El PP decideix el rumb aquest juliol: primàries, pactes, català o migració

El sistema per triar els líders del PP sembla que és el punt que genera més desavinences de cara al congrés que el partit celebra el 4, 5 i 6 de juliol, amb la voluntat que sigui el punt de partida de la cursa de Feijóo a la Moncloa. Una cursa que, si Sánchez manté la voluntat --i les possibilitats-- de no avançar les eleccions, previstes el 2027, serà més llarga del que voldrien els populars. 

Ningú posa en dubte el lideratge de Feijóo, que de fet és l'únic candidat a presidir el partit, però això no vol dir que tot siguin flors i violes. Les diferències més evidents, almenys de forma pública, s'han visualitzat amb el model de primàries per elegir el president o presidenta del PP. 
 

Dos models de primàries, dos interessos

Isabel Díaz Ayuso recela del que proposa la ponència dels estatuts, el document que recull l'organització interna del PP i un dels dos que s'han d'aprovar al conclave popular i que s'han presentat aquesta setmana. Fins al dimecres 25 de juny, els afiliats que s'hagin apuntat hi poden presentar esmenes. S'haurà de veure si el PP madrileny s'anima a fer-ho. 

"Un militant, un vot", ha estat la idea repetida per Ayuso —i compartida pel líder del PP català, Alejandro Fernández— des de fa dies. La presidenta madrilenya defensava mantenir el model que el PP va estrenar fa 7 anys amb l'elecció de Pablo Casado com a president del PP. 

És un model de dues voltes: primer els afiliats voten el candidat i després els compromissaris voten el líder del PP entre els dos noms més votats per la militància, sempre que cap d'ells hagi obtingut més del 50% dels suports en la primera volta. 

Aquell 2018, Casado es va imposar a Soraya Sáenz de Santamaría gràcies al vot dels compromissaris al congrés. Ella havia guanyat la primera, la de la militància, però l'aparell del partit la va deixar fora. Per Feijóo, el que va passar en aquella ocasió no hauria de repetir-se. 

El líder popular apostava per eliminar la primera votació de la militància, però en un intent de casar les dues ànimes del partit, la ponència recull un model intermedi: es mantenen les dues votacions, però els afiliats no voten directament el líder, sinó una llista de compromissaris que, això sí, es presentaran en una llista tancada en què ja es comprometran a elegir un candidat en concret. I això ho faran en una segona votació en el congrés. 

La cosa és que el canvi no s'aplicarà fins a futurs congressos, no pas aquest juliol. Per tant, ja hauria de servir per triar qui sigui el successor del gallec. I a ningú se li escapa que, el dia d'avui, Ayuso és una de les candidates. L'altre nom que sona és el del president andalús, Juanma Moreno Bonilla.

A més, el nou sistema per elegir els líders populars que surti del congrés del juliol s'haurà d'aplicar als congressos autonòmics que vindran després. I aquí també hi ha una novetat. Els estatuts actuals marquen que aquests congressos s'han de fer en els quatre mesos posteriors al congrés nacional. 

És a dir, en l'escenari actual, haurien de celebrar-se a tot estirar al mes de novembre. Doncs bé, la proposta dels nous estatuts, redactada entre altres pel líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Dani Sirera, elimina aquest límit. Estableix que s'hauran de fer cada quatre anys i després del congrés estatal, però sense fixar terminis.

Així doncs, es trauria pressió al PP català, que té la celebració del seu congrés pendent des del 2022. El calendari electoral ha estat un dels obstacles per fer-lo.
 

El català, només al Senat

L'altre document que es debatrà --i aprovarà, amb les esmenes que s'hi incorporin-- en el congrés del juliol és la ponència política, la que defineix l'ideari del partit, que el PP no renova des del 2017, quan l'extrema dreta de Vox encara no tenia cap diputat.

Entre altres coses, els populars aposten perquè el castellà torni a ser la llengua única al Congrés i deixar el català, el gallec i l'euskera per al Senat, l'ús de les quals ara està limitat als debats de les mocions al Ple, la Comissió General de les comunitats autònomes i la presentació d'alguns textos escrits.

El text defensa el que anomenen "un bilingüisme cordial". "La llengua no pot ser una trava per a l'entesa dels espanyols", deia Juanma Moreno en la presentació de la ponència política, que ell mateix ha redactat, juntament amb el president castellanolleonès, Alfonso Fernández Mañueco, entre d'altres.

El document també parla de recuperar el delicte de sedició, prohibir els indults en casos d'"atacs a la integritat territorial de l'Estat" o prorrogar la vida de les nuclears. 

També inclou el compromís de derogar la llei de memòria democràtica i, en competència amb Vox, endureix el discurs del PP en matèria de migració. Així, entre altres coses, proposa lligar el permís de residència a tenir una feina. A més, planteja que la residència de llarga durada estigui condicionada "a la contribució efectiva" a la Seguretat Social, "al coneixement de l'idioma i de la cultura espanyola".
 

La porta oberta a pactes amb Junts

Per primer cop, els populars fan referència, de puntetes, a la política de pactes. El document rebutja el que anomenen "cordons arbitraris" --aquí hi entraria Vox-- i "majories incoherents" --com la que creuen que sosté ara Sánchez--. 

Per Feijóo només hi ha un límit, que subratllava aquesta setmana en una entrevista a la COPE: "Nosaltres no pactem res contra la Constitució ni res contra l'ordenament jurídic del nostre país". La porta, doncs, queda oberta a possibles pactes amb Junts i PNB.