La primavera més seca en 100 anys al Regne Unit: "Només em queda resar i esperar que plogui"

"Només em queda resar i esperar que plogui", afirma Luke Abblitt, un pagès ubicat al nord de Londres. 

Mentre s'encomana al cel, s'acotxa per intentar remoure amb la mà la terra d'un dels seus camps de cultiu de remolatxa. Impossible: el sòl està totalment sec i esquerdat per la falta d'aigua. 

El Regne Unit pateix la primavera més seca en més d'un segle; gairebé no plou des del març, i les plantes són molt més petites i desnodrides. Com els camps que el Luke té plantats amb patates. 

"Totes les patates que faig s'han de cultivar per destinar-les a les botigues de fish & chips. De manera que, quan creixen, m'he d'assegurar que tinguin una mida adequada, perquè tothom vol patates fregides grosses. Ningú vol patates petites, oi? Així que m'he d'assegurar que rebin prou aigua. I, malauradament, no puc generar aigua meva a través del reg, i no puc aconseguir permisos." 

Ni patates per al fish & chips, ni paraigua per esquivar la pluja. Al nord d'Anglaterra, i a moltes parts de Londres, han passat vint dies sense haver d'obrir els paraigües, perquè no hi ha caigut ni una gota d'aigua. 

És un fet extraordinari al Regne Unit, on en un mateix dia pots viure les quatre estacions de l'any, i on el paraigua o la gavardina sempre eren necessaris. 

I no només ha estat la primavera més seca de la història, sinó també la més assolellada. A Escòcia i Irlanda del Nord han tingut un 47% més d'hores de sol. I encara més: les temperatures del mar són 4 °C més altes del normal, i molts dels rius del Regne Unit han arribat a nivells excepcionalment baixos. 

La professora Liz Bentley és directora executiva de la Royal Meteorological Society.

"Aquesta ha estat una primavera excepcional al Regne Unit. Fins ara hem tingut uns 80 mil·límetres de pluja a tot el país; normalment arribàvem a més de 200 mil·límetres. I ens hem de remuntar al 1852, quan hi va haver la primavera més seca registrada al Regne Unit." 

L'Agència de Medi Ambient ha avisat que, tot i que els embassaments actualment estan força bé, hi ha un risc "mitjà" de sequera aquest estiu, i ja ha declarat situació de sequera al nord-oest d'Anglaterra. 

Les conseqüències de la falta d'aigua i l'excés de sol ja es comencen a notar. A Gal·les hi ha hagut un gran nombre d'incendis forestals, i els mercats esperen un augment dels preus dels aliments. 

"El primer impacte és en l'agricultura. La manca de pluges fa que la producció de cultius sigui molt difícil, molt desafiant; es veu una disminució en el rendiment dels cultius, per la qual cosa el preu dels aliments als nostres supermercats pujarà. També té un impacte en el bestiar, perquè és més difícil gestionar el seu benestar." 

Les dades de sol del Met Office, l'Agència Nacional de Meteorologia, confirmaran a final de mes si el Regne Unit ha experimentat una de les seves primaveres més seques, malgrat els forts aiguats en algunes zones dels darrers dies. 

La Met Office té dades registrades des del 1910, però les xifres de pluja s'han recollit al Regne Unit durant segles, i ara s'intenten recuperar les notes manuscrites que es remunten al 1767, a Oxford. 

En els papers, els científics, al costat de dades meteorològiques, hi han trobat tota mena de comentaris addicionals. Com una inscripció de l'any 1876, en un petit poble del comtat de Durham, a Anglaterra, on no es va poder fer la lectura de la pluja del mes de novembre "pel robatori del manòmetre". O un cas del 1869, quan un reverend no va poder apuntar res durant el mes de juny, perquè, segons consta al registre oficial, es va trencar el braç. 

Azure, el superordinador meteorològic

De la meteorologia "artesanal" ja no en queda res, i ara el Regne Unit disposa d'un nou superordinador dedicat a la meteorologia i la ciència climàtica. 

El seu nom és Azure, i emmagatzema informació en un "núvol" en línia. Aquest superordinador és tan potent que pot fer 60 quadrilions de càlculs cada segon, quatre vegades més càlculs per segon que el seu predecessor. 

Es considera una infraestructura vital, i, per això, la seva ubicació és secreta. L'única pista és que està situat al sud d'Anglaterra i dividit en dos centres de dades. L'Azure funciona completament amb energia renovable, i la seva tecnologia millorarà les previsions a tots els nivells: per aplicar-ho a la pagesia, als aeroports, per adaptar-se als reptes del canvi climàtic o per als incendis. Pot fer previsions detallades amb fins a catorze dies d'antelació. 

Amb el pas dels segles, la manera de preveure el temps ha canviat tant com el clima mateix. Del reverend amb el braç trencat al superordinador que no descansa, la meteorologia ha passat de les anotacions a mà en un quadern a càlculs impensables fets en qüestió de segons. 

Ja no depèn de la puntualitat d'un voluntari ni de la sort de conservar un manòmetre, sinó d'una xarxa global d'informació, algoritmes i energia neta. Però, tant si es tracta d'un dia de pluja el 1869 com d'un risc d'incendi el 2025, l'objectiu continua sent el mateix: mirar el cel amb la voluntat —i ara també amb la capacitat— d'anticipar el que vindrà, i poder saber, amb més precisió que mai, si caldrà sortir amb el paraigua a la mà… o si podem anar a buscar el fish and chips sense por que se'ns desfaci sota la pluja.