Els regants demanen inversions per modernitzar les comunitats i executar els projectes previstos per mitigar la sequera

ACN Tremp - Les comunitats de regants demanen més inversió de les administracions per modernitzar els sistemes de reg i ser més eficients. Així ho ha dit aquest divendres el president de l'Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR), Miquel Àngel Prats, en el marc d'una trobada celebrada a Tremp. Així, defensa que "no es poden abandonar" els projectes previstos per mitigar futures situacions de sequera, com va passar l'any 2008. En l'assemblea de l'entitat, s'han aprovat les principals línies d'actuació per aquest 2025. Aquestes passen, entre d'altres, per poder tenir vot, i no només veu, en el consell d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i poder interactuar en el futur pla de regadius de Catalunya, ara en fase de redacció.

(En aquesta actualització s'afegeixen declaracions de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, sobre les mesures per mitigar futures sequeres)

Prats creu que la darrera sequera va deixar "molt perjudicat" al sector agroalimentari i, per tant, demana que es tingui en compte la importància d'aquesta activitat com a productora d'aliments ja que, ha ressaltat, té el mateix valor que "l'aigua per viure". Per aquest motiu, ha insisit en la necessitat de tirar endavant les mesures previstes en aquest context i evitar que els projectes s'acabin realentint.

Catalunya, "allunyada de l'amenaça de la sequera" al 2030

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha dit que les darreres precipitacions permeten tenir "uns mesos per treballar amb més tranquilitat", tot i que ha volgut deixar clar que l'impacte del canvi climàtic té efectes en la pluviometria. Així, ha recordat que el Govern treballa per aconseguir que Catalunya quedi "allunyada de l'amenaça de la sequera" l'any 2030, amb una inversió de 2.000 milions d'euros per aconseguir que el 70% dels recurs hídrics no siguin de procedència convencional.

Paneque també ha afirmat que "era de justícia" que les comunitats de regants tinguessin veu en el consell d'administració de l'ACA, ja que gestionen el 70% de l'aigua del país. Finalment, quan a la retirada del decret sobre la inundabilitat dels càmpings, ha dit que estan en un procés d'escolta amb els diversos actors implicats. En aquest sentit, ha dit que caldrà actuar-hi en aquest i altres àmbits per "preservar la seguretat de les persones" després, ha dit, d'avisos com el de la dana que la tardor passada va tenir greus conseqüències al País Valencià.

Per la seva banda, el president de la Comunitat de Regants del Canal Segarra Garrigues, Josep Maria Jové, ha afegit que cal donar a conèixer la importància que té el regadiu com a elements principal en la producció d'aliments i per deixar de culpabilitzar el sector per l'ús que en fa de l'aigua, a més d'acusar-los com a responsables de la seva contaminació i de "fer malvé el territori". Precisament, en el marc de la trobada s'ha presentat la campanya 'Catalunya floreix en el regadiu', on es parla dels seus beneficis a nivell ambiental, agroeconòmic i de gestió del territori.

Rebaixa de 100 milions en el projecte de modernització de l'Urgell

Mentre, el president de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell, Amadeu Ros, ha anunciat que a principis de la setmana vinent rebran la proposta del Govern sobre el finançament de les obres de modernització d'aquesta infraestructura, que seria d'un 70% a càrrec de l'administració i el 30% restant assumit pels regants i que es podria allargar durant 30 anys. També ha detallat que han aconseguit rebaixar el projecte global -d'uns 1.400 milions d'euros- en uns 100 milions d'euros. Tot plegat, es farà transportant l'aigua a pressió a peu de finca des de quatre basses de reg del canal Segarra Garrigues que ara estan infrautilitzades.

D'altra banda, el president de la Comunitat de Regants de la Conca de Tremp, Josep Durany, ha explicat que d'aquí a un mes es reprendran les obres que permetran, en un any, poder posar en regadiu les primeres 25 hectàrees. Aquests treballs portaven deu anys aturats i la previsió és que al 2027 hi pugui haver unes altres 150 hectàrees en regadiu. Posteriorment, la idea és anar ampliant a més zones fins arribar a les 4.700 hectàrees que es van projectar ara fa més de cent anys.