La història de violències en un internat catòlic que pot acabar amb el primer ministre de França
L'Assemblea Nacional francesa investiga si François Bayrou va encobrir agressions i violacions de Notre-Dame de Bétharram
L'afer Bétharram, com se'l coneix a França, reapareix als mitjans des de l'arribada de François Bayrou al Palau de Matignon, però és molt més antic. És una història fosca, molt fosca, que esquitxa l'Església catòlica, però també l'Estat francès i el Ministeri d'Educació. Des que Bayrou va ser nomenat primer ministre, a finals del 2024, els francesos han anat coneixent detalls de la relació d'aquest polític centrista i democratacristià -líder del Moviment Democràtic, el MoDem- amb aquest internat catòlic de Notre-Dame de Bétharram.
Es tracta d'una institució escolar fundada el 1837 i situada a la regió històrica del Bearn, la capital de la qual és Pau. I de Pau, François Bayrou n'és alcalde des de fa onze anys i ja n'havia estat conseller municipal en períodes anteriors. També abans, durant gairebé vint anys, Bayrou va ser conseller regional dels Pirineus Atlàntics, i és en aquest període que va desenvolupar els lligams més forts amb aquest centre catòlic privat. Hi va escolaritzar els seus fills i la seva dona hi feia de professora.
Lligams forts, doncs. I, sobretot, llargs en el temps.
Bayrou, encobridor?
La gran incògnita que aquest dimecres intenten esbrinar els diputats de la comissió d'investigació sobre les violències als centres escolars és si el primer ministre va encobrir en algun moment de la seva carrera política els autors dels maltractaments, abusos sexuals i violacions que alguns alumnes i professors van denunciar durant dècades.
Algunes proves indiquen que Bayrou va ser lax en investigacions que es van demanar quan era ministre d'Educació, entre el 1993 i el 1997. Altres testimonis donen a entendre que el primer ministre va impedir directament que s'obrissin investigacions independents sobre el comportament d'alguns professors i capellans del centre.
Les cròniques periodístiques d'aquest 14 de maig són dures amb el primer ministre ja abans de començar la sessió: "Les 14 mentides de François Bayrou", titula Mediapart; "Afer de Bétharram: l'hora de la veritat per a François Bayrou", constata Le Monde. Perquè l'afer Bétharram s'ha convertit ja el #MeToo escolar, a França.
El #MeToo escolar
Les primeres denúncies públiques per agressió sexual a Bétharram es remunten a finals dels anys 50. A principis dels 90 hi ha constància d'almenys dos nens amb perforacions al timpà pels cops rebuts d'algun dels superiors del centre. Però és el 1996 que esclaten els primers escàndols. Un exalumne de la institució, Alain Esquerre, denuncia en un article en un diari local la violència soferta durant la seva època d'estudiant. Alguns pares s'hi afegeixen i una professora confirma maltractaments habituals en una entrevista a la televisió.
Alain Esquerre s'ha convertit des d'aleshores en el portaveu del col·lectiu de víctimes de Betharram, i és coautor d'un dels llibres més punyents que s'han escrit sobre la història violenta de la institució: "El silenci de Betharram" (Editorial Michel Lafon, 2025). Hi recull multitud de testimonis i detalla les 200 denúncies per violències físiques i sexuals d'antics alumnes del centre, la majoria portades davant la justícia aquest any mateix.
La filla de Bayrou, també víctima
El penúltim capítol del llibre inclou un testimoni incorporat a última hora: el de la filla gran de François Bayrou, Hélène Perlant. Professora de 53 anys, hi explica les humiliacions patides a Bétharram i les puntades de peu i els cops de puny a l'estómac que va rebre d'un capellà en unes colònies d'estiu quan ella tenia 14 anys. "Tu, filla de François Bayrou, insolent com el teu pare!", li hauria dit el capellà, que ja és mort.
En el seu testimoniatge, Perlant ni acusa ni exculpa el seu pare, però sí que és dels que creuen que la proximitat ideològica del primer ministre amb Bétharram el feia ser poc objectiu i poc receptiu a posar en qüestió la institució. El dia de la presentació del llibre d'Alain Esquerre, François Bayrou es va haver de posicionar davant la confessió de la seva filla: "Em trenca el cor el que he llegit", va dir.
La filla del primer ministre, però, també hi revela que el seu pare sí que es va trobar amb un jutge que investigava casos de violència. Bayrou ho havia negat anteriorment. En una demostració d'independència i voluntat de fer sortir tota la veritat, al preu que sigui, Hélène Perlant -porta el cognom de la seva mare- conclou:
"El mal és un capellà que viola un nen, això és l'horror. O un nen que fuig al bosc per suïcidar-se. El meu pare sabia què passava? Ningú sabia què passava abans del llibre d'Alain Esquerre."
Alain Esquerre considera que és tot el contrari. "Tothom sabia que a Bétharram hi havia violències; de fet aquest era l'ADN de l'establiment", va dir davant François Bayrou el dia que el primer ministre va acceptar reunir-se amb les víctimes, al febrer d'aquest 2025.
Hi ha almenys tres persones més, dos investigadors i un jutge, que asseguren que François Bayrou sí que estava al cas de les denúncies de pares i alumnes. Tot i això, davant la comissió parlamentària que investiga el cas, aquest dimecres Bayrou ha afirmat que les úniques informacions que li van arribar van ser a través dels diaris.
Bayrou, a la corda fluixa
Té a favor que ni l'extrema dreta de Marine Le Pen ni als socialistes els acaba d'interessar que abandoni el càrrec de primer ministre. El donen per acabat, però és un primer ministre de transició que, pel seu centrisme aparent i la seva feblesa, no els fa nosa.
Macron també és dels que creuen que el paper de Bayrou està amortitzat, un cop ha aconseguit aprovar els pressupostos del 2025 que van fer caure l'anterior primer ministre, Michel Barnier. És una feblesa, la de Bayrou, que genera, alhora, consens polític. O sigui, que és l'únic element que, ara mateix, impedeix que s'enfonsi.
