
Com era Lleida abans de la Guerra Civil? Cedeixen 10.000 fotografies inèdites d'Herrera i Ges
L'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) ha rebut la donació del fons fotogràfic d'una de les figures clau de la societat lleidatana de la primera meitat del segle XX, fet que permetrà recuperar paisatges que van quedar destruïts durant el conflicte
L'arxiu fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) ha incorporat aquest divendres un fons de més de 10.000 fotografies fetes per l'advocat, periodista i fotògraf lleidatà Manuel Herrera i Ges entre els anys 1906 i 1936.
Les imatges es conservaven des de finals dels anys seixanta al Col·legi Claver, gestionat pels jesuïtes de Lleida a Raimat.

Un fons excepcional
Les 10.294 imatges dipositades a l'Institut d'Estudis Ilerdencs conformen un fons excepcional perquè la majoria de les imatges són inèdites i perquè es van captar amb una tècnica molt innovadora per a l'època: les plaques estereoscòpiques.

Durant la signatura de la cessió, el president de la Diputació de Lleida i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Joan Talarn, destacava la qualitat del material cedit, tant de les plaques fotogràfiques com dels instruments per poder-les visionar:
"Aparells que permeten veure aquestes fotografies que donen sensació de tres dimensions, una cosa que no era habitual en aquella època... Això encara li dona un valor més important."
Com dèiem, la major part de les imatges són inèdites. Les poques que s'havien difós fins ara apareixen en publicacions coetànies realitzades pel mateix Herrera i Ges, com el Butlletí del Centre Excursionista de Lleida o articles de l'IEI.
Memòria rescatada
Com a fotògraf, Manuel Herrera i Ges es va interessar sobretot per captar escenes de la vida quotidiana lleidatana i tota mena d'esdeveniments socials.

Va fotografiar diferents monuments de Lleida --la Seu Vella era el seu preferit-- i també va retratar força vegades el pianista lleidatà Ricard Viñes.

Manuel Herrera i Ges també va immortalitzar amb la seva càmera la visita que el rei Alfons XIII va fer a Lleida l'any 1917.
"Ens permet recuperar amb una qualitat excepcional imatges de com era Lleida abans de la barbàrie. Ens fa veure construccions i monuments que van ser aniquilats durant el conflicte."
Per tot plegat, la incorporació del fons Herrera i Ges consolida encara més l'Arxiu Fotogràfic de l'IEI com a centre de referència per a la recerca i l'estudi de la història local de Lleida.

Agraïment als jesuïtes
El procés de donació es va iniciar l'any 2022, quan el Col·legi Claver va alertar l'Arxiu Fotogràfic de l'IEI que disposaven d'un fons fotogràfic en situació de risc.
Va ser aleshores quan es van adonar que es tractava d'un conjunt molt valuós de plaques estereoscòpiques signades per Manuel Herrera i Ges.

Durant l'acte de cessió de les imatges, la directora del Col·legi Claver, Lourdes Torrelles, agraïa a la comunitat jesuïta la preservació de les imatges durant més de sis dècades:
"Els jesuïtes de l'escola ho van valorar i ho van guardar. No és fàcil conservar això. És un material molt sensible i estava en prou bon estat."
Ara, el fons està preparat per iniciar el tractament arxivístic: neteja, digitalització, descripció i instal·lació de les imatges en materials específics de preservació. Més endavant, la ciutadania podrà veure totes aquestes fotografies.
Qui va ser Manuel Herrera i Ges?
Manuel Herrera i Ges va ser una figura clau de la vida sociocultural lleidatana de la primera meitat del segle XX.
Nascut a la capital del Segrià l'any 1880, va estudiar Dret a Saragossa i posteriorment es va traslladar a Madrid per aprendre dibuix i pintura al costat d'un dels seus grans amics, el pintor lleidatà Jaume Morera.
De tornada a Lleida, va exercir d'advocat --la seva professió--, però també de periodista i fotògraf, una de les seves grans vocacions.
Conservador i catalanista, va ser un dels promotors de la fundació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs l'any 1942, i va formar part del Centre Excursionista de Lleida. També va destacar per la defensa del patrimoni lleidatà, especialment de la Seu Vella. De fet, va ser una de les personalitats que van lluitar perquè la catedral antiga fos declarada com a monument nacional l'any 1918. |
- ARXIVAT A:
- PatrimoniMemòria històrica