Pressionaven per extreure òrgans per a donacions tot i els signes de recuperació dels pacients

Fa quatre anys, Anthony Thomas Hoover es va despertar al quiròfan d'un hospital de Kentucky quan l'equip mèdic començava la cirurgia per extreure-li els òrgans per donar-los. 

Tot i que l'home declarat en mort cerebral va pujar les cames cap al pit i va moure el cap, els sanitaris van tractar de continuar amb l'extracció dels òrgans. 

Ara, una investigació federal a la qual ha tingut accés The New York Times ha conclòs que els sanitaris de l'organització que gestiona les donacions d'òrgans a l'estat ignoraven, en molts casos, els senyals que alertaven que els pacients encara presentaven signes de vida. 

La investigació ha examinat prop de 350 casos a Kentucky dels últims quatre anys, en què es van aturar les extraccions d'òrgans. En 73 casos s'ha determinat que l'equip mèdic hauria d'haver considerat aturar la intervenció abans, ja que els pacients presentaven nivells de consciència elevats o en estat de millora. 

Malgrat que les cirurgies finalment no es van acabar practicant, la investigació ha posat al descobert que diversos pacients van mostrar senyals de dolor o angoixa mentre feien el preoperatori. 

Extracció tot i els signes de recuperació

Segons la investigació de l'Administració Federal de Recursos i Serveis de Salut, la majoria de pacients van morir hores o dies després, però alguns van acabar recuperant-se i obtenint l'alta mèdica. 

Tal com apunta The New York Times, la investigació es va centrar en una pràctica cada cop més comuna anomenada "donació després de la mort circulatòria". A diferència de la majoria de donants d'òrgans, que estan en mort cerebral, els pacients en aquests casos presenten algun tipus d'activitat cerebral, però estan connectats a alguna màquina i no s'espera que es recuperin. Sovint, estan en coma. 

Si els familiars accepten la donació, els sanitaris empleats d'una entitat sense ànim de lucre anomenada "organització d'obtenció d'òrgans" comencen a examinar els òrgans del pacient i a buscar els cirurgians per fer els trasplantaments, així com els receptors. 

A cada estat dels EUA hi ha almenys una organització d'aquest tipus, i sovint posen personal als hospitals per ajudar a gestionar les donacions. 

La investigació critica la forma d'actuar de Kentucky Organ Donor Affiliates, l'entitat que coordinava les donacions a l'estat nord-americà. Ara, anomenada Network for Hope després d'una fusió, l'entitat afirma que sempre ha seguit les normes i mai extreu els òrgans fins que l'hospital ha certificat la mort del pacient. 

Tot i aquesta versió, la investigació ha trobat que els empleats de l'organització pressionaven les famílies per autoritzar la donació, s'apropiaven indegudament d'alguns casos desplaçant els metges i tractaven de pressionar el personal de l'hospital perquè retiressin el suport vital per tal de procedir a la cirurgia, inclús quan existien indicis que el pacient estava recuperant la consciència. 

L'Anthony va acabar rebent l'alta 

L'Anthony va ingressar a l'Hospital Baptista de Richmond l'octubre del 2021 a causa d'una sobredosi de droga. L'equip mèdic va informar la seva germana que no tenia cap reflex ni activitat cerebral i que, per tant, es podia afirmar que estava en mort cerebral. 

Tal com va explicar la germana, els van aconsellar que donessin el consentiment per retirar-li el suport vital. I també els van informar que l'Anthony havia donat permís perquè els seus òrgans es donessin en cas de mort. 

Poc abans d'entrar a quiròfan, la germana i altres familiars van observar que l'Anthony obria els ulls i, aparentment, seguia amb la mirada. Però el personal de l'hospital els va dir que només eren reflexos, un fet habitual. "Qui som nosaltres per qüestionar el sistema mèdic?", es preguntava la seva germana. 

Per a sorpresa de la família, una hora després que entrés al quiròfan, un cirurgià en va sortir i els va informar que no s'havia pogut fer l'operació perquè el seu familiar s'havia despertat de la mort cerebral. 

Els metges van donar-li l'alta i van donar algunes indicacions a la família per tenir cura de l'Anthony. Els van advertir, però, que no creien que visqués gaire temps. 

La tardor del 2024, moment en què la família ho va denunciar després de rebre la trucada d'un antic empleat del Kentucky Organ Donor Affiliates, la germana de l'Anthony encara el cuidava perquè presentava greus problemes per caminar i parlar, així com pèrdues de memòria importants.