motiu, ara fa dos anys va entrar en vigor una nova llei que prohibia alguns d'aquests additius, com ara el bisfenol A i els ftalats, tot i que els investigadors d'IDAEA asseguren desconèixer "si es fan controls perquè es compleixi o no la regulació". Així mateix, especifiquen, el mostreig d'aliments per a aquest estiu es va dur a terme abans que entrés aquesta norma en vigor, i per aquest motiu tampoc no saben si ara els valors que obtindrien serien diferents.

De moment, la indústria alimentària ha incorporat nous plastificants, com alguns citrats i adipats, considerats a priori de menor toxicitat. Però ja hi ha evidències que algun d'aquests també provoquen efectes secundaris en la salut a llarg termini. 

"Si deixem de fer servir un tòxic per posar-ne un altre, no és una solució", sentència Eljarrat, que remarca que "en general no hi ha risc, però estem molt lluny del llindar de seguretat i hem de tenir en compte que no tan sols estem exposats a aquests compostos a partir del menjar, sinó també del que respirem, i de la pell a través de la roba i cosmètics. Per tant, és fàcil de suposar que si no superem els límits de seguretat, hi estem molt a prop", valora Eljarrat.

La investigadora recorda que l'efecte d'aquests compostos és acumulatiu, que de molts s'ha demostrat que són tòxics i tenen efectes perjudicials a escala neurològica, sobre la fertilitat, i alguns d'ells s'associen a diferents tipus de càncer. "Cal prohibir l'ús d'aquells de què ja tenim indicis de la seva toxicitat, sobretot en materials que estan en contacte amb aliments", conclou.