Escoles de Madrid ajornen als 14 anys el pas a l'institut: és prematur anar-hi als 12?

És prematur arribar a l'institut amb 12 anys? El govern de la Comunitat de Madrid està convençut que sí. Per això està afavorint que alguns centres de primària incorporin també els dos primers cursos d'ESO. D'aquesta manera, els alumnes aterren a l'institut amb 14 anys: es recupera un model que va decaure als anys 90 amb la fi de l'EGB. 

El curs vinent, una cinquantena de centres de Madrid impartiran 1r i 2n d'ESO amb l'objectiu d'allargar dos anys més l'estada dels alumnes en un entorn conegut i més controlat. I la intenció és ampliar l'experiència a més centres els pròxims anys.

Què en pensen els alumnes? 

"Crec que encara no sóc prou gran per estar amb gent tan adulta, de 17, i prefereixo estar aquí, amb gent de la meva edat", diu a TV3 en Gael, alumne de sisè del Centre d'Educació Infantil i Primària Pedro Duque de Madrid, on el curs vinent podrà fer 1r d'ESO. 

Per a l'Helena, quedar-se dos anys més a l'escola de tota la vida té un afegit extra: "Jo no volia marxar a l'institut, perquè hi hauria d'anar en autobús i en canvi el col·legi el tinc molt a prop de casa." 

I les famílies?

A la principal federació de famílies d'alumnes de la Comunitat de Madrid, la FAPA Francisco Giner de los Ríos, no només li sembla molt bé allargar l'estada a l'escola fins als 14 anys, sinó que demana anar més enllà i advocar per centres on els alumnes puguin estar dels 0 als 16 anys o, fins i tot, fins als 18. 

Aquests són els arguments que dona la presidenta de l'entitat, Mari Carmen Morillas: 

"Que les famílies hagin d'estar canviant de centre per escolaritzar amb 3 anys i després a secundària resulta molt angoixant."

A més, poder-se mantenir a l'escola de primària més temps assegura als alumnes poder accedir al servei de menjador. "I per a molts nens i nenes és l'únic àpat complet que realitzen al dia", hi afegeix Morillas. 

"Els fem fer coses que madurativament no els corresponen"

La directora del CEIP Pedro Duque, Katherine Proctor de la Guardia, defensa la mesura d'impartir 1r i 2n d'ESO al centre de primària: "Crec que cada cop més, la societat els exigeix que es facin grans abans d'hora i que facin coses que madurativament no els corresponen." 

Proctor de la Guardia creu que impartir 1r i 2n d'ESO al centre de primària ajuda a consolidar habilitats socials i els dona més seguretat perquè "quan vagin a l'institut a 3r d'ESO se'ls faci una mica més fàcil". 

En la mateixa línia, la presidenta del Consell Escolar de Madrid, Pilar Ponce, defensa el següent: 

"Seguir a la zona de confort, a l'escola i amb els amics de tota la vida, els ajuda en una etapa tan complexa com és l'entrada a la preadolescència." 

Solucionar les dificultats o posposar-les?

Altres experts consideren que, perquè la mesura tingui èxit de debò, cal acompanyar-la de "mesures de coherència a 3r i 4t d'ESO". "Si els problemes que comporten el salt d'etapa els traspassem als 14 anys, no arreglem gran cosa, simplement ajornem el problema", alerta el vicepresident de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Jordi Puche Soler.

En aquest sentit, adverteix que els alumnes que facin el pas a l'institut amb 14 anys es trobaran amb companys que ja portaran al mateix centre dos anys i que ja tindran adquirida una altra manera de fer diferent, fet que pot comportar dificultats afegides a l'adaptació dels que s'incorporen a 3r d'ESO. De fet, Puche explica que això ja ha passat  a Andalusia, on hi ha una xarxa de centres de primària en entorns rurals on ja fa temps que fan fins a 2n d'ESO.

