Matar mosques a canonades? Com l'estratègia de LaLiga contra la pirateria afecta milers de webs

És possible que durant el Barça-Reial Madrid, algunes pàgines web deixin de funcionar. És el partit més decisiu de l'any i milers d'empreses i usuaris ja pateixen: saben que es poden quedar sense poder oferir o accedir al seu servei per internet mentre duri la jornada, i ja porten així uns quants mesos. 

Des del febrer passat, LaLiga està aconseguint frenar la pirateria en la retransmissió de partits de futbol --que no eradicar-la-- amb un mètode que molts consideren desproporcionat i abusiu: la justícia espanyola li ha donat llum verda per bloquejar adreces IP des d'on operen milers de webs, algunes de les quals amb retransmissions il·legals.

L'estratègia té detractors per diferents motius, però un dels principals problemes és que algunes de les adreces IP que LaLiga assenyala i les operadores telefòniques bloquegen també les utilitzen negocis legítims. 

El resultat del bloqueig? Milers de pàgines web que no tenen res a veure amb les retransmissions il·legals queden inaccessibles unes hores, o dies en casos puntuals, i perden usuaris i diners mentre estan inoperatives.

LaLliga estima que les pèrdues econòmiques derivades de les retransmissions il·legals oscil·len entre els 600 i els 700 milions d'euros anuals. En declaracions al 324.cat, fonts oficials de LaLiga asseguren que les seves accions "tenen com a objectiu principal protegir els drets audiovisuals i garantir la sostenibilitat del futbol professional".

Mentrestant, la lluita per protegir els seus interessos de negoci i contra la pirateria, té afectacions a tercers. Els moviments de protesta en xarxes socials, o les notes de la comunitat a X, desvelen les conseqüències de la lluita de LaLiga contra el "frau audiovisual":

Per entendre-ho millor, els afectats opten pels símils: el que està fent LaLiga per frenar la retransmissió il·legal de partits seria equivalent a clausurar tot un estadi de futbol si es descobrís que un dels espectadors està gravant el partit sense permís, o a la idea de tancar una autopista quan se sap que un dels vehicles transporta mercaderies il·legals. Paguen justos per pecadors, però... per què?
 

Com s'ho fan per apagar parts d'internet?

Detecció i petició de bloqueig

Cada setmana, LaLiga (i també Telefónica, que té drets exclusius de retransmissió de certs partits) tenen capacitat de demanar el bloqueig de nous serveis web que hagin comprovat que estan oferint el senyal de partits en directe sense permís.

Sempre segons LaLliga, s'identifica el contingut il·legal, es recopilen proves tècniques per acreditar-ho i es contacta amb els proveïdors de serveis involucrats perquè bloquegin l'origen del senyal.

Si no responen, "en última instància s'envia una sol·licitud de bloqueig d'adreces IP als proveïdors de serveis d'Internet", un poder avalat per la justícia que els permet enviar directament la llista sense haver de ser verificada per cap altre organisme.

LaLiga ha explicat al 324.cat que el procés ha de ser pràcticament en temps real, perquè el seu producte "és perible i dura 90 minuts". Amb un sistema que inclou models d'IA, "realitza les funcions clau de monitorització integral i detecció en temps real".

Hi ha dues maneres principals per bloquejar una pàgina web: es pot restringir un domini o URL en concret, de manera que només queda afectat aquell web, o es pot tallar l'accés a l'adreça IP on s'allotja aquella pàgina, bloquejant tota connexió que es dirigeixi o provingui d'aquella IP.

Però, compartint una mateixa adreça IP, molt sovint, hi ha milers de pàgines web. Proveïdors com Cloudflare, un dels gegants d'internet, ofereixen servei des de la mateixa adreça IP tant a empreses legítimes com als que pirategen el senyal de partits. Entre altres raons, ho fan perquè tenen al voltant de 35 milions de dominis allotjats, però només disposen d'una fracció d'IP's per assignar-hi.

Bloqueig per operadora

Cada operadora que ha d'executar les peticions de LaLiga o Telefónica té marge per escollir una de les dues opcions per bloquejar un web.

Algunes, apunten a l'adreça web, un URL, que deixa de ser accessible en pocs minuts, però si no la poden identificar, decideixen no tallar la IP. Per això, l'afectació és irregular.

Operadores com Movistar, O2 o Digi, opten sovint per bloquejar tota la IP. Digi, per la seva banda, ofereix fins i tot un missatge on justifica el bloqueig.

"Bloqueig indiscriminat" o "danys col·laterals"?

Cada nova jornada esportiva, nombroses pàgines web es veuen afectades amb bloquejos tot i no cometre cap acció il·legal. Segons ha explicat LaLiga al 324.cat, aquests "danys col·laterals" son culpa de proveïdors com Cloudflare: "Només sol·licitem bloquejos quan existeixen proves tècniques sòlides i quan hem esgotat totes les vies de col·laboració amb els intermediaris. És precisament la manca de cooperació d'algunes plataformes com Cloudflare el que provoca incidències col·laterals".

