El conclave, un ritual amb intriga: d'on ve i per què s'aïlla els cardenals a la Capella Sixtina

Després de l'enterrament del papa Francesc, el Vaticà va tancar al públic la Capella Sixtina per començar els preparatius del conclave que haurà de designar el seu successor, el 267è pontífex.

El Col·legi Cardenalici va decidir que el conclave comencés aquest dimecres 7 de maig a les 16:30.

L'última setmana, al Vaticà s'han accelerat els treballs per preparar la Capella Sixtina amb tots els elements necessaris per acollir l'assemblea de cardenals. 

Divendres es va instal·lar la xemeneia que anunciarà des de la part superior de la capella que ja hi ha successor del papa Francesc.

I en les assemblees cardenalícies, les congregacions generals, s'han debatut aspectes decisius per celebrar el conclave. Començant per la tria de la data, pel nombre de votacions que es faran per jornada o pel nombre de cardenals que tindran accés a la Capella Sixtina.
 

D'on ve el terme "conclave"?

Quan els cardenals electors del Col·legi Cardenalici entrin al conclave per elegir el nou papa, ho faran seguint un ritual que data del segle XIII.

El 1274, el papa Gregori X va promulgar la butlla "Ubi periculum", que establia que durant l'elecció papal els cardenals havien d'estar tancats "amb clau" (en llatí "cum clavis").

Per què han d'estar aïllats i tancats?

És una mesura de força que es va decidir després de la interminable elecció papal a Viterbo que va seguir la mort del papa Climent IV, la més llarga de la història de l'Església catòlica. Va començar el 29 de novembre del 1268 i no va acabar fins a l'1 de setembre del 1271. Gairebé 34 mesos sense pontífex, el que es coneix com l'interregne vacant. 

Per què es va trigar tant a elegir papa? Hi va haver interminables interferències i pressions polítiques perquè els electors elegissin un candidat o un altre. Hi havia dos bàndols oposats: els cardenals francesos, partidaris de la casa d'Anjou, i la resta de cardenals, majoritàriament italians. 

Aquesta lluita de faccions i interessos contraposats va allargar el procés fins al punt que en aquell interval de temps van morir tres dels vint cardenals electors. 

Després d'això, es va decidir aïllar els cardenals electors i allunyar-los dels ulls i de les pressions del món exterior. 

A més, per ajudar-los a decidir, es va estipular que si no arribaven a un acord després de tres dies de deliberació, es restringiria el menjar a un únic plat en cada àpat. Si amb això tampoc n'hi hagués prou, a partir del vuitè dia als cardenals només se'ls oferiria pa, vi i aigua, una mesura extrema que no s'aplica en l'actualitat. 

Avui en dia les coses són una mica diferents. Els cardenals electors passen la jornada, efectivament, a la Capella Sixtina, però després es retiren a descansar a poca distància, a la casa de Santa Marta.

Aquesta residència, Santa Marta, funciona com un hotel i, per tant, els cardenals han de pagar les consumicions que hi facin en les seves 105 suites (habitacions àmplies amb dos espais) i 26 habitacions individuals. 

Com que aquest conclave serà el més multitudinari celebrat fins ara i Santa Marta estarà de gom a gom, caldrà sortejar les 26 habitacions individuals entre els cardenals assistents. El sorteig d'habitacions es farà dimecres al matí, abans de la missa Pro Eligendo Romano Pontifice que donarà inici al conclave.

Això sí, durant el conclave, tant els cardenals com el personal d'assistència i servei tenen prohibit fer pública qualsevol informació relativa a l'elecció.

Els cardenals no poden contactar amb l'exterior ni per telèfon, correu electrònic o xarxes socials. Només en cas de circumstàncies molt greus, tres d'ells estaran autoritzats a parlar amb algú de fora del conclave.

Per garantir l'aïllament de l'exterior, a la casa de Santa Marta s'han retirat les televisions, ràdios i ordinadors per evitar que cap cardenal encuriosit pogués rebre notícies de l'exterior o, pitjor, avançar el resultat de les votacions. 

Fins i tot es desconnecten les càmeres de seguretat de la Capella Sixtina i els seus accessos perquè ningú extern al conclave tingui informació del seu desenvolupament. 

Malgrat que hi ha una norma que fixa un màxim de 120 cardenals al conclave, en una de les congregacions generals s'ha decidit fer una excepció i autoritzar l'assistència dels 133 cardenals menors de 80 anys. S'ha fet per poder incloure tots els cardenals nomenats per Francesc, malgrat superar el límit legal. 

Dels 133 convocats, dos cardenals ja han anunciat que no participaran en el conclave per raons de salut: són l'espanyol Antonio Cañizares i el kenyà John Njue. A més, hi ha quatre cardenals més que, pocs dies abans del conclave, encara no havien arribat a Roma.
 

Per què es fa a la Capella Sixtina?

L'any 1492 es va fer el primer conclave a la Capella Sixtina. Però des del 1878, la capella del palau apostòlic del Vaticà és la seu estable de tots els conclaves. 

Sota els imponents frescos pintats per Miquel Àngel, que representen el Judici Final, els cardenals recorden a cada moment que hauran de retre comptes quan morin del nom de papable que escriguin a la papereta. 

L'obra mestra de Miquel Àngel cobreix la paret de l'altar i presideix l'espai on es col·locarà l'urna de votació i el faristol amb un exemplar de l'Evangeli sobre el qual els cardenals han de fer el jurament al començament del conclave.

En el moment de la votació, cada cardenal ha d'escriure el nom del seu candidat a mà i, per torns, portar-la ben visible fins a l'altar on hi ha una urna per dipositar-la. 

En teoria, està prohibit votar-se un mateix. 

Quins elements són imprescindibles?

Els últims dies s'han disposat dins la Capella Sixtina, habitualment buida de mobiliari, els elements necessaris per permetre l'estada dels cardenals convocats.

Caldrà disposar taules i seients preparats per als llargs debats entre els purpurats. 

Un grup reduït i seleccionat de treballadors del Vaticà són els encarregats d'instal·lar les dues fileres de taules a cada costat de la Capella Sixtina. Perquè tots els cardenals puguin veure's entre si, les dues fileres de taules del darrere estan lleugerament elevades. 

Les taules estan cobertes amb unes estovalles setinades de colors crema i bordeus. Les cadires, de fusta de cirerer, portaran impreses el nom del cardenal que hi ha de seure. 

I, molt important, instal·lar la xemeneia amb què s'anunciarà al món els resultats de les diverses votacions. En aquesta xemeneia es cremen les paperetes de cadascuna de les votacions del conclave: fumata negra quan un papable no ha aconseguit el suport de la majoria de cardenals, i la definitiva fumata blanca quan s'hagi elegit el pròxim papa.

Perquè no hi hagi confusions amb el color del fum, des del conclave del 2005, en què es va escollir papa Benet XVI, la fumata blanca s'acompanya del so de les campanes de la basílica de Sant Pere. 

Quant pot durar aquest conclave?

Tot i que no hi ha fixat cap límit de dies, les normes actuals recullen mesures per evitar que l'elecció del papa s'allargui més de quinze dies. 

En les congregacions generals s'ha decidit també que hi haurà dues votacions al matí i dues a la tarda, i que hi haurà una fumata al final del matí i una altra al final de la tarda, a menys que l'elecció arribi abans del que està previst i hi hagi la fumata blanca definitiva en la primera votació del matí o de la tarda.

Si se superen sense èxit les 33 votacions, els cardenals poden optar per elegir el futur papa per majoria simple, en comptes dels dos terços habituals. 

Com a referència, el conclave del 1978, en què es va elegir Karol Wojtyla com a Joan Pau II, va durar dos dies. El 2005, per a l'elecció de Benet XVI, només van caldre 24 hores per arribar a un consens. I l'elecció de Francesc també va ser ràpida: els cardenals el van triar després d'unes 27 hores de deliberació.