Eurovisió 2025: de la nova polèmica amb Israel als favorits per rebre "twelve points"

Eurovisió, el gran festival europeu que vol ser només de música, tornarà a estar marcat un any més per la política. Aquest dissabte se celebra a Basilea (Suïssa) la gala final del certamen amb l'actuació de 26 països.

La participació d'Israel --en plena ofensiva militar a Gaza-- centra bona part de la polèmica tot i que, de moment, res a veure amb la tensió que es va viure l'any passat.

A la llista de polèmiques, enguany s'hi ha afegit també la prohibició que tenen els artistes de portar algunes banderes. Veto que, en canvi, no té el públic.

Entre els favorits per guanyar hi ha Suècia ---pot captivar el vot del públic-- i Àustria --aspirant a aglutinar els "twelve points" dels jurats. Però no es poden obviar Finlàndia, els Països Baixos o França.

En el cas d'Espanya, amb Melody i la cançó "Esa diva", els pronòstics han millorat, i la cantant sevillana ha abandonat els últims llocs en què la situaven les apostes fa unes setmanes.

La 69a edició del festival torna a Suïssa, el país on va començar el 1956, i ho fa amb menys pes de l'anglès i una gran varietat lingüística: a la final es cantarà en 14 idiomes diferents.

Carta d'exconcursants contra Israel

Durant els dies previs a la final, Basilea ha estat escenari de diverses protestes contra la participació d'Israel a Eurovisió i en defensa de Palestina.

Unes concentracions que, fins ara, han estat menys nombroses que les de fa un any a Malmö (Suècia), en una edició molt tensa pocs mesos després de l'inici de la guerra a Gaza, que ja ha deixat més de 50.000 morts.

Més enllà del carrer, una setantena d'exconcursants d'Eurovisió han enviat una carta a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), els organitzadors del festival, per excloure la televisió israeliana KAN del certamen per "ser còmplice del genocidi contra els palestins".

La missiva està signada pel portuguès Salvador Sobral, guanyador de l'edició del 2017, i la representant d'Espanya el 2023, Blanca Paloma, entre altres artistes d'una quinzena de països.

També Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) va enviar a l'abril una carta a la UER per obrir un debat sobre la participació d'Israel, petició a la qual s'han sumat també Eslovènia i Islàndia.

Els organitzadors van respondre que "tots els membres de la UER són elegibles per competir". El 2022, la UER --que es defineix com una organització apolítica d'emissores-- va expulsar Rússia després que envaís Ucraïna.

Avís a RTVE i expulsions per escridassar l'actuació d'Israel

Aquest any, Israel porta a Eurovisió Yuval Raphael, una supervivent de l'atac de Hamàs --l'octubre del 2023-- que va deixar més d'un miler de morts.

En la semifinal d'aquest dijous, la cantant es va classificar per a la final de dissabte. L'actuació va rebre alguns crits a l'inici, però en va tenir molts més durant l'assaig de la tarda, en què es van expulsar sis persones del públic:

La televisió suïssa SRG SSR ho justifica perquè van "pertorbar" l'actuació amb una bandera palestina de grans dimensions i un xiulet. "L'organització està compromesa amb un entorn neutral, segur i inclusiu", apunten en un comunicat.

Yuval Raphael canta la cançó "New day will rise" (Un nou dia clarejarà), que ha passat tots els filtres de la UER, malgrat que n'hi ha que veuen missatges metafòrics sobre el conflicte a Gaza, com ara "tot el dolor passarà, però nosaltres ens quedarem".

Tot i la polèmica, l'any passat Israel va ser el segon país més votat pel públic, un suport que s'atribueix a una mobilització de la comunitat israeliana arreu del món i que no es descarta també per a aquest any.

El televot d'Espanya, com el de 13 països més, li va atorgar la màxima puntuació (12 punts).

A més, l'organització ha advertit RTVE de possibles sancions si els seus locutors fan comentaris que consideren "polítics" sobre les víctimes que està provocant l'ofensiva d'Israel a Gaza.

Aquest dijous, durant la segona semifinal, en la presentació de la cançó d'Israel, els comentaristes de la televisió pública espanyola van recordar que la cantant Yuval Raphael és una supervivent dels atacs de Hamas el 7 d'octubre del 2023 i van fer una crida a la pau a Gaza, tot recordant que allà s'han produït fins ara 50.000 víctimes, 15.000 de les quals menors, segons xifres de Nacions Unides.

Qui pot guanyar Eurovisió 2025? Això diuen les apostes

El guanyador d'Eurovisió es decideix amb la suma dels vots dels jurats professionals de 37 països i el televot dels espectadors d'aquests països i els de la resta del món.

Des del 2016, s'anuncien primer les puntuacions dels jurats (amb els característics "12 points") i després es dona a conèixer com ha votat el públic.

Normalment, el vot dels espectadors no casa amb el dels jurats professionals i acaba capgirant la classificació, que no es resol fins que s'anuncia l'últim vot.

Des que van ser escollits per representar Suècia al festival, el trio còmic KAJ s'ha situat com un dels favorits per guanyar amb la cançó "Bara Bada Bastu", ambientada en una sauna.

De fet, aquest grup que canta en un dialecte suec lidera les apostes de pagament, amb més del 40% de possibilitat de victòria, d'acord amb la suma de les apostes fetes a diverses empreses. A més, són els més escoltats a Spotify entre tots els participants. Motiu per pensar que poden ser els més votats pel públic.

El suport que rebin dels jurats professionals --a hores d'ara una incògnita-- pot ser decisiu per guanyar.

Tindrà com a rival l'austríac JJ amb "Wasted love", una balada dramàtica cantada per un contratenor en una mena de vaixell a la deriva. L'actuació sorprèn amb un final trencador. Aquest país és segon a les cases d'apostes, arribant al 20% de possibilitat de guanyar el festival d'enguany.

En la pugna per la victòria, no es pot obviar la proposta de Finlàndia amb Erika Vikman i la cançó "Ich kome", amb una forta càrrega sexual, una de les actuacions que més sensació va causar en la semifinal de dijous.

L'artista, que juga sensualment durant tota l'estona amb un peu de micròfon, també té un final icònic que aspira a captar el vot del públic. Ara per ara, s'ubica quarta a les cases d'apostes, per darrere de França, que és tercera amb una balada dedicada a la mare. 

Entre els que lluiten per ocupar els primers llocs de la classificació hi ha també els Països Baixos, amb una cançó carregada d'optimisme, o Estònia, que parla sobre la cultura del cafè.

El top 10 de les apostes el completen Israel, Suïssa, Albània i Malta. Espanya, per ara, es troba pels volts de la posició 13 en el rànquing sobre qui pot guanyar el festival.
 

Participants només amb banderes oficials, però diversitat al públic

Una altra de les polèmiques d'enguany té a veure amb les banderes. L'organització només permet als participants mostrar la bandera oficial del país que representen.

De manera que no podran lluir la bandera LGTBIQ+ amb els colors de l'arc de Sant Martí o la de les persones no binàries, que va mostrar el guanyador de l'any passat, el suís Nemo, a l'escenari. Però tampoc es podrà mostrar cap bandera palestina.

La UER avisa de "conseqüències addicionals" a les delegacions que no compleixin aquesta norma. En canvi, entre el públic es permet portar qualsevol bandera que sigui legal a Suïssa.

Això exclou banderes amb contingut racista o discriminatori. Però es permetrà, per exemple, que entre el públic puguin onejar banderes palestines, com ja s'ha vist en les semifinals.