La setmana que Ucraïna ha demostrat a Putin i a Trump que encara té cartes per jugar

En la història dels serveis secrets ucraïnesos, els últims set dies tindran un dels llocs més destacats perquè la quantitat de cops d'efecte que han aconseguit donar a Rússia supera el que havien aconseguit fins ara.

Difícilment, canviaran el curs general d'una guerra que es juga, en gran part, al llarg de mil quilòmetres de front i de trinxeres i on Moscou porta la veu cantant, però Kíiv ha demostrat que amb enginy, ambició i menys mitjans encara pot plantar cara a Rússia, humiliar-la de diverses formes i canviar el relat que és el bàndol perdedor que alguns li adjudiquen.

Una concatenació d'accions que tenen dos receptors principals: Putin i Trump. Al líder rus se li envia el missatge que aquesta guerra li està sortint cada cop més cara i per molt que s'hi entesti, li costarà molt guanyar-la. I per a Trump, el missatge també és contundent: fa tres mesos, al Despatx Oval, va humiliar Volodímir Zelenski davant de tot el món quan li va dir que no tenia "les cartes" per continuar la guerra. Doncs bé, en set dies, Ucraïna ha demostrat que encara en té, de cartes. I, algunes, de sorprenents.

A continuació, repassem els principals esdeveniments de l'última setmana i en valorem la transcendència.
 

Atac al pont de Kertx, la nineta de Putin

A les 4:44 de la matinada d'aquest dimarts, els serveis de seguretat ucraïnesos (SBU, per les sigles en anglès) han fet detonar 1.100 quilos d'explosius a la base d'un dels pilars del pont de Kertx, el viaducte de 17 quilòmetres que uneix la península ocupada de Crimea amb la Rússia continental. Al cap d'onze hores, hi hauria hagut una segona explosió, per bé que la informació sobre aquesta és més confusa i canals russos asseguren que l'hauria provocat un dron.

L'operació, segons l'SBU ha explicat en un comunicat, és fruit de molts mesos de treball i les explosions "han compromès l'estructura integral del pont". Durant unes hores, el pont ha estat tallat a la circulació de cotxes i trens, per bé que al vespre ja s'hauria tornat a obrir al trànsit. L'impacte, per tant, no hauria estat tan demolidor com el de l'octubre del 2022, quan un camió bomba va explotar i va enfonsar part del viaducte.

És una incògnita com els agents ucraïnesos han aconseguit col·locar una tona de TNT a una desena de metres de profunditat en una infraestructura que té múltiples nivells de protecció, des de xarxes antidrons marins fins a altres barreres físiques, passant per bateries antiaèries i aparells de guerra electrònica. Tampoc se sap com l'SBU ha aconseguit posar una càmera de seguretat per enregistrar l'explosió i difondre la notícia, o si Rússia n'hi tenia una, com han aconseguit obtenir les imatges.

The Security Service of Ukraine (SBU) carried out yet another operation today on Russian/Russian-occupied territory, this time targeting the Crimean Bridge between Crimea and Russia using 1,100kg of explosives placed on the bridge's support pillars near the seabed of the Kerch… pic.twitter.com/QmGfwAyGUi

— OSINTdefender (@sentdefender) June 3, 2025

Atacar el pont de Kertx també és tocar un nervi sensible per a Vladímir Putin, ja que el projecte del viaducte és un afer personal per ell. El va inaugurar amb molta pompa el 2018 com a símbol de la seva nova Rússia i de l'annexió de Crimea. Va costar gairebé 4.000 milions d'euros i, en aquell moment, era l'única connexió entre Rússia i la península ucraïnesa ocupada. Avui, continua sent una artèria vital per l'avituallament de Crimea, tant a nivell civil com militar.
 

Dos sabotatges més de ponts

El de Kertx és el tercer sabotatge contra un pont rus en només quatre dies. Dissabte, i de forma quasi simultània, van volar pels aires dos viaductes a les províncies fronteres de Kursk i Briansk. En la primera, un tren de mercaderies va caure al riu, mentre en la segona, un tren de passatgers que va descarrilar. Van morir set passatgers i un centenar van resultar ferits, incloses criatures.

Aquest dimarts, la principal agència federal d'investigació russa ha acusat Ucraïna d'estar darrere les explosions i ho ha qualificat d'"acte de terrorisme". Kíiv, per la seva part, no ha volgut comentar els incidents.

Des dels inicis de la guerra, són habituals els atacs a infraestructures russes a prop de la frontera, però les voladures de ponts amb trens circulant són menys habituals. De nou, demostren la capacitat que té Ucraïna d'infiltrar-se dins de territori rus i plantar-hi potents explosius.

Biransk i Kursk són dues regions clau per les operacions al nord-est d'Ucraïna de l'exèrcit rus, ja que des d'aquí ha iniciat una ofensiva contra la regió ucraïnesa de Sumi i amenaça de penetrar més a la de Khàrkiv. A les portes de Sumi, segons Zelenski, Rússia ja hi té desplegats més de 50.000 soldats amb l'objectiu d'ocupar més territori aquest estiu.
 

L'atac amb drons més audaç d'Ucraïna

L'explosió al pont de Kertx ha arribat només tres dies després que Ucraïna protagonitzés l'atac més sorprenent i espectacular d'aquesta guerra i amb el qual va destruir una tercera part dels superbombarders russos estacionats a milers de quilòmetres del front.

Una operació de pel·lícula i preparada durant un any i mig, amb la qual va aconseguir burlar la seguretat russa i conduir fins als afores de quatre bases aèries a quatre camions carregats amb drons camuflats.

