
Lleó XIV i Donald Trump, dos pols de poder nord-americans
Robert Francis Prevost pot ser contrapoder o influència, o totes dues coses alhora

Lídia Heredia
Corresponsal de TV3 a Washington
"Ho estava veient per la tele i han dit: 'És nord-americà. Això és fantàstic!'"
Són paraules de Donald Trump, però podrien ser de qualsevol nord-americà després de la fumata blanca. Sorpresa i orgull és el que descriu la reacció als Estats Units.

Però a la Casa Blanca, l'eufòria donarà pas als càlculs. I aquí la relació amb el Vaticà es pot complicar. O no.
Robert Francis Prevost, ara ja Lleó XIV, pot ser contrapoder o influència. O totes dues coses alhora. Un pont per creuar en dues direccions que comunica dos centres de poder liderats per dos nord-americans que ja sabem, abans que estrenin relació, que són molt diferents.
"JD Vance s'equivoca"
Lleó XIV té fama de discret, però, des del seu compte de Twitter, al marge de si el fa anar ell personalment o no, ja s'havia aixecat contra el catòlic de més rang del govern, el vicepresident.
Fa uns mesos va republicar un article que criticava el discurs de JD Vance quan, per defensar l'enduriment de les polítiques migratòries de Trump, va dir que el cristianisme discernia entre estimar els teus, família i veïns, per sobre dels "altres".
L'article replica que Jesús no jerarquitza l'amor. I el nou papa sembla que està més d'acord amb l'article que amb la posició del vicepresident del seu país d'origen.
Si el descrivim com un continuador moderat del papa Francesc, ja podem avançar que xocarà amb les polítiques migratòries, mediambientals o de control de les armes del govern Trump.
La relació de Trump amb els líders mundials segueix un patró que falla poques vegades: qui s'hi enfronta amb diplomàcia, fermesa i una bona gestió del seu ego insaciable, se'l guanya. Més enllà de si això després es tradueix en acords o no.

El president dels Estats Units diu que està impacient per trobar-se amb Lleó XIV. I hi ha expectació per veure si el contrapès i la influència sobre la diplomàcia disruptiva de la Casa Blanca acabarà venint de la diplomàcia vaticana, ara liderada, també, per un nord-americà.
A les eleccions canadenques i a les australianes hi ha hagut un "efecte Trump" en el sentit d'uns resultats que han encimbellat els candidats que s'oposaven al president dels Estats Units i han castigat aquells que s'hi havien acostat potser massa.
Si no és pecat preguntar-se si hi ha hagut "efecte Trump" al conclave vaticà, preguntem-nos-ho. I si és pecat, també.