Harvard tenia una Carta Magna original del 1300 sense saber-ho: els havia costat 27 dòlars
Un text semblant de la mateixa època es va vendre el 2007 per 21,3 milions de dòlars
L'any 1946, després de la Segona Guerra Mundial, la Universitat Harvard va comprar, per 27,50 dòlars --uns 500 dòlars a l'actualitat--, un pergamí descolorit que semblava una còpia d'una Carta Magna del segle XIV, un document medieval britànic que establia els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans i limitava el poder de reis i governants.
El text ha estat durant 80 anys guardat a la biblioteca de la Facultat de Dret, fins que dos investigadors del Regne Unit han descobert que no era un duplicat, sinó un original amb més de 700 anys d'antiguitat. Actualment, només hi hauria una vintena de manuscrits similars a tot el món, de gran valor històric i també econòmic.
De fet, l'any 2007, una altra versió d'una Carta Magna de 710 anys d'antiguitat es va vendre per 21,3 milions de dòlars.
L'arxiu HSL HS 172
El descobriment el va fer el professor d'Història Medieval del King's College de Londres David Carpenter a finals del 2023. Carpenter era a casa seva, a Blackheath, al sud-est de Londres, consultant el catàleg digitalitzat de la Facultat de Dret de Harvard. S'estava documentant per a un llibre quan va obrir l'arxiu HSL HS 172, on hi havia un manuscrit amb una versió d'una Carta Magna promulgada pel rei Eduard I l'Anglaterra l'any 1300.
En descarregar-lo, Carpenter de seguida va veure que era un original, i no una còpia, i va compartir la troballa amb Nicholas Vincent, un col·lega de la Universitat d'Est Anglia que en aquells moments treballava en una biblioteca de Brussel·les.
Tots dos han confirmat l'autenticitat del manuscrit després que la Facultat de Dret de Harvard fotografiés el document sota llum ultraviolada i el sotmetés a diverses proves i tècniques.
També s'ha comparat amb sis originals més del 1300, i coincideix tant en les dimensions (489x473 centímetres) com en la cal·ligrafia, l'E majúscula del nom del rei "Edwardus" i les lletres allargades destacades de la primera línia de text.
El document, d'un sol full, és una versió de la Carta Magna promulgada pel rei Eduard I, net de Joan d'Anglaterra, autor de la primera Carta Magna del 1215.
El monarca, a qui es coneixia com a Joan el dolent, va revocar el document més endavant, però el seu fill Enric III el va recuperar i en va publicar diverses versions modificades fins al 1225. També el seu net, Eduard I, va fer diverses versions de la Carta Magna el 1225, l'any 1297 i el 1300.
La biblioteca de la Facultat de Dret de Harvard no ha decidit encara si posarà el document a disposició del públic, però confia que la universitat no se'l vengui. El director de la biblioteca, Jonathan Zittrain, reconeix que "als Estats Units, tenir coses que tenen 700 anys és molt especial".
Una eina per limitar el poder dels monarques
La Carta Magna descoberta és un dels documents que van servir de base per redactar textos tant claus i simbòlics com la Constitució dels Estats Units o la Declaració de Drets Universals. De fet, segons Nicholas Vincent, el text d'aquesta carta està incorporat en 17 constitucions estatals dels Estats Units.
Vincent ha qualificat de molt "oportuna" la troballa, en un moment en què la Universitat Harvard està patint una forta pressió del govern de Donald Trump per no sotmetre's a les seves demandes.
El text de la Carta Magna medieval sotmet el rei a l'imperi de la llei, limita el seu poder i reconeix drets bàsics de la ciutadania que cap governant es pot saltar. Per exemple, decreta que "cap home serà detingut o empresonat, ni se li prendran els drets i possessions, ni serà proscrit o exiliat o privat de la seva posició, ni s'aplicarà la força contra ell, sense el judici legítim dels seus iguals o per la llei del país".
Hi ha una vintena de manuscrits originals semblants identificats a tot el món, però només tres fora del Regne Unit, inclòs aquest de Harvard.
La Universitat Harvard va comprar el document el 1946 a Sweet&Maxwell, un venedor britànic de llibres jurídics que l'havia adquirit un any abans en una subhasta de Sotheby's per 42 lliures.
El pergamí estava catalogat com una còpia amb una data errònia (1327) i era propietat, en aquell moment, d'un vicemariscal que l'havia heretat d'uns avantpassats que havien estat activistes contra el comerç d'esclaus a finals del segle XVIII.
