La guerra comercial de Trump posa en el focus les duanes: així funciona la de Barcelona

Els controls duaners de mercaderies a les fronteres s'han convertit, en els últims mesos, en centre d'interès informatiu, sobretot arran de la guerra comercial, amb pujades desorbitades d'aranzels incloses, amb què el president nord-americà, Donald Trump, amenaça els que fins fa poc eren socis comercials dels Estats Units. 

Però ja eren notícia des del juliol de l'any passat, quan també la Comissió Europea va decidir imposar forts increments d'aranzels a les importacions de cotxes elèctrics xinesos, per considerar que algunes marques d'aquell país rebien ajudes públiques que distorsionaven el mercat europeu i perjudicaven greument els nostres fabricants. Una penalització que no sembla que estigui aconseguint frenar l'entrada de vehicles xinesos ni hagi ajudat les marques europees a reconquerir mercat.

De tota manera, l'executiu comunitari no defalleix i també voldria protegir la indústria local de l'allau de productes de tota mena fets a la Xina que arriben directament als consumidors europeus a través de plataformes de comerç electrònic com Temu o Shein. 

Estaria pensant, entre altres mesures, a imposar una taxa de 2 euros a l'entrada de petits enviaments que no superen els 150 euros i que, per tant, fins ara no havien de pagar aranzels. I ho faria, precisament, amb l'argument que aquest recàrrec serviria per compensar les despeses duaneres que genera l'increment exponencial d'enviaments d'aquesta mena que s'ha produït en els últims anys. 

Tot plegat ens ha portat a preguntar-nos com funciona una duana tan important com la del port de Barcelona, per la qual passen una bona part de les mercaderies que entren a l'estat espanyol procedents de la Xina i també les que s'exporten fora de la Unió Europea. 

Inspeccions físiques de les mercaderies 

Acompanyem en una inspecció la cap de servei de l'Administració de Duanes del Port de Barcelona, Cristina Molano. Els funcionaris de la duana depenen de l'Agència Tributària. Molano obre dos contenidors que acaben d'arribar al port, el primer, amb bales de cotó procedents de Turquia. 

"Mirem la classificació aranzelària, veiem que està bé, que és d'acord amb allò que ells declaren. No han d'aportar cap certificat perquè és un cotó cardat i pentinat, que paga un 0% d'aranzel."

Aquí, només ha hagut d'obrir el contenidor i inspeccionar les primeres fileres, no calia descarregar la mercaderia.  

"Però si volguéssim veure alguna cosa, el que podríem fer és un reconeixement físic no intrusiu, li passem un escàner, igual que l'escàner de les maletes de l'aeroport. L'escàner mesuraria si al centre del contenidor o a la part del darrere hi ha mercaderia amb una densitat diferent, que això significaria que hi ha mercaderia no declarada. I en aquest cas procediríem a treure totes les bales fins a les argolles necessàries on veiéssim què hi ha." 

Segons Patrícia Cabanilla, inspectora d'Hisenda a la duana de Barcelona, tot i la importància de la feina recaptatòria, les duanes fan moltes altres funcions. 

"El desenvolupament del comerç internacional o del comerç electrònic, així com l'amenaça d'atemptats terroristes o la pandèmia mundial, han fet que el paper de les duanes vagi més enllà d'aquesta tasca fiscal. L'objectiu de les funcions parafiscals és controlar que totes les mercaderies compleixen amb la normativa mediambiental, alimentària, sanitària o de propietat intel·lectual."

No totes les mercaderies s'inspeccionen físicament 

El segon contenidor conté caixes amb juntes metàl·liques i de goma procedents del sud-est asiàtic. La cap del servei, en aquest cas, sí que fa que en treguin una part i la dipositin al magatzem de la terminal de contenidors per poder-ne fer la inspecció. 

Però com es tria quins contenidors s'han d'inspeccionar? 

Molano explica que valoren els riscos de cada enviament.

"Com que som el primer punt d'entrada al territori duaner comunitari, tenim informació de tota la mercaderia almenys 24 hores abans que el vaixell surti per exemple de la Xina. Llavors fem una anàlisi de risc i determinem què és important i què no ho és. Pot ser important a nivell de seguretat o a nivell de classificació aranzelària."

Patricia Cabanilla concreta el mètode de classificació d'aquest risc.

No és possible controlar físicament totes les declaracions duaneres d'importació i d'exportació. Llavors, se sotmeten a un sistema d'anàlisi de riscos que les classifica en diferents circuits: de color verd, groc, taronja o vermell.

En cas del circuit verd, significa que la duana no farà cap control. 

Circuit groc significa que d'acord amb el criteri de la duana és correcte, però que li manca algun certificat, i quan s'obtingui aquest certificat, les mercaderies es posaran a disposició del declarant.

En tercer lloc, trobem el circuit taronja, "que significa que la duana vol fer una anàlisi documental més detallada". 

I per últim, tenim el circuit vermell, "que vol dir que es farà un control físic de les mercaderies". 

Però en cas que hagi sortit taronja, "això no impedeix que els funcionaris puguin decidir que volen convertir-lo en vermell i fer un reconeixement físic".
 

La guerra dels aranzels

La feina dels funcionaris de l'Agència Tributària a les duanes van més enllà de la recaptació d'impostos, però aquest no deixa de ser l'origen i el principal objectiu del servei. 

Segons la inspectora, han de recaptar diferents figures tributàries. En primer lloc, els drets de la duana, que estan "formats pels drets aranzelaris, els drets antidúmping, els drets antisubvenció". 

També tenen en compte les mesures que s'apliquen en el marc de la política agrícola comuna i, a més, s'encarreguen de "la recaptació de l'IVA a la importació així com dels impostos especials i dels mediambientals". 

"Els drets aranzelaris, que són aquells que s'apliquen de forma general a qualsevol mercaderia que entri dins el territori duaner de la Unió, es recaptaran en favor de la Comissió Europea. En canvi, l'IVA i els impostos especials són tributs interns que es regulen per una normativa interna de cada estat membre."

En la inspecció física del contenidor cal comprovar que el contingut de les caixes coincideix exactament amb els productes que ha declarat l'importador i, per tant, haurà pagat correctament els aranzels corresponents. 

Cabanilla explica que algunes vegades han comprovat "en diversos punts d'entrada a la Unió Europea, que s'estava classificant malament" i que, per exemple es declarava un material de cautxú quan realment era matèria plàstica, i llavors l'aranzel a pagar seria el doble. 

Cada tipus de mercaderia que entra a la Unió Europea està classificada amb un codi de deu dígits i, anualment, la Comissió Europea aprova un reglament que preveu quin tipus aranzelari s'haurà d'aplicar a cadascun dels productes. 

Un cop se sap la classificació exacta de la mercaderia, com es calcula l'aranzel que ha de pagar l'importador?

"Normalment, es parteix del valor amb factura i sobre aquest es fan alguns ajustaments que poden ser positius, per exemple, si aquest no reflecteix els costos de transport fins al país per on s'importen o els costos de l'assegurança o de manipulació de les mercaderies fins a aquest territori."

L'embolic dels cotxes elèctrics xinesos

Des de juliol del 2024 la Unió Europea ha imposat als cotxes elèctrics procedents de la Xina, a part del dret aranzelari del 10%, uns drets compensatoris o antisubvenció addicionals. 

El problema per a la duana és que s'ha imposat un recàrrec diferent a cada marca xinesa, en funció del nivell de subvencions del govern xinès que, segons la Unió Europea, estaria rebent cadascuna. 

Per a la inspectora d'Hisenda, "això s'aplica en aquells supòsits en els quals s'ha detectat que hi ha alguna empresa o grups d'empreses que estan rebent en el seu país d'origen subvencions i que, per tant, estan perjudicant la indústria comunitària".

Per a la duana de Barcelona, "sí que ha estat més càrrega de feina", explica Cabanilla, ja que s'ha hagut de "comprovar si cada vehicle està correctament classificat. Després també pot suposar un major nombre de controls documentals tant per comprovar qui és el fabricant, per exemple, dels vehicles o el model, perquè el tipus d'aranzel aplicable varia en funció de qui ha estat el fabricant del cotxe elèctric, depenent de si van col·laborar o no amb la Comissió Europea quan feia aquesta investigació sobre l'existència de subvencions en origen".

"No és el mateix veure la procedència i el tipus de producte que cada fabricant i cada producte. Efectivament, fins i tot es poden fer més reconeixements físics si vols comprovar el producte realment declarat."

Pendents de Trump

El futur de la guerra d'aranzels desfermada per Trump està ara en dubte, però si, finalment, hi hagués un augment dels aranzels també als productes nord-americans, com afectaria això els controls duaners del port? 

Per Cabanilla, suposaria una "major càrrega de feina pels funcionaris de la duana" perquè "Barcelona és un dels ports principals per on s'importen productes transatlàntics dins d'Espanya i principalment hi trobem, per exemple, des de productes industrials o roba i calçat de marques nord-americanes; fins a begudes com el whisky o el vi i alguns aliments".

Una de les principals dificultats podria ser "evitar el frau en l'origen, és a dir, que en la declaració de la duana s'hagi declarat un origen diferent dels Estats Units, indicant, per exemple, que les mercaderies procedeixen d'un altre país tercer, tot i no ser correcte". 

Caldria resseguir l'origen molt més a fons, "és a dir, el lloc on s'ha produït l'última transformació substancial de les mercaderies, independentment de quin és el trajecte que han seguit fins a arribar al territori duaner de la Unió. 

Per tant, podríem sol·licitar, per exemple, una prova d'origen, que és el que determina quin és l'origen real de les mercaderies", assegura Cabanilla.