L'apagada pot encarir la factura de la llum: com afecten les "restriccions tècniques" al preu

Arran de l'apagada i fins a esbrinar les causes, Red Eléctrica està gestionant la xarxa amb peus de plom. A través d'un mecanisme conegut com a "restriccions tècniques", està introduint més gas en el sistema, alhora que retira una part de les renovables, tot i que solar i eòlica encara representen la part més gran de la producció elèctrica.

Aquesta operativa té un cost per al consumidor final. Segons la consultora Trébol Energía, un client domèstic acabarà pagant, de mitjana, si la situació es manté durant tot el maig, gairebé 7 euros més a la factura. Pràcticament, fan els mateixos càlculs preliminars des d'Advanced Energy Consulting, que xifren el sobrecost en 6,4 euros.

Aquest mecanisme és una manera d'anar amb peus de plom, com ha reconegut el secretari d'estat d'energia Joan Groizard: "Ara mateix, precisament pel que ha passat, el sistema està funcionant en un mode que podríem denominar mode d'operació reforçada".

Groizard fa l'analogia amb un malalt que no troba la causa de la seva malaltia i se li recepta un antibiòtic d'ampli espectre per cobrir el nombre més gran d'afeccions: "Un nivell d'operació reforçada que ens permeti les pròximes setmanes, dies, mentre estem esbrinant què ha passat, assegurar que hi hagi més ulls i més marge d'operació del sistema".

Des del sector creuen que aquesta operativa, tot i que no es relaxarà del tot, no continuarà a aquest nivell durant molt de temps. "Des del sector tenim la sensació, explica Josep Graell, soci Fundador de Trebol Energia, que es mantindran uns nivells de seguretat superiors dels que teníem".

"Per tant, un cert sobrecost sí que hi haurà, però no tan accelerat com aquests primers dies de maig."

Més gas i menys renovables 

La setmana prèvia a l'apagada les centrals de gas havien estat responsables, de mitjana, del 10% de l'electricitat generada a tota la península, des de principi de maig aquest percentatge ha pujat al 17%. Això no vol dir que les renovables hagin desaparegut del mix elèctric. Solar i eòlica continuen amb uns percentatges només lleugerament inferiors als que hi havia els dies previs a l'apagada.

Però més gas vol dir electricitat més cara. Això els consumidors ja ho van aprendre durant la crisi energètica de fa tres anys. Però en contra del que caldria pensar, si mirem el mercat majorista els preus d'aquests dies són molt baixos, ronden de mitjana els 14,5 €/MWh, fins i tot més barats que la setmana anterior a l'incident, quan superaven els 37 €/MWh. 

I això com és possible? Utilitzem gas i no l'estem pagant? De cap manera: les centrals de cicle combinat cobren pel seu servei, però a través d'un altre mecanisme, l'anomenat Mercat de Restriccions Tècniques. Això què vol dir? Doncs que tot i que les centrals de gas abasteixen part de l'energia, no han marcat el preu de la resta de tecnologies, com hauria passat si haguessin entrat en el sistema en la subhasta diària. 

Quan l'Omie, l'òrgan encarregat d'operar el mercat elèctric, decideix d'un dia per l'altre amb quines tecnologies es cobrirà la demanda, ho fa amb criteris de preu. I en aquesta època de l'any, amb sol a dojo i vent, el gas no acostuma a entrar en l'equació. Red Eléctrica, però, l'estaria fent entrar igualment a través d'aquest mercat de restriccions tècniques. 

Com funciona el mercat de restriccions tècniques?

Aquest mercat s'encarrega de fer ajustos entre oferta i demanda per garantir la fiabilitat del sistema. Imaginem, per exemple, que hi ha un excés de producció fotovoltaica en una zona que la xarxa no pot absorbir, però alhora es necessita aquesta energia per cobrir la demanda prevista.

Red Eléctrica pot obligar aquestes plantes a aturar-se i ordenar a d'altres --ubicades en zones menys congestionades-- a activar-se. Ara bé, tot plegat té uns costos. S'ha de compensar les plantes solars que tenien previst vendre la seva energia i ja no ho faran i, lògicament, pagar a les que entren a operar en substitució, per exemple les centrals de gas.

"Les restriccions tècniques són un mecanisme habitual que sempre s'havia produït, el problema és que ara n'utilitzem moltes més per tenir una doble seguretat", explica Graell.

En efecte, el creixement del mercat de restriccions tècniques ha anat en paral·lel al creixement de les renovables. El gener del 2024 van suposar de mitjana 8,80 euros el MWh, i gairebé 12 euros MWh un any després. Però és que la setmana posterior a l'apagada es van disparar fins als 32,26 euros el MWh.

Això representa un 22% del cost de cada Mwh que circula per la xarxa, tres vegades més que el gener del 2024, quan només representava el 6%. I aquest creixement es dona no per una saturació de la xarxa, sinó per la voluntat de Red Eléctrica de dotar-la de més seguretat.

On es notarà més l'encariment: al mercat lliure o al regulat? 

La seguretat del sistema s'ha de pagar, i d'entrada, segons els càlculs de diverses consultores, rondaran els 6-7 euros mensuals, sempre que la situació es mantingui. 

D'entrada, els que ho notaran de forma immediata ja a la pròxima factura seran els clients del mercat regulat o aquells que, tot i estar al mercat lliure, tinguin una tarifa indexada al mercat majorista. El motiu és que el preu que paguen aquests clients reflecteix, per a bé i per a mal, els vaivens diaris del mercat.

En canvi, els clients del mercat lliure ja tenen pactat un preu amb la seva comercialitzadora per a tot un any. És un preu que inclou no pas les restriccions tècniques reals, sinó una estimació del cost que poden tenir.

Per tant, aquests clients no notaran de moment l'increment, però si aquesta situació es manté durant molt de temps, les futures ofertes de preus de les comercialitzadores podrien començar a reflectir aquesta pujada i els clients ho notarien, doncs, quan haguessin de renovar el contracte. 

El desafiament de les renovables 

L'elevat pes de les renovables al mix energètic contribueix a abaixar el preu de l'electricitat notablement. De fet, la gran penetració de renovables durant els últims mesos ha permès que durant moltes hores del dia, les que hi ha més producció de renovables, el preu del KWh es desplomi, fins i tot arribant a preus negatius. 

"Sí que les renovables han abaixat molt el preu, moltíssim", explica Josep Graell. "Ara bé, no tota la baixada es pot repercutir, perquè s'ha d'incrementar el cost de tots aquests serveis de restriccions tècniques que utilitza el sistema". Un cost que ara, arran de l'apagada, s'ha disparat. Amb tot, com explica Graell "la suma total continua sent molt positiva". 

Aquest és un dels molts reptes que el gestor de la xarxa té al davant: fer créixer la presència de renovables, sense que el benefici econòmic que aporten s'esfumi després amb mecanismes com el de les restriccions tècniques o amb els costos que suposarà adaptar i dimensionar la xarxa per acollir-ne cada cop més.