"Feien els educadors còmplices de mala praxi": treballadors de la DGAIA denuncien irregularitats
"Ho hem fet tots. Tu també ho has de fer". És una de les frases que té més present el treballador que ha denunciat la DGAIA a l'Oficina Antifrau. Relata que durant mesos l'han obligat a falsejar informes sobre joves extutelats.
"Jo em vaig trobar molts casos de joves que estaven cobrant una prestació que no havien de cobrar. Ja sigui perquè treballaven, o perquè no estaven a Catalunya"
Part de la feina d'aquest treballador era justament revisar que els joves d'entre 18 i 21 anys que residien en pisos per a joves extutelats cobressin el que els tocava o que contribuïssin en el pagament del pis, si aconseguien una feina i començaven a tenir ingressos pels seus propis mitjans.
Al cap de poc temps de començar a treballar en aquesta posició, però, explica que va identificar més d'una desena de casos en què els joves cobraven més del que els tocava.
L'empleat ho va posar en coneixement dels seus superiors i llavors van començar els problemes:
"Se'm va aïllar i se'm va marginar. És més: una de les mesures de dissuasió de l'empresa va ser assenyalar-me davant d'aquells joves com el responsable que deixessin de cobrar unes prestacions a les quals ja no hi tenien dret."
Explica que un dels nois, enfadat per la retirada sobtada de l'ajuda, s'hi va encarar i el va amenaçar de mort. Va ser la gota que va fer vessar el got i que el va empènyer a adreçar-se a l'Oficina Antifrau.
Els va informar dels expedients que havia recopilat i que durant mesos --explica-- no s'havien revisat.
Antifrau dona versemblança al seu relat i des de l'agost del 2024 és testimoni protegit: l'organisme ha advertit a la fundació que el contracta que no el pot fer fora mentre investiguen la denúncia.
"Ho vaig confrontar amb la cap i ella m'admet que és conscient que hi ha una malversació de fons públics. Intenta convèncer-me que part de la meva feina consisteix a blanquejar males praxis."
Era el SEVAP, el Servei de Valoració de la Prestació per a joves extutelats, gestionat des del 2022 per dues fundacions unides en una unió temporal d'empreses: UTE Fundació Resilis - Fundació Mercè Fontanilles.
"Places fantasma" en els pisos d'acollida
Una altra extreballadora del servei ha contactat amb TV3 per compartir, també, el seu testimoni. Explica que de manera recurrent havien de redactar informes de seguiment "per enganyar la DGAIA".
D'aquesta manera, segons el seu relat, en els documents escrivien que el jove encara seguia al pis d'acollida, quan en realitat ja no eren al projecte i ja no hi residien des de feia mesos.
"Feia a les educadores còmplices d'una mala praxi."
I descriu que, si cada dos educadors es feien càrrec de vuit joves, en realitat algunes de les parelles tenien cinc o sis joves com a màxim. "Els pisos no estaven plens fins a la capacitat pels quals se suposava que havien d'estar-ho".
L'antiga cúpula de la DGAIA ha argumentat que si s'han donat places buides ha pogut ser perquè en alguns moments, si els nois trobaven feines fora de la demarcació on vivien, se'ls mantenia la plaça perquè poguessin tornar al pis d'acollida.
La treballadora, però, nega que aquest supòsit es produís en el seu servei:
"La DGAIA es defensa dient que això era perquè els joves marxaven a treballar i els guardaven la plaça al pis, però no és cert, aquest projecte no funciona així, quan el jove és baixa, ja no hi ha retorn."
El denunciant a Antifrau també constata un cas de "plaça fantasma": un noi que residia des de feia temps a València, però que el seguien computant com si continués a Catalunya, en un dels pisos de la fundació Resilis.
"Durant anys hi ha hagut pisos que estaven a la meitat d'ocupació. I això se sabia i s'ha permès. Un secret a veus."
Per tenir els joves en els pisos, les entitats cobren un mòdul de 1.263,20 euros mensuals per cada jove. TV3 ha contactat amb el grup Plataforma Educativa, de qui depèn la fundació Resilis, que han declinat fer declaracions.
Recuperar la gestió del SEVAP
El nou informe de la Sindicatura de Comptes, publicat aquest dimecres 11 de juny, també constata l'existència de pagaments indeguts i ho atribueix als "riscos" que suposa l'externalització del servei que ha de vetllar pel seguiment de les prestacions.
Ara bé, identifica que les deficiències i la manca de transparència és en totes les prestacions del Departament de Drets Socials, i no només les percebudes pels joves extutelats.
Sobre el SEVAP, precisament, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ja ha dit que vol recuperar la gestió directa del servei i que el deixin de gestionar entitats privades.
"Hi ha espais on creiem sí que hi ha hagut una excessiva externalització; com, per exemple, amb el control de les prestacions que gestionava la DGAIA", deia la consellera en roda de premsa el passat 26 de maig.
Justament aquest dimecres, Martínez Bravo compareix al Parlament per informar sobre els motius del cessament de la directora i del subdirector de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i per explicar els plans de futur d'aquest organisme.
De moment, el denunciant a Antifrau continua en situació de baixa mèdica, mentre l'organisme segueix investigant.
"Jo he posat en risc la meva integritat física i he sacrificat la meva feina. M'he buscat molts enemics, gent molt poderosa que no sé qui són, a qui els has destrossat un negoci... He passat molt de patiment i això ningú t'ho pot compensar."