Ajustada victòria de l'ultraconservador Karol Nawrocki a les presidencials de Polònia

El conservador Karol Nawrocki, un exboxejador de 42 anys nouvingut a la política i de perfil euroescèptic, ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials d'aquest diumenge a Polònia amb el 50,89% dels vots. 

Ha estat un frec a frec amb el seu rival, el liberal Rafal Trzaskowski, que s'ha endut finalment el 49,11% dels vots, amb el 100% dels vots escrutats.

Nawrocki, que té el suport pel principal partit de l'oposició, l'ultraconservador Llei i Justícia (PiS), ha aconseguit 10.606.682 vots, mentre que Trzaskowski, alcalde de Varsòvia i amb el suport de la coalició governamental del primer ministre Donald Tusk, set milions de vots. 

És el segon cop que el candidat liberal i proeuropeu cau per la diferència mínima en unes presidencials, en aquest cas d'un 1,78%. L'altre cop va ser el 2020, quan el candidat europeista va ser derrotat per l'actual president polonès, Andrzej Duda, per un ajustat 2,06%. 

Als sondejos a peu d'urna, dues empreses demoscòpiques havien atorgat a Trzaskowski un avantatge mínim sobre el seu rival nacionalista, però dues hores després van donar Nawrocki com a guanyador, encara que per la mínima. Per això, aquest diumenge a la nit tots dos han reivindicat la victòria.

Un dur revés per al govern liberal i proeuropeu 

Les eleccions, que ha comptat amb una participació del 71,63% --la més alta en unes presidencials al país--, suposa un revés dur per a la coalició governamental de Tusk, que va admetre, després de la primera volta, que el govern havia rebut una "targeta groga" de la població. 

El desenllaç d'aquests comicis té implicacions profundes per al panorama polític polonès, ja que una victòria de Trzaskowski, de 53 anys, hauria facilitat la implementació de la liberalització de l'avortament i de les unions civils, l'agenda reformista promesa per l'alcalde de Varsòvia.

Nawrocki, en canvi, assegura la continuïtat de Duda, que ha  vetat diverses iniciatives reformistes de Tusk. A més, ha defensat posicions més dures en temes com la immigració, en què ha mostrat sintonia amb el govern de Donald Trump, i ha mostrat reticències cap a la integració d'Ucraïna a l'OTAN. 

Amb aquests resultats tan renyits, les eleccions presidencials han estat el mirall de les dues Polònies, la proeuropea i liberal i la ultraconservadora, que es reparteixen els dos poders de l'Estat.

Polònia, entre l'europeisme liberal i el nacionalisme

Trzaskowski va fer campanya amb la promesa d'ajudar el govern del primer ministre Donald Tusk a completar les seves reformes democràtiques, que tots dos diuen que tenen com a objectiu reparar l'erosió dels controls i equilibris sota l'anterior govern nacionalista que va perdre el poder el 2023.

El Parlament té gran part del poder a Polònia, però el president pot vetar la legislació, per la qual cosa les eleccions s'han seguit de prop a la veïna Ucraïna, així com a Rússia, els Estats Units i tota la Unió Europea.

Els dos candidats van coincidir en la necessitat de gastar molt en defensa, tal com exigeix el president dels Estats Units, Donald Trump, a Europa, i de continuar donant suport a Ucraïna en la seva lluita contra la invasió russa de fa tres anys.

Però mentre que Trzaskowski considera que la futura pertinença d'Ucraïna a l'OTAN és essencial per a la seguretat de Polònia, Nawrocki va dir fa poc que no la ratificaria pel perill que l'aliança s'endinsi en una guerra amb Rússia.

Les qüestions socials també han entrat en joc en aquestes eleccions, com ara el tema de l'avortament. Trzaskowski és partidari de relaxar la prohibició gairebé total de l'avortament a Polònia, però el president nacionalista sortint, Andrzej Duda, s'hi va oposar fermament.