Catalunya, al centre dels nous incendis extrems atiats per l'emergència climàtica

Focs que avancen a 50 kilòmetres per hora en lloc de 2 kilòmetres per hora. Incendis que provoquen núvols de vapor de més de 10.000 metres d'alt que tornen els incendis imprevisibles... Fa dècades no existien, i ara ja són aquí. 

Els incendis extrems, atiats per uns boscos estressats i una atmosfera més càlida provocada per l'emergència climàtica, ja són una realitat a Catalunya des de fa anys, però, a més, aniran en augment en el futur.

Per això, el cos de Bombers de la Generalitat, amb Marc Castellnou al capdavant, cap del Grup d'Actuacions Forestals, els GRAF, fa anys que és pioner al món en investigació d'aquests incendis.

Volen comprendre'n el comportament, quines condicions meteorològiques poden fer que un incendi es converteixi en extrem, per poder planificar-ne una actuació. 

Castellnou explica que es poden multiplicar en els pròxims anys: "Poden ser el 10% dels nostres incendis actuals. Ara bé, està previst que el 2040 siguin el 40% dels incendis de Catalunya". 

"Estem investigant perquè tenim aquests anys per acabar d'adquirir tot el coneixement possible, però, sobretot, per preparar el país perquè sigui més resilient a aquests incendis".

El perill dels pirocúmuls

Un dels fenòmens que més es desconeix és el dels pirocúmuls: núvols de vapor que crea el mateix incendi a causa de les elevadíssimes temperatures.

Durant l'incendi de Santa Coloma de Queralt el 2021 se'n va registrar un de més de 8.000 metres d'alt. 

"Aquests núvols creen un corrent ascendent i per dins de la columna de l'incendi hi ha precipitació. Això crea aire fred que cau damunt de l'incendi i l'expansiona en totes direccions", explica el cap dels GRAF.

"Fa que la velocitat de l'incendi sigui boja, i que la seva direcció també: ara cap aquí, ara cap allà, cap a totes direccions".

Castellnou argumenta que "per això és molt difícil apagar-los" i que "són els incendis que poden entrar dins de ciutats i cremar com a bojos".

Predicció de l'abast dels incendis

Marc Castellnou té al seu ordinador infinitat de gràfiques amb multitud de dades. Amb elles, els GRAF creen un sistema capaç de predir si un incendi es tornarà extrem o no. 

"L'incendi del Solsonès va canviar tots els esquemes. Va ser el 1998 i va ser el més ràpid d'Europa registrat fins aleshores. Aquí vam haver de  fer més que prevenció i extinció. Vam veure que havíem d'investigar els incendis."

Aquell incendi va afectar quatre comarques i va cremar bona part de les 27.000 hectàrees en només 12 hores. A partir d'aleshores, les cremes prescrites es van convertir en una eina habitual per reduir el perill al màxim.

Aquestes cremes són focs petits i mitjans provocats pels bombers de manera molt controlada, que es fan durant l'hivern i intenten remodelar l'estructura del bosc per treure'n combustible.

14 dels 16 patrons d'incendis que hi ha al món

Dels 16 patrons d'incendis que hi ha identificats al planeta, Catalunya en té 14. Per veure'n la importància, França en té sis; Andalusia, quatre. Així doncs, Catalunya és el gran laboratori dels incendis forestals.

Així ho exemplifica Marc Castellnou: "A  Catalunya hem d'estar al capdavant de la investigació i la lluita contra aquests incendis extrems. Hem de ser conscients que ens enfrontem a focs que superen la capacitat d'extinció i que són incendis que bàsicament deixen en ridícul els incendis que van forçar a crear un cos de Bombers". 

"Ara hem d'anar molt més enllà, i aquest canvi ha vingut per quedar-se, perquè ve amb l'emergència climàtica".

Així doncs, el que toca és gestionar el territori per adaptar-nos a una realitat que fa unes dècades no hauríem ni imaginat.