Manca de coordinació entre la primària i la secundària  

Per Puche, començar l'institut als 12 anys no és dolent en si mateix: "Si garantim la coordinació i projectes educatius coherents, no ha de ser un problema." I és que "el tema no és l'edat, sinó quins recursos posem per acompanyar aquests joves i aquestes famílies". 

Alhora, denuncia que, en la majoria dels casos, no hi ha una bona comunicació entre el centre de primària i el de secundària: 

"Si la coordinació es limita, com es fa en molts llocs, a traspassar les dades de les competències bàsiques entre l'escola i els instituts, amb això, clarament, no n'hi ha prou."

Ara, però, la realitat és que el salt de la primària a la secundària és "un esglaó o fins i tot un mur, quan hauria de ser una rampa", considera Puche. 

Molts canvis de cop: reclamen millores en l'acompanyament

Passar de l'escola a l'institut implica molts canvis de cop: l'entorn, les rutines, el model pedagògic, el professorat, els amics... Per superar-los, diversos experts en pedagogia coincideixen a exigir que es millori l'acompanyament a l'alumnat. 

I és que la pèrdua de seguretat provocada pel canvi d'ambient pot arribar a conduir a dificultats als resultats acadèmics i, fins i tot, tenir efectes en la salut mental, especialment en els alumnes més vulnerables, tal com alerta el vicepresident de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. 

En aquesta línia, el catedràtic emèrit en Educació de la Universitat de Barcelona Joan Mateo considera fonamental que els tutors de 1r d'ESO estiguin especialitzats a ajudar els nois i noies de 12 anys en aquesta transició. Per Mateo, els alumnes de 12 anys són encara molt petits per abandonar l'espai de confort de la primària i aterrar a un nou centre on "se senten totalment perduts i vulnerables". 

Mig miler de centres a l'Estat

A l'estat espanyol, hi ha més de 550 centres públics que allarguen l'estada dels seus alumnes més enllà dels 12 anys. Hi ha diferents models, alguns van de l'educació infantil al segon curs d'ESO i d'altres inclouen infantil, primària i tota l'ESO, com és el cas dels 123 instituts escola a Catalunya. 

Set nous instituts escola el curs vinent

De cara al curs vinent, el Departament d'Educació té previst arribar als 130. Els set nous instituts escola que s'obriran són aquests: 

• IE La Flor de Maig (Barcelona)​
• IE Els 30 Passos (Barcelona)​
• IE Enric Granados (Barcelona)​
• IE Canyelles (Barcelona)​
• IE de Viladecans​
• IE de Sant Pol de Mar​
• IE de Bellver de Cerdanya

Quina és l'aposta a Catalunya? 

Els instituts escola es van impulsar fa 20 anys i ara suposen dos de cada deu centres públics a Catalunya. El Departament d'Educació no considera que hagin de ser el model majoritari, sinó que s'aplica en "casos de necessitats específiques", subratllen fonts del Departament d'Educació. 

Així, argumenta el Departament, la seva implantació respon a la voluntat de garantir un itinerari en una mateixa línia pedagògica, a necessitats de donar millor resposta en un entorn determinat on la continuïtat evita desplaçaments significatius diaris o on aquest trànsit incrementa riscos d'absentisme o abandonament escolar. 

Per la seva banda, el catedràtic emèrit Joan Mateo apunta que, tal com està dissenyat el sistema escolar, no és fàcil passar d'un model de centres separats a un que integri tota l'educació des de primària fins a ESO.  

Tot plegat, pel que fa als centres públics. A la majoria de concertades, on estudien el 30% dels alumnes a Catalunya, s'ofereix un model de continuïtat entre etapes educatives.

Mateo i Puche coincideixen que integrar primària i secundària en un mateix centre suavitza el canvi d'etapa i, en general, afavoreix els alumnes, a excepció d'aquells que, pel que sigui, necessitin un canvi d'aires.