Les "males herbes" guanyen espai a Girona amb el nou model de jardineria

Aquesta primavera, passejar pels carrers i places de Girona és endinsar-se en un jardí natural. En molts parcs i zones urbanes, la vegetació ha crescut amb llibertat, i ha arribat, en alguns punts, al metre d'alçada. Aquest canvi l'ha impulsat l'Ajuntament, que ha posat en marxa una prova pilot per reivindicar-ne el valor estètic i ecològic.

Aquest nou model de jardineria, que ja s'ha implantat en tres espais i s'ampliarà a tres més l'any vinent, substitueix la gespa habitual per espècies autòctones, més resistents i beneficioses per a la microfauna. Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica, defensa la iniciativa:

"Hi ha una clara relació amb el benestar emocional de la gent i a més es millora la biodiversitat urbana."

Escocells i convivència veïnal

Al cor de l'Eixample, per exemple, hi ha crescut un prat de flors silvestres, una imatge poc habitual en entorns urbans. L'aposta per una vegetació més lliure també inclou els escocells i les esquerdes de les voreres, on les herbes només s'arrenquen si fan malbé el paviment o impedeixen el pas.

Tot i els objectius ambientals, el projecte no ha agradat a tothom. Se'n lamenta Francesc Garcia Pau, veí del barri de Pont Major: 

"Fa sis mesos no passava. Els escombriaires ja no treuen cap herba. Ara està ple de caques i pixats de gos –i altres coses--." 

Davant d'aquestes crítiques, Cot respon: "No podem relacionar que hi hagi més verd urbà amb un augment d'incivisme. La sensació que fa brut, i que molta gent comparteix, no és un criteri d'urgència en cap cas."

Altres veïnes ho veuen d'una altra manera. Viktoria Stellhorn explica que pel camí cap a casa o cap a la feina se sent "com en el paradís". Bruna Palou, en canvi, demana un equilibri: 

"Jo, personalment, crec que s'hauria de tallar una mica i habilitar perquè la gent pugui passar pel mig i passejar en aquest entorn natural."

El debat també s'ha traslladat als jardins de les Pedreres, on el projecte de renovació municipal ja ha rebut oposició veïnal.