"Prefereixen lucrar-se amb el frau audiovisual i utilitzar tercers com a escut digital"

Per la seva banda, Cloudflare acusa LaLiga d'abordar "de forma equivocada" el problema de les retransmissions il·legals de partits, tot basat en una sentència que li dona permís per bloquejar "adreces IP compartides", cosa que suposa "un enfocament maldestre i ineficaç" que ha vulnerat "el dret fonamental de milions de consumidors a accedir a una internet oberta".  

Tant LaLiga com Cloudflare s'acusen mútuament de no dialogar.

LaLiga diu que "només durant els mesos de gener, febrer i març de 2025, LaLiga havia notificat a Cloudflare una única IP fins a 89.772 vegades per emissió de continguts pirata sense respondre pertinentment". Asseguren que aquest només és un exemple de la desatenció que demostren a aquestes peticions alguns proveïdors.

Cloudflare, juntament amb altres proveïdors, va decidir emprendre accions legals perquè LaLiga "no ha deixat cap altra opció", i per lluitar contra les que considera un "bloqueig indiscriminat" i "mesures desproporcionades i il·legals".

L'incident de nul·litat que van sol·licitar, però, va ser tombat pel mateix Jutjat Mercantil de Barcelona que va dictaminar la primera sentència. El tribunal va desestimar els arguments de Cloudflare i RootedCON i va donar la raó a LaLiga i Telefónica perquè considerava que "no s'acredita que s'hagi produït cap perjudici" amb el bloqueig d'IP's.

La justícia torna a donar la raó a LaLiga, els bloquejos no només continuen sinó que s'intensifiquen, i el malestar dels afectats, dels perjudicats, també va en augment. 
 

Per què LaLiga o Telefónica "maten mosques a canonades"?

LaLiga explica que els seus bloquejos no són "massius ni indiscriminats", que saben on apunten i que tenen constància que hi ha pirateria darrere. Però també asseguren que es veuen obligats a ser expeditius en tallar les IPs, sobretot, per la manera d'oferir el servei que tenen empreses com Cloudflare. De fet, acusa la multinacional nord-americana de ser la principal culpable de tota la problemàtica.

Cloudflare ofereix serveis de ciberseguretat a milers de pàgines web. Dona protecció contra atacs de denegació de servei (DDoS) i distribueix contingut dels llocs web (CDN). És a dir, Cloudflare, i altres empreses similars, són intermediaris entre els usuaris i un lloc web per fer-lo més segur, ràpid i estable.

Aquest intermediari és útil per a empreses que volen protegir el seu web i distribuir els seus continguts de manera estable i segura, però també l'utilitzen actors pirates que ofereixen senyals d'estríming il·legals a través de llistes IPTV. 

Tots dos queden allotjats darrere una mateixa IP de Cloudflare o el proveïdor que sigui, però amb una capa extra d'anonimització.

Gràcies a un nou protocol de seguretat i privacitat (ECH), que alguns navegadors i Cloudflare van incloure a partir de 2023, s'amaga el nom del lloc web al qual s'està connectant un usuari perquè queda xifrat.

Amb ECH, ningú pot llegir on et connectes, per la qual cosa ni operadors ni governs poden censurar-ne l'accés, però sí que poden veure la IP a la qual et connectes, que no es pot xifrar. 

En definitiva, amb aquest protocol, no és tan efectiu bloquejar un URL com una IP, tal com explica LaLiga:

"Tenen una tecnologia que oculta les URLs que allotgen contingut pirata darrere d'adreces IPs compartides per diverses webs, cosa que en dificulta la identificació".

Així ho reconeix la sentència 310/2024 del Jutjat Mercantil 06 de Barcelona que dona la raó a LaLiga: "L'efectivitat real dels bloquejos de dominis (URLs/Dominis), decau davant l'ús pels usuaris de navegadors (Chrome de Google), que utilitzen la tecnologia ECH".

D'aquesta manera, amb la IP com a únic senyal visible, diversos operadors decideixen acatar les ordres de LaLiga, obligats per sentència judicial, tot restringint-ne la IP: un bloqueig que provoca restriccions col·laterals.

Els pròxims passos que estudia LaLiga

No és la primera vegada que LaLiga aplica una mesura polèmica en la seva lluita contra la pirateria, com quan es va descobrir que utilitzava els micròfons i el GPS dels mòbils d'usuaris per espiar els bars i va acabar sent multada per l'Agència de Protecció de Dades, tot i que després el Tribunal Suprem va anul·lar la sanció. 

En aquesta ocasió, la decisió ha estat emparada per dues sentències judicials (la primera, el 2022, i la segona, a favor de LaLiga i telefònica, el 2024) que han començat a tenir efectes palpables a partir de febrer del 2025. 

Pel que fa als detractors de la mesura, preocupa especialment el que significa que una empresa privada tingui la capacitat de limitar l'accés a internet a usuaris i empreses legítimes per tal de defensar els seus interessos.

També alarma el perill a què s'enfronta la neutralitat a la xarxa, un dels conceptes principals que defineixen la llibertat a internet. Les sentències judicials aplicades promouen la discriminació de l'accés a internet en funció del seu origen, destinació o contingut. Un poder que, per l'esperit del concepte, no hauria de recaure en mans d'operadores de telecomunicacions.   

La menció de LaLiga de pròxims passos també inquieta. Situa entre els seu objectius la porta d'entrada a internet de la majoria d'usuaris (Google) o tecnologies imprescindibles per navegar amb llibertat i evitar la censura, com els VPN, tal com expliquen al 324.cat:

"LaLiga reconeix que [l'ús de VPN's] actualment és un factor clau en tota la cadena de valor del frau audiovisual sobre el que s'ha d'actuar també de manera contundent i global."

Vegem un resum dels esdeveniments principals d'aquesta polèmica:

Els afectats s'organitzen 

Durant aquests darrers mesos, pàgines tan aleatòries com la de la RAE, ChatGPT, pàgines oficials d'equips de futbol o fins i tot, d'ajuntaments, han deixat de funcionar temporalment mentre duraven els bloquejos.

Preguntat pel 324.cat, Gerard de Lucas, president de la Secció de Propietat Intel·lectual i Drets d'Imatge de l'ICAB, explica que la millor opció per als afectats és aglutinar els seus casos i "fer una demanda conjunta per danys i perjudicis", que hauria de dirigir, en aquest cas, contra LaLiga i Telefónica, que van ser els demandants originals que van propiciar les sentències i sol·liciten els bloquejos per IP a les operadores. 

De moment, els afectats es limiten a donar visibilitat de la problemàtica. Alguns activistes i usuaris de xarxes socials es dediquen, pràcticament cada setmana, a comprovar l'impacte dels bloquejos actius i compartir-lo.

Un d'ells és Jaume Pons, un enginyer de sistemes que s'ha dedicat a monitoritzar els dominis bloquejats per Digi durant els partits de la Lliga i els relaciona amb la seva adreça IP, i en comparteix dades en el seu perfil a X.

En declaracions al 324.cat, Pons explica que empresa privada com LaLiga "pugui decidir quines pàgines queden bloquejades al país" és una "barbaritat legal i de drets" que obre les portes a que "qualsevol, amb la mateixa sentència, pugui fer el mateix en el futur". Molts dels afectats, afegeix, "ni tan sols s'adonen que els bloquejos els impacten perquè l'afectació és irregular".

Cloudflare, com un dels gegants a internet que dona servei pràcticament a la meitat de les webs al món, és la que s'emporta la pitjor part, però no és l'única proveïdora afectada per aquests bloquejos indiscriminats: Meteverse, QUICCloud, Twitch, Vercel... Aquest últim proveïdor, de fet, va arribar a denunciar les pràctiques com a "bloqueig indiscriminat" i ho va associar a una "forma de censura".

Una de les darreres novetats, tanmateix, és que LaLiga ha començat a arribar a acords amb alguns d'aquests proveïdors. Ha firmat amb Twitch Scaleway, Gcore i Vercel, el seu compromís de tallar les retransmissions il·legals que detectin en menys de 15 minuts per tal d'evitar afectacions a tercers que no hi estiguin implicats.

Mentrestant, algunes empreses usuàries de Cloudflare, que continua enfrontada públicament amb LaLiga, acaben optant per canviar de proveïdor o desconnectar els serveis de seguretat i estabilitat de l'empresa, tot posant-se en risc.

Una pàgina web, "¿Hay ahora fútbol?",  s'ha dedicat a recopilar les IPs afectades, el seu estatus actual per operadora i l'històric de bloquejos que ha patit, on es pot veure clarament com el patró de restriccions coincideix amb dies de retransmissió de partits.

Grups d'usuaris i empreses afectats pels bloquejos s'han organitzat a través d'un web i han creat l'etiqueta, #LaLigaGate, per denunciar la situació, apuntar a recursos i comentar les últimes notícies i les afectacions.

Un altre recurs, desenvolupat per afectats pels bloquejos, és "Afectadosporlaliga", que s'ha centrat a demanar a les empreses que quantifiquin l'impacte econòmic que els suposa els bloquejos. De moment, han comptabilitzat pràcticament 200.000 euros en pèrdues, tot i no comptar ni de bon tros amb totes les pàgines web que han patit bloquejos. 

Mentrestant, d'altres es dediquen a analitzar la situació de manera preventiva. És el cas de Fundació.cat, que han decidit "monitorar els possibles bloquejos indeguts durant els partits de LaLiga". La fundació ha recopilat els 2.294 dominis .cat que utilitzen els serveis de Cloudflare i analitzaran en temps real qualsevol incidència que pateixin durant les retransmissions de LaLiga.

Preguntat pel 324.cat com a part interessada i executora de la sentència, Telefónica s'ha limitat a declarar que compleixen amb el que disposa el jutge: "Com a operador complim qualsevol tipus d'ordre judicial rebuda davant de continguts il·lícits." Per la seva banda, LaLiga ha explicat que per ara no han rebut "cap reclamació formal pels bloquejos dinàmics i temporals".