Dinamarca marca un nou sostre per a la jubilació a Europa: consulta l'edat país a país

A partir del 2040, Dinamarca es convertirà en el país amb l'edat de jubilació legal més elevada de la Unió Europea: 70 anys. Així ho ha aprovat el Parlament danès, com una mesura que vol donar resposta a l'augment de l'esperança de vida i la necessitat de garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions.

Aquesta decisió té l'origen en un mecanisme automàtic aprovat l'any 2006. En aquell moment, el Parlament danès va aprovar un sistema conegut com a "mecanisme d'indexació" (indexeringsmekanisme), que vincula l'edat de jubilació amb l'esperança de vida. És a dir, a mesura que augmenta l'esperança de vida, també ho fa l'edat de jubilació. 

El sistema danès preveu que cada generació tingui, de mitjana, 14,5 anys de jubilació, de manera que si la vida s'allarga, també ho ha de fer la vida laboral.

Un escenari compartit a Europa

La mesura situa Dinamarca a l'avantguarda d'una tendència generalitzada a Europa per allargar la vida laboral, especialment arran del repte demogràfic que suposa la jubilació massiva dels baby-boomers.
 

A França, per exemple, l'augment recent fins als 64 anys va generar protestes massives. Alemanya ja arriba als 67 anys, mentre que Suècia manté un sistema flexible entre els 62 i els 68 anys, però que penalitza les retirades anticipades.

Mentrestant, Espanya opta per la flexibilització i no per l'enduriment. Des de l'1 d'abril han entrat en vigor noves condicions que amplien les possibilitats tant per jubilar-se abans com per allargar la vida laboral. Són reformes que el govern espanyol va pactar amb els agents socials i que busquen adaptar el pas entre feina i retirada a realitats diverses.

El malestar sindical

Tot i els ajustaments a Espanya, diversos sindicats i col·lectius d'autònoms han expressat preocupació. Denuncien que les reformes poden penalitzar els treballadors més vulnerables, que no sempre poden allargar la vida laboral per condicions físiques o laborals. També alerten que, si bé es flexibilitzen opcions, no es resol l'arrel del problema: la insuficiència del sistema actual per garantir pensions dignes.

A Europa, moviments com Réforme Non Merci a França o els col·lectius de pensionistes a Itàlia i Espanya continuen mobilitzats. Reclamen un model que no carregui exclusivament sobre els treballadors i aposten per altres vies de finançament, com impostos sobre grans fortunes o beneficis empresarials.

Amb una taxa d'atur juvenil a Catalunya superior al 20% i del 25% a Espanya, l'escenari pot semblar contradictori: s'allarga la vida laboral mentre els joves tenen dificultats per accedir-hi. Sigui com sigui, el debat sobre la jubilació s'intensifica arreu d'Europa i ja s'han organitzat mobilitzacions els últims dies als carrers de Copenhaguen.