L'ofensiva israeliana mata més de 400 persones, inclosos molts infants, en tres dies

Unes 400 persones han mort els últims tres dies a la Franja de Gaza a causa dels atacs israelians, segons han informat les autoritats sanitàries. Més de 100 només aquest diumenge.

"Hem tingut almenys cent màrtirs des d'aquesta nit. Famílies senceres han estat esborrades del registre civil pels bombardejos israelians", ha explicat a l'agència Reuters Khalil Al-Deqran, portaveu del Ministeri de Salut de la Franja, que durant aquest diumenge ha anat ampliant el balanç de víctimes.

Les Forces de Defensa d'Israel han fet bombardejos arreu del territori, incloses zones teòricament segures com el camp de desplaçats d'Al-Mawasi, al sud, on han mort almenys 34 persones, "més de la meitat de les quals infants", segons ha declarat Mahmoud Bassal, portaveu de la Defensa Civil de la Franja.

Imatges compartides a les xarxes mostren una situació de caos posterior al bombardeig, amb centenars de persones rescatant ferits i cossos d'entre les restes incendiades de les tendes de campanya, que d'altres miren d'apagar tirant-hi sorra.

Hamas ha dit que aquest atac és un "nou crim brutal" de les Forces de Defensa d'Israel, comès amb la complicitat dels Estats Units. 

El govern de Benjamin Netanyahu no amaga que l'objectiu és anar arraconant els gazians supervivents cap a la frontera amb Egipte.

En total, al sud de la Franja, aquest diumenge, hi han mort 50 persones.

Les bombes israelianes també han caigut sobre l'altre extrem de la Franja, al nord, on es té constància de 28 morts, als quals cal afegir 8 víctimes mortals a la ciutat de Gaza.

Al nord, responsables mèdics han informat que una família ha perdut almenys vint dels seus integrants.

Al centre de la Franja hi han mort 21 persones, segons l'últim balanç del Ministeri de Salut gazià.

En aquests atacs des de la mitjanit de diumenge també han estat assassinats tres periodistes i les seves famílies, informa l'agència Reuters.

Aquest centenar de morts en les primeres hores de diumenge arriben després que dissabte l'exèrcit d'Israel va matar 153 gazians, coincidint amb la intensificació de l'ofensiva sobre la Franja amb una nova operació militar.

Les autoritats gazianes també han fet un balanç de víctimes dels atacs israelians durant l'última setmana: entre diumenge 11 i dissabte 17 han mort 464 persones, i 1.418 més han resultat ferides.

Pel que fa a l'operació militar, anomenada Carros de Gedeó, pel nom d'un líder israelita citat a la Bíblia, s'ha començat a fer realitat aquest dissabte, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, hagués marxat de la regió, i amb la voluntat explicitada per Benjamin Netanyahu, primer ministre d'Israel, d'ampliar l'ocupació i el control de la Franja.

Aquest diumenge a la tarda, d'altra banda, l'exèrcit israelià ha anunciat el començament de "vastes operacions terrestres al nord i al sud de la Franja de Gaza", que s'estarien desenvolupant en paral·lel a les negociacions que s'han reprès a Doha, Qatar, per mirar d'arriba a un acord d'alto el foc. 

Netanyahu anuncia que permetrà l'entrada d'aliments

Aquest mateix diumenge, a última hora, el primer ministre d'Israel, Benjamí Netanyahu, ha anunciat que el govern israelià, després de més de dos mesos de bloqueig, reprendrà de manera immediata l'ingrés de camions amb ajuda humanitària a la Franja de Gaza.

"Per recomanació de l'Exèrcit i a causa de la necessitat operativa de permetre l'expansió dels intensos combats per derrotar Hamas, Israel introduirà una quantitat bàsica d'aliments a la població per garantir que no es produeixi una crisi de gana a la Franja de Gaza", recull un comunicat difós per l'Oficina de primer ministre israelià.

"Un genocidi en tota regla"

Actualment, la majoria dels 2,3 milions de gazians són desplaçats que han hagut de marxar de casa seva i, en molts casos, han vist com era destruïda.

Malviuen en llocs com el camp d'Al-Malawi, bombardejat aquesta nit, o el que hi ha al voltant de la ciutat de Deir el-Balah, bombardejat dissabte.

Ja fa mesos, des que Israel va començar a avisar la població civil que marxés cap al sud de la Franja i va establir suposades zones segures, que els gazians denuncien que no hi ha cap lloc segur, perquè les bombes cauen arreu.

"Per entendre la situació en què estan els palestins a Gaza, hem de tenir en compte que durant els més de 15 anys anteriors va ser sotmesa a un bloqueig il·legal que va convertir-la en la presó més gran a cel obert mai coneguda."

Són paraules de Pedro Arrojo, relator especial de l'ONU sobre aigua potable i sanejament.

En declaracions al canal 324, també ha recordat que la majoria dels habitants de la Franja, uns 1,7 milions de persones, hi viuen contra la seva voluntat, en camps de refugiats, després de ser expulsats d'Israel.

Arrojo explica la magnitud del drama humanitari que es viu a la Franja amb la situació de l'accés a l'aigua potable.

A Gaza, "cada persona té uns 5 litres d'aigua al dia", ha dit, ben lluny dels 100 litres d'aigua que qualsevol de nosaltres consumeix habitualment. I força lluny, també, dels 15 litres per persona i dia que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix com a mínim necessari en situacions crítiques.

Només cinc litres, explica Arrojo, que cal tenir en compte que molts cops són d'aigua contaminada, font de malalties.

"La gent ja es mata per l'aigua", va alertar ja fa dues setmanes Olga Cherevko, portaveu de l'Oficina per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) de les Nacions Unides, en una compareixença telemàtica des de la Franja.

Tot plegat porta Arrojo a afirmar sense embuts: "Estem assistint a un genocidi en tota regla del poble palestí".

Israel viola la legalitat internacional i no compleix amb les seves obligacions com a potència ocupant, denuncia també, abans de valorar que "no es pot mantenir el silenci" sobre la situació a la Franja de Gaza.

A la manca creixent d'aigua i aliments s'hi afegeix la destrucció sistemàtica de la xarxa d'assistència mèdica: "Tots els hospitals públics de la governació de Gaza, al nord, estan fora de servei", ha declarat aquest diumenge el Ministeri de Salut de la Franja.

Una operació en tres fases

Batejada amb el nom de Carros de Gedeó, la nova ofensiva israeliana sobre Gaza podria durar setmanes o mesos, segons diverses filtracions periodístiques, i consta de tres fases.

La primera, l'actual, consisteix a augmentar els atacs amb l'objectiu de desplaçar de manera forçada tota la població civil cap al sud, on es crearien centres logístics de distribució d'ajuda humanitària gestionats per companyies privades nord-americanes.

D'aquesta manera, es vol impedir fer la seva feina a l'ONU i a les ONG humanitàries que fa anys que treballen a la zona proporcionant ajuda a la població civil.

A més, s'acosta els gazians a la frontera amb Egipte amb l'esperança que s'animin a marxar a l'estranger, una clara operació de neteja ètnica.

Al final de la campanya, les Forces de Defensa d'Israel ocuparien les zones evacuades per quedar-s'hi, aconseguir la rendició de Hamas i forçar un acord per alliberar els ostatges.

Tot plegat, quan aquest diumenge s'arriba als 590 dies d'ofensiva incessant sobre Gaza per part d'Israel, i a les deu setmanes de bloqueig total de la Franja, ordenat per Netanyahu el 2 de març.

"No hi haurà més menjar gratis", va declarar quan va anunciar-ho.

Un bloqueig que Tom Fletcher, coordinador d'Ajuda d'Emergència de l'ONU, ha tornat a demanar a Israel que l'aixequi, alhora que ha reivindicat el paper essencial de l'ONU i les altres organitzacions humanitàries.

"Tenim la gent. Tenim les xarxes de distribució. Tenim la confiança de les comunitats sobre el terreny. I tenim l'ajuda en si, 160.000 palets, a punt per posar-se en marxa, ara", ha declarat en un comunicat emès dissabte.

El text acaba amb una exigència adreçada a Israel: "Prou. Exigim un lliurament d'ajuda ràpid, segur i sense obstacles per als civils necessitats. Deixeu-nos treballar."

Negociacions a Doha

Aquest dissabte, d'altra banda, s'han posat en marxa noves negociacions entre Israel i Hamas sobre un alto el foc.

Tenen lloc a Doha, de manera indirecta, amb la mediació d'Egipte i Qatar, i passen per l'alliberament dels israelians capturats el 7 d'octubre del 2023 que encara són en mans de Hamas.

Serien 58, dels quals es té constància que 35 han mort.

"Hamas és flexible sobre el nombre d'ostatges que pot alliberar, però el problema sempre ha estat el compromís d'Israel de posar fi a la guerra", ha dit, en declaracions a l'agència Reuters, un responsable palestí pròxim a les negociacions.

En aquest context, el govern presidit per Netanyahu ha assegurat que està disposat a arribar a un acord amb Hamas sobre un alto el foc a la Franja de Gaza.

"L'equip negociador de Doha està treballant per esgotar totes les vies per a un acord", ha indicat l'oficina de Netanyahu, "ja sigui en el marc del pla Witkoff [l'enviat de Trump] o en el marc d'una fi dels combats que inclogués l'alliberament de tots els ostatges, l'exili dels terroristes de Hamàs i el desarmament de Gaza".

Unes declaracions contradictòries amb la voluntat expressada pel primer ministre israelià, en anunciar l'operació Carros de Gedeó, de controlar àmplies zones de la Franja i de forçar l'exili dels gazians.