Per què la ratafia és tan atractiva per als japonesos

Les càmeres estan a punt; la taula, ben parada amb tot de plantes, flors i fruites; i les dues expertes ratafiaires, preparades per compartir els seus coneixements: "La ratafia és una expressió del paisatge del lloc on s'ha fet i del caràcter de la persona que l'ha elaborada. És una manera d'atrapar el paisatge en forma líquida", explica de bon començament l'Anna Selga.

I amb aquesta premissa arrenca des d'un jardí de Santa Coloma de Farners l'emissió en directe d'un taller d'elaboració de ratafia adreçat especialment al públic japonès.

L'altra ponent és la Megumi Tamagawa, japonesa establerta a Catalunya que va començar a elaborar ratafia durant el confinament, i ja n'és tota una experta.

Està convençuda que "els japonesos i els catalans tenim una cosa en comú, apreciem la natura i el canvi d'estacions", i per això creu que fer ratafia pot despertar interès al país nipó.
 

Flors i plantes, el pont entre Catalunya i el Japó

El taller és una iniciativa de la Confraria que forma part de la programació oficial de l'Any Catalunya-Japó, aprofitant que l'elaboració d'aquest licor tradicional comença pels volts de Sant Joan i el solstici d'estiu.

Les dues ponents expliquen els principis bàsics per elaborar la ratafia, començant per la recol·lecció d'herbes i fruits, una fórmula personal de cada elaborador i sovint secreta.

Alguns dels ingredients, però, són imprescindibles, com les nous verdes, l'alfàbrega, la canyella, la farigola, el romaní o la menta.

Moltes d'aquestes plantes es poden trobar en terres japoneses, però per facilitar la recol·lecció d'herbes i donar a la recepta un toc més personal, també suggereixen al públic oriental que busquin menta japonesa, pela de yuzu seca o pruna japonesa.

I a la ratafia que elaboren en directe hi afegeixen plantes pròpies del país com el shiso i el wasabi. Paisatge japonès que quedarà també atrapat en una ampolla. 

Al Japó, com a Catalunya, la gastronomia és tot un pilar cultural i identitari. I també és habitual l'elaboració casolana de licors, com el de pruna.

Però més enllà de sabors i hàbits culinaris, els impulsors del taller també confien que el mateix procés d'elaboració de la ratafia connectarà amb el tarannà japonès:

"Actualment, tot són presses i anem ràpids, i això necessita el seu temps, perquè floreixin les flors que necessites, que s'assequin les que han florit molt d'hora, saber que tardaràs uns quants mesos a tastar la ratafia... s'ha de tenir paciència".

Explicar Catalunya

A l'altre costat de les pantalles, un centenar de persones s'han connectat a l'emissió del taller. La meitat ho han fet des de diverses regions japoneses.

La Confraria de la Ratafia confia que ho hauran fet atrets per l'atractiu del procés d'elaboració, però també per les aplicacions gastronòmiques del licor, com l'adaptació de la salsa de soja que ha fet la Megumi i que ha batejat com a "ratayaki".

A més d'establir ponts entre els dos països, la idea és donar a conèixer una mica més Catalunya als japonesos: "Explicar una mica com som els catalans, què ens agrada fer i com és el nostre territori", resumeix un dels impulsors de la iniciativa, el membre de la Confraria Xavi Amat.

Un cop tots els ingredients que han preparat l'Anna i la Megumi són a la garrafa, cal abocar-hi la base alcohòlica, que ha de ser neutra.

A Catalunya és habitual fer servir aiguardent de raïm o de remolatxa, però per als ratafiaires japonesos recomanen utilitzar white liquer, molt comú per fer licor de pruna.

Ja només faltarà xinxollar (o sigui, remenar sense treure el tap) la barreja de tant en tant i esperar els 40 dies de sol i serena per obtenir la primera ratafia de matisos orientals.

I qui sap si a la pròxima edició del concorregut concurs de ratafia de Santa Coloma de Farners hi arribarà una ampolla procedent del Japó.