El bisfenol A o BPA, prohibit en els envasos des del gener: com s'hi adapten els fabricants

El 2011, es va prohibir utilitzar bisfenol A per a la fabricació de biberons, i posteriorment, en els tiquets de compra. I des del gener del 2025 està prohibit el seu ús en materials que estiguin en contacte amb aliments.

La normativa afecta certs plàstics o resines que es troben als envasos d'aliments, ja que el BPA pot migrar al menjar, i posa en risc la salut. 

Envasadors i fabricants s'estan adaptant per reduir-lo o eliminar-lo del tot en envasos, com, per exemple, taps de pots de vidre o llaunes de conserves com tonyina o sardines.

Què és el bisfenol A?

El bisfenol A, abreujat com a BPA, és un compost orgànic, una substància química que es fa servir per fer plàstic policarbonat i resina epoxi, entre altres aplicacions. El seu ús causa preocupació des de l'any 2008,quan diversos governs europeus van qüestionar-ne la seguretat i alguns fabricants el van eliminar dels seus productes.

Va ser el 2023 quan es va publicar que la ingesta diària tolerable és de 0,2 ng/kg pc/dia, una xifra 20.000 vegades inferior al valor temporal proposat inicialment. 

La Unió Europea ha fet un pas decisiu per restringir-ne l'ús amb l'aprovació del Reglament (UE) 2024/3190. Aquesta nova normativa suposa la fi total i completa del bisfenol A als envasos d'aliments i begudes a partir del 2029, també en usos professionals.

La normativa prohibeix des del gener d'aquest any el seu ús en materials que estiguin en contacte amb aliments, a causa dels seus efectes potencialment nocius per a la salut, sobretot pel sistema immunitari. Hi ha risc de migració de la substància als aliments. 

Adaptació progressiva fins a eliminar del tot el bisfenol

La llei ha establert períodes transitoris que permeten una adaptació progressiva de la indústria alimentària. Es calcula que fins al 2029, es permet utilització de BPA de forma temporal, en certs envasos d'ús professional sempre que es garanteixi la seguretat del consumidor. 

"Avui dia encara es poden posar al mercat envasos fabricats abans de la publicació del reglament. És a dir, tot allò que estigués fabricat amb anterioritat a la publicació de la normativa es podria comercialitzar fins al juliol del 2026", explica  Xavier Pera, responsable de Seguretat Alimentària i Qualitat a l'associació de fabricants i distribuïdors AECOC.

Això afecta "també envasos que tinguin usos professionals, com les caixes per transportar fruita, verdura o peix, o fins i tot dispositius que s'utilitzen en línies de producció, com poden ser membranes de filtratge de productes i altres".

La indústria s'adapta per eliminar el BPA

Amb una normativa cada vegada més restrictiva, la indústria alimentària treballa per adaptar-se. Xavier Pera, d'AECOC, apunta: "Les substàncies que poden estar en contacte amb els aliments estan sotmeses a revisions periòdiques. I això és el que ha passat amb el BPA, que de tant baixar el límit de presència, s'ha optat per prohibir-lo." 

"El cas del BPA és un bon exemple de com funciona el sistema de seguretat alimentària a Europa." 

La indústria ha de buscar ara alternatives al bisfenol A que tinguin unes característiques funcionals correctes i que siguin segures. Pera afegeix: "Moltes empreses ja han anat migrant cap a altres materials, mantenint les funcionalitats de l'envàs i la seguretat alimentària. Avui dia hi ha al mercat alternatives viables i econòmiques." 

Ens fixem en el cas de l'empresa Can Bech, dedicada a la fabricació de melmelades i salses dolces. Ja fa 7 anys que no utilitzen BPA als envasos que distribueixen, des que un client alemany els ho va exigir. Elisabet Roman, directora general de Can Bech, explica: "L'adaptació no ha estat fàcil, ja que la indústria ha de fer grans moviments per fer canvis aparentment petits."

"La indústria triga anys a retirar el bisfenol A dels films i taps. A l'inici els costos són elevats, però amb el temps, intentem no repercutir aquestes despeses al producte final." 

Supermercats lliures de bisfenol A 

El supermercat Veritas ha estat dels primers a eliminar el BPA en tots els productes que comercialitza. De fet, en les etiquetes d'ampolles de sucs de fruites, envasos de vidre amb taps o llaunes de tonyina, mostren i expliquen que ja no utilitzen bisfenol A. També ho indiquen a les lleixes d'aquests productes als supermercats de la cadena. 

Sophie Pagnon, cap de Comunicació i Màrqueting de Veritas, explica: Les alternatives d'envasos sense bisfenol A són més cares, per això la indústria ofereix una certa resistència a aplicar el canvi. Les alternatives d'envasos que utilitzem són totalment segures i compleixen amb la normativa alimentària." 

Queden substàncies tòxiques als envasos?

Experts en prevenció de residus i consum alerten que la llei només ha prohibit un tipus de bisfenol, l'A, però alerten que actualment hi ha fins a 400.000 substàncies considerades tòxiques en contacte amb envasos d'aliments i begudes. 

Rosa García, directora general de l'ONG Rezero, assegura: "La indústria el que ha fet és utilitzar altres molècules, cosines germanes del bisfenol A, com el bisfenol S, el bisfenol H i altres derivats, que malauradament també tenen les mateixes contraindicacions per a la salut, i, per tant, els mateixos perills com a possible disruptor endocrí."

L'ONG denuncia que amb la regulació de l'ús de bisfenol A "no s'està fent una política de prevenció en origen."

"S'hauria d'anar realment a eliminar tots els bisfenols, i no component per component, de forma individualitzada."