Als seus remolcs, els camions portaven grans capses prefabricades de fusta. Un cop aparcats, els sostres de les capses es van obrir remotament i van anar sortint 117 drons carregats amb explosius que van volar uns centenars de metres fins a estavellar-se contra els avions russos A-50s, Tu-95s i Tu-22 M3s.

L'SBU assegura que, després d'una avaluació, "les pèrdues russes són de 41 aparells, inclosos bombarders estratègics i altres avions de combats". Fonts occidentals rebaixen la xifra d'avions inutilitzats a una vintena. Kíiv xifra en 7.000 milions de dòlars les pèrdues per Rússia, sense comptar que alguns dels aparells ja no pot fabricar-los de nou perquè no té línies de producció que ho facin.

Today's drone attack on airbases across Russia is claimed to have targeted and at least damaged 34% of long-range cruise missile carriers used by the Russian Air Force for missile strikes against cities in Ukraine, according to the Ukrainian Security Service (SBU). pic.twitter.com/HtZvswjbm0

— OSINTdefender (@sentdefender) June 1, 2025

Des d'aquests avions, Rússia disparava els míssils de llarg abast amb els que fa tres anys que castiga les ciutats i altres objectius ucraïnesos.

L'atac, conegut com a Operació Teranyina, ha malmès les preuades capacitats estratègiques de Moscou. Però igualment important, ha demostrat la capacitat d'Ucraïna per atacar gairebé qualsevol lloc de Rússia i destruir avions de guerra que costen 100 milions de dòlars amb uns quants drons que només costen 600 dòlars.

No és la primera vegada que Ucraïna sorprèn Moscou amb maniobres sorprenents en tres anys de guerra. Al principi de la invasió, va aconseguir evitar que Putin conquerís Kíiv i, mesos més tard, va enfonsar el destructor Moskva, la joia de l'armada russa.

A finals del 2022, també va llançar una exitosa contraofensiva que va fer recular l'exèrcit de Putin de moltes zones ocupades. O, encara el 2024, Kíiv va envair una part de la província russa de Kursk i s'hi va quedar mig any, en la primera ocupació estrangera que patia Rússia des de la Segona Guerra Mundial.

Per tant, els cops d'efecte ucraïnesos formen part d'aquesta guerra. Serveixen tant per descol·locar Rússia i destapar les seves vulnerabilitats, com per apujar la moral de la població ucraïnesa o convèncer els aliats de Kíiv que no té la guerra ni molt menys perduda i que val la pena seguir ajudant-lo.
 

La guerra dels milers de drons

Els atacs contra les bases aèries russes o contra el pont de Kertx arriben dies després que Ucraïna i Rússia protagonitzessin un altre salt qualitatiu en aquest conflicte. En només quatre dies, tots dos van llançar mútuament més de 1.000 drons de mitjana distància.

Si fa un any, un atac amb 30 drons al dia ja es considerava una gran acció, ara n'estan fent de 200, 300 i fins a 400 drons al dia. Tots dos, però especialment Rússia, han aconseguit multiplicar i perfeccionar la producció d'aparells voladors no tripulats capaços de viatjar centenars de quilòmetres.

Són barats de fabricar i llançant-ne molts al mateix temps es busca saturar les defenses de l'enemic, calculant que molts seran enderrocats, però uns quants aconseguiran arribar al seu objectiu. I, de fet, Ucraïna cada cop té més problemes per neutralitzar tantes onades de drons.

Actualment, segons informes recents, la taxa ucraïnesa d'intercepció ha disminuït considerablement, amb algunes fonts que indiquen que pot haver caigut entre un 20 i un 30%.

Provocant el terror en moltes ciutats, Putin intenta minar i debilitar la resistència ucraïnesa i la moral de la població perquè eventualment vulguin tirar la tovallola i estigui disposada a renunciar a la lluita a canvi d'una "mala pau".

Però si alguna cosa ha demostrat Ucraïna i els ucraïnesos és molta capacitat de resistència. Amb fites com l'atac a les bases aèries de diumenge, la moral dels ciutadans i de l'exèrcit segur que es torna a enfilar i agafen forces i confiança per encarar un estiu previsiblement complicat al front de batalla, on Rússia planeja una nova gran ofensiva i porta la veu cantant.
 

Guerra i negociacions, realitats paral·leles

Enmig d'aquesta escalada bèl·lica, delegacions d'Ucraïna i Rússia s'han assegut a la mateixa taula per negociar. Ho han fet per segon cop en 15 dies a Istanbul per bé que no ha servit més que per pactar un nou intercanvi de presoners i mantenir un canal de comunicació obert.

Les posicions continuen estant molt allunyades i, l'endemà de la trobada, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat que "seria erroni esperar decisions i progressos immediats". Per Peskov, "la qüestió de la solució és extremadament complexa i implica molts matisos". El desig de Moscou continua sent "eliminar les causes fonamentals del conflicte", la qual cosa implica una capitulació de facto que Kíiv mai acceptarà.

Moscou va tornar a rebutjar l'oferta de Kíev d'una treva "incondicional", avalada per Washington i els europeus, mentre que Zelenski vol una retirada completa de les tropes russes del seu territori, així com garanties de seguretat concretes, amb el suport d'Occident cosa que Moscou exclou completament.

Així, els experts preveuen que la guerra continuï guanyant intensitat els pròxims mesos. Moscou confia en l'ofensiva d'estiu mentre Kíiv espera que amb els èxits recents, els Estats Units no l'abandoni, continuï ajudant-lo militarment i Trump entengui que encara té "cartes per jugar" i aguantar el pols rus.