Mas es querellarà per l'operació Catalunya: "La democràcia espanyola va quedar lesionada"

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha aprofitat la compareixença davant de la comissió del Congrés que investiga l'operació Catalunya per anunciar que presentarà una querella contra els que van crear-la i impulsar-la:

"Tinc decidit presentar una querella criminal contra totes aquelles persones que en aquell moment van causar un mal tan gran en el nostre sistema democràtic, alguns vam sortir-ne perjudicats, però el més important no és això, sinó que la democràcia espanyola va quedar lesionada."

L'expresident hi ha comparegut aquest dilluns a la tarda, i ha afegit que es querellarà perquè creu que això pot contribuir "a construir un present i un futur millors", i perquè està "disposat a lluitar" per aconseguir-ho.

En aquest sentit, s'ha queixat que ningú hagi aportat informació precisa sobre com i qui va prendre les decisions de l'operació Catalunya, i també que no hi hagi cap procediment judicial en marxa per investigar-la, i ha afegit que "el que surti" d'aquesta comissió hauria de tenir "conseqüències judicials":

"Aquest tipus de causes no mereixen una investigació en un procés judicial?"

Mas, espiat amb Pegasus del 2015 al 2020

Precisament aquest dilluns s'ha sabut que els telèfons mòbils de Mas van ser espiats amb el programa Pegasus durant almenys 5 anys, del juliol del 2015 al maig del 2020, segons ha avançat RAC1.

L'expresident ja va aparèixer el 2022 en l'informe del grup d'experts en ciberseguretat Citizen Lab, que va destapar que 65 polítics i membres de la societat civil catalana havien estat espiats.

Segons el que s'ha fet públic aquest dilluns, Mas va ser la primera víctima de Pegasus a Espanya i la segona al món, i va rebre 32 infeccions diferents coincidint amb dates i reunions polítiques importants.

La primera vegada va ser el 14 de juliol del 2015, després que CDC i ERC arribessin a un acord per la llista conjunta de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament d'aquell any.

També va ser espiat el dia dels comicis i en diverses reunions amb Carles Puigdemont. Els tres primers anys de l'espionatge haurien estat durant el govern espanyol encapçalat per Mariano Rajoy, i els últims sota el govern de Pedro Sánchez.

Mas: "Vull que se sàpiga la veritat"

Artur Mas ha començat la compareixença al Congrés fent una exposició en català en què ha dit que el que l'ha motivat a venir és que es conegui "l'operació il·legal, il·legítima i immoral" de què va ser víctima l'independentisme.

Ha afegit que no el mou l'odi ni la venjança, sinó només les ganes que se sàpiga la veritat sobre què va passar i que els responsables hagin d'assumir la responsabilitat d'haver-ho fet:

"Vull que se sàpiga la veritat perquè crec que l'única manera de compensar el mal que s'ha fet a la democràcia espanyola, l'única manera de guarir aquesta ferida tan gran, l'única manera de compensar-ho és sabent la veritat."

A preguntes de Jon Iñarritu, de Bildu, Mas ha dit que mai ningú el va amenaçar ni advertir del que li podria passar, i ha recordat la seva relació amb la líder del PP a Catalunya llavors, Alícia Sánchez-Camacho:

"Per un costat venia amablement amb un somriure a negociar coses i a fer-se fotografies, molt especialment a fer-se fotografies, ja m'entenen, i per l'altra costat estava passant llistes al senyor Villarejo, un comissari de la Policia Nacional en actiu perquè mogués fils per començar a investigar legalment o il·legalment aquelles persones de la llista."

Ha afegit que aquelles eren "llistes negres" i que l'objectiu de les investigacions era "destruir" les persones que hi sortien.

La negació dels compareixents del PP

Preguntat per Josep Pagès, de Junts, sobre si creu que Soraya Sáenz de Santamaría tenia coneixement que se l'estava espiant amb el programa Pegasus, Mas ha dit que ho hauria d'haver sabut:

"Si la vicepresidenta del govern espanyol no sap el que està fent un organisme que depèn d'ella, com es pot garantir la seguretat de l'Estat?"

Gabriel Rufián, d'ERC, li ha preguntat sobre què ha dit Sáenz de Santamaría al matí, quan ha negat saber res de l'operació Catalunya, i Mas ha dit que entén que ella i els altres assenyalats com a responsables ho neguin:

"Ho entenc des del punt de vista de cobrir-se les espatlles a títol personal, són gent que saben que han comès il·legalitats, ho saben perfectament, però si ho reconeixen els procediments judicials, que són els que ho haurien d'haver fet, caurien pel seu propi pes i tindrien conseqüències per a ells."

L'expresident ha dit que el que no entén dels responsables és "la seva covardia, que siguin tan covards", i els ha comparat amb l'excomissari Villarejo, que ho ha admès dient que ho feia "en defensa de la unitat d'Espanya".

Mas ha aprofitat les preguntes de Rufián per expressar el "contrast brutal" entre el tracte judicial que han rebut els independentistes i el que han rebut els que presumptament els han combatut il·legalment des de les institucions estatals: "I en diuen justícia, de debò, en diuen democràcia, de debò? El contrast és brutal, senyor Rufián, uns han tingut penes duríssimes, els altres ni se'ls ha investigat."

SSS: "L'operació Catalunya no va existir"

Al matí qui ha comparegut davant de la comissió ha estat l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, que ha dit que no té "cap coneixement" sobre la creació d'una policia patriòtica durant el govern del PP.

Sáenz de Santamaría ha anat més lluny: ha afirmat que l'anomenada operació Catalunya de guerra bruta policial i mediàtica contra l'independentisme per part del govern de Mariano Rajoy "no va existir".

També ha assegurat que mai va donar ordres per investigar cap responsable polític fora de la llei o sense autorització judicial.

A preguntes de les diputades Ione Belarra (Podem) i Pilar Vallugera (ERC), l'exvicepresidenta espanyola ha dit que no té "cap coneixement" sobre la creació d'una policia patriòtica ni de cap operació Catalunya:

"L'operació Catalunya no va existir. No vaig donar mai cap instrucció per crear una policia patriòtica ni per investigar ningú. Les meves ordres eren per complir la Constitució i les lleis. Era vicepresidenta única: em va tocar exercir el poder, però mai el vaig gaudir."

Sáenz de Santamaría ha assegurat que no es va reunir mai amb l'exdirector general de la Policia Ignacio Cosidó, malgrat que aquest va afirmar que parlava directament amb ella i amb la seva cap de gabinet, María Pico, ni amb el comissari José Manuel Villarejo:

"Em vaig dedicar a deixar el país una mica millor de com me'l vaig trobar amb respecte als poders de l'Estat. No puc dir que es donessin instruccions per crear una cosa que per mi no va existir."

Les paraules de Sáenz de Santamaría coincideixen amb el que ja van dir a la comissió l'expresident Mariano Rajoy i altres ministres del seu govern com María Dolores de Cospedal i Jorge Fernández Díaz. Tots van negar l'existència d'una operació Catalunya.

Defensa el paper del CNI

El diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu ha preguntat a l'exvicepresidenta sobre l'informe de Citizen Lab que recull que el mòbil d'Artur Mas va ser espiat.

Sáenz de Santamaría ha dit que li ha resultat "curiós" que hagi aparegut aquest dilluns coincidint amb les declaracions de tots dos a la comissió del Congrés.

L'exvicepresidenta ha assegurat que mai va donar cap instrucció al director del CNI que no fos complir amb la directiva nacional d'intel·ligència, la constitució i les lleis:

"Mai li vaig donar cap ordre per contravenir la Constitució. Les estructures, mitjans, mecanismes i informes del CNI són informació classificada."

Sáenz de Santamaría va ser la màxima responsable del CNI entre 2011 i 2018.

A preguntes del diputat de Sumar Gerardo Pisarello, ha afirmat que no va autoritzar mai la investigació de cap responsable polític fora de la llei i sense autorització judicial.

Sáenz de Santamaría ha afegit que es demanin explicacions també l'executiu socialista si, com apunta Citizen Lab, es va fer servir Pegasus més enllà del 2018 amb el PSOE al govern espanyol.

A preguntes del diputat de Junts, Josep Pagès, l'exvicepresidenta ha dit que desconeix l'informe de Citizen Lab i ha reiterat que "ningú del CNI ni del govern espanyol" la van informar mai sobre el programa Pegasus:

"A mi mai ningú em va donar informació sobre aquestes suposades actuacions que, al meu entendre, no existeixen."

Pegasus pot treure tota la informació d'un telèfon mòbil infectat, també activar el micròfon o la càmera.

Mas, el primer independentista que declara

Artur Mas ha estat el primer polític independentista que declara en aquesta comissió d'investigació, per la qual han passat també exalts càrrecs d'Interior i de la Policia Nacional.

Recentment, l'expresident va dir que amb l'operació Catalunya es va voler destruir per la via "criminal" el gir sobiranista de Convergència i que estava "cada vegada més decidit" a presentar una querella.

La comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya és una de les condicions que Esquerra i Junts van posar al PSOE l'estiu del 2023 per votar Francina Armengol com a presidenta del Congrés.