Caos a Gaza en el repartiment d'ajuda per l'entitat impulsada per Israel i Estats Units

L'autoanomenada Fundació Humanitària de Gaza (GHF) s'ha erigit com a pilar de la distribució d'ajuda a la Franja. 

Deixa al marge els grups que liderava l'ONU fins ara i que havien aportat massivament aliments, medecines, combustible o tendes de campanya sempre que les condicions ho permetien, des de l'inici de la guerra l'octubre del 2023.  

La fundació està controlada pels Estats Units i per Israel i la dirigeix un grup de contractistes de seguretat nord-americans, exoficials militars i funcionaris d'ajuda humanitària.

L'objectiu, argumenta Israel, és controlar a qui s'entrega l'ajuda i impedir que arribi als integrants de Hamas.

Segons l'agència Associated Press, Israel també tenia la intenció de fer reconeixements facials durant l'entrega.

A la pràctica, la distribució d'aliments es limita a quatre punts a tota la Franja, que estan custodiats per personal armat i on els gazians han d'anar a recollir els aliments.

Tots són a prop de punts militars israelians i exposen als gazians a ser verificats. Un dels punts és al centre, a prop del corredor de Natzarin, i els altres tres són al sud, a prop de Rafah i del corredor de Morag.

Paradoxalment, no n'hi ha cap al nord de la Franja, on ara es refugia la majoria de població.

Encara va afegir més controvèrsia sobre la feina que pugui arribar a fer la GHF la dimissió del director executiu, el nord-americà Jake Wood, el dia abans de començar a treballar sobre el terreny. "Queda clar que no és possible aplicar el pla de distribució previst", va argumentar Wood. 

Els fets semblen donar-li la raó, perquè almenys una persona hauria mort, un noi de 19 anys, i una cinquantena haurien resultat ferides, segons les autoritats sanitàries de la Franja, pels trets de l'exèrcit israelià quan una multitud s'ha concentrat al voltant del punt de distribució de Tal al-Sultan.

L'exèrcit israelià ha admès que ha obert foc, diu, per dispersar la multitud, mentre que la GFH assegura que no hi ha hagut trets en els seus punts de repartiment d'ajuda ni tampoc cap mort.

76 camions de l'ONU, segons Israel

Parl·lelament, aquest dijous, l'exèrcit d'Israel ha dit que ha permès l'ingrés a Gaza de "76 camions pertanyents a l'ONU i la comunitat internacional amb ajuda humanitària, incloent-hi farina i aliments".

A través del pas de Kerem Shalom, "seguint la recomanació d'oficials de les Forces de Defensa d'Israel (FDI), i d'acord amb la directiva de la cúpula política, 76 camions pertanyents a l'ONU i la comunitat internacional amb ajuda humanitària, incloent-hi farina i aliments", han estat enviats cap a la Franja, segons ha precisat l'exèrcit en un comunicat.
 

"Crisi de supervivència"

Les Nacions Unides rebutgen aquest sistema de distribució d'ajuda perquè permet a Israel utilitzar el menjar com a arma.

L'informe setmanal de l'ONU, publicat aquest dimecres, alerta que Gaza està davant una crisi de supervivència. 

Per l'ONU, "el nou sistema de distribució militaritzat no satisfà les necessitats ni la dignitat dels gazians" i "és contrari als principis humanitaris".

Al marge de l'ajuda, l'informe alerta sobre les més de 30 ordres de desplaçament que han empès la gent a un espai cada cop més reduït, amb un impacte físic i psicològic immens.

El sistema sanitari de Gaza es veu desbordat per una nova retallada del nombre de punts de serveis sanitaris accessibles i una capacitat insuficient de llits hospitalaris.

Almenys 28 cooperants han estat assassinats a Gaza només des de l'1 de maig, una mitjana d'un cooperant mort al dia. Des del 7 d'octubre de 2023, ja són almenys 452 cooperants morts, inclosos 315 integrants del personal de l'ONU.

Prop de 700.000 dones i nenes s'enfronten a una emergència silenciosa d'higiene menstrual, protecció, dignitat i drets humans.

Segons una geoavaluació espacial de les mateixes Nacions Unides, el 78% de les terres de conreu de la Franja no són accessibles, i el 86% dels pous d'aigua estan danyats.

"Aquest nivell de destrucció no és només una pèrdua d'infraestructures, és un col·lapse", afirma Beth Bechdol, directora general adjunta de la FAO.

La fam, arma de guerra

Més de 54.000 morts, entre ells més de 15.000 infants. És el recompte oficial de víctimes mortals del Ministeri de Salut de la Franja des de l'inici de l'ofensiva Israeliana. Una xifra que diverses fonts asseguren que, en realitat, és molt més alta. 

També un nombre incomptable de ferits, en una població atrapada sense accés a aliments ni medicaments, ni altres béns essencials. La fam també s'ha convertit en una arma de guerra.

A l'inici de l'ofensiva, Israel permetia l'entrada de centenars de camions cada dia, que ara no arriben ni a la desena. Diverses ONG han denunciat que la fam és un càstig a tota la població.

A més de bloquejar els accessos de l'enclavament durant 11 setmanes, el govern presidit per Benjamin Netanyahu ha