Trump i la diplomàcia de l'amenaça: estratègia o improvisació amb els aranzels?

Estratègia o improvisació? Què hi ha al darrere de l'anunci de Trump de posar en pausa durant 90 dies els aranzels que ell mateix havia ordenat i que no feia ni 24 hores que havien entrat en vigor?

El mateix president dels Estats Units va assegurar dimarts que no hi hauria cap pausa i aquest dimecres ho ha justificat perquè, segons ha dit, "cal ser flexible".

Molts, però, hi veuen una reacció als quatre dies de patacades a les borses després de l'anunci d'aranzels en el que Trump va batejar com el "dia de l'alliberament".

Pel director general de GVC Gaesco, Jaume Puig, aquesta pausa de Trump "posa en evidència" que l'onada aranzelària "era més una amenaça que una realitat". En una entrevista al canal 3/24, Puig ha assegurat que, malgrat els constants anuncis d'aranzels de les darreres setmanes, "clarament els seus objectius són uns altres".

L'economista Pau Pujolàs, professor de Comerç Internacional i Macroeconomia a la Universitat McMaster, al Canadà, qualifica de "comportament erràtic" les giragonses del president dels Estats Units amb els aranzels.

"Al Canadà ja hi estem acostumats", ha dit Pujolàs en una entrevista al programa "Més 324", i ha afegit que "quan va guanyar va sortir i va dir que posaria aranzels, després va dir que no, després va dir que sí una altra vegada".

L'economista català vincula la reculada de Trump amb la caiguda a les borses i les eleccions de mig mandat de l'any que ve: "En algun moment algú li ha dit que hi ha unes midterms el 2026 i que, si segueix així, es quedarà sense Cambra de Representants i sense Senat."

L'art de negociar de Trump

"Clarament, molts de vostès no van entendre 'The art of the deal', no han entès què està fent el president Trump."

Així ha respost la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, als periodistes que li preguntaven si el canvi de rumb del president dels Estats Units es devia a les caigudes de les borses dels últims dies.

Leavitt feia referència a "The art of the deal", el llibre que Trump va publicar l'any 1987 juntament amb Tony Schwartz, en què l'aleshores empresari hoteler desgranava les seves idees sobre negociar. Traduït al castellà com a "El arte de la negociación" (en català no es va publicar), vol ser una guia pràctica amb consells per aconseguir el que vols.

El compte de la Casa Blanca a X ha recuperat un tuit de l'any 2014 en què Trump lloava la seva capacitat negociadora:

"Les negociacions són la meva forma d'art. Altres persones pinten molt bé o escriuen poesia. M'agrada arribar a acords, preferiblement grans acords. Així és com aconsegueixo els meus punts."

Des de pocs minuts després de l'anunci de la pausa aranzelària, el discurs dels partidaris del president nord-americà ha estat que tot forma part d'un pla del president nord-americà.

El secretari de Comerç, Scott Bessent, ha assegurat que "aquesta ha estat l'estratègia de Trump tota l'estona".

Per Jaume Puig, Trump "és un personatge que tota la vida ha fet el mateix" i té un estil de negociació molt clar:

"Difícilment les seves amenaces les porta a terme, però el punt que ell vol obtenir en la negociació, l'obté."

En aquest sentit, apunta que "quan demana 100, potser vol 10" i assenyala que "per als seus interessos és una bona estratègia", encara que sigui extrema:

"Probablement ell no vol els aranzels tal com els havia plantejat, però sí que vol que Europa assumim despesa de defensa o comprem el gas als Estats Units; que Mèxic li controli les fronteres; que el Vietnam no sigui un lloc de pas per a les mercaderies xineses encobertes..."

Pau Pujolàs, a qui la Casa Blanca cita per argumentar el càlcul sobre els aranzels (tot i que ell assegura que el que fa Trump no surt dels resultats de la seva investigació), defineix els anuncis d'aranzels de Trump com "fer-se el milhomes" i creu que no s'acabaran fent realitat:

"Uns aranzels del 125% no tenen cap sentit enlloc del món, estàs destrossant una relació comercial."

Una diplomàcia agressiva

Si tot plegat no és fruit de la imprevisibilitat i forma part d'un pla de Trump, és evident que es tracta d'una estratègia agressiva, que passa per l'amenaça i la intimidació. Sovint, també per la humiliació de l'adversari, com en la visita del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a la Casa Blanca o, aquesta mateixa setmana, quan ha dit en un sopar del Partit Republicà que molts països li "llepaven el cul" per intentar arribar a acords sobre els aranzels.

En aquest segon mandat a la Casa Blanca, Trump ja ha exhibit en més d'una ocasió aquesta estratègia en què la diplomàcia passa per l'amenaça cap a l'altre, sovint fins i tot a un aliat.

Ho va fer amb l'amenaça dels aranzels a Mèxic i el Canadà, que posteriorment va aturar després que tots dos països es comprometessin a reforçar les fronteres i Ottawa nomenés un "tsar" contra el fentanil. Un mes més tard, però, va imposar-los més aranzels...

També li va funcionar amb Colòmbia, que inicialment es va negar a permetre l'aterratge de dos avions dels Estats Units amb ciutadans deportats. Finalment, després de l'anunci de sancions i aranzels contra Bogotà, el president Gustavo Petro va acabar cedint i acceptant les deportacions.

I el cas potser més extrem ha estat amb Groenlàndia: va afirmar que volia annexionar-la als Estats Units i hi va enviar el vicepresident, J. D. Vance. Trump, que en el seu primer mandat ja havia mostrat interès per comprar l'illa, va insinuar que podria imposar aranzels contra Dinamarca o, fins i tot, fer servir la força.

Sobre aquest estil, l'excancellera Angela Merkel defineix a les seves memòries Trump com un "aspirant a autòcrata" i assenyala que el president dels Estats Units té una visió del món segons la qual considera derrotes els èxits dels altres.

La rivalitat EUA-Xina a l'horitzó

És molt difícil trobar una explicació a les giragonses de Trump, però si una cosa ha quedat clara amb la darrera pausa dels aranzels és que el president dels Estats Units assenyala la Xina com l'enemic número u.

Pequín és l'objectiu i la veritable obsessió de tota l'ofensiva aranzelària que Trump ha engegat els darrers mesos.

"La Xina és l'economia més desequilibrada de la història moderna i són la principal font de problemes comercials dels Estats Units i, de fet, són un problema per a la resta del món", ha dit Scott Bessent per justificar l'increment dels aranzels a la Xina, quan a la resta del món els congela.

El director d'Economia i Empresa de Casa Àsia, Amadeu Jensana, emmarca el pols dels darrers dies en la "rivalitat Xina-Estats Units". Una rivalitat que, afegeix, "no ve de nou" perquè és prèvia al retorn de Trump a la Casa Blanca:

"Encara que cada matí tinguem notícies sobre els aranzels, aquesta rivalitat és el que està marcant l'agenda internacional."

Entrevistat al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio, Jensana creu que en la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina hi ha un rerefons "d'orgull", perquè Washington i Pequín estan dirimint "qui serà la potència econòmica mundial els pròxims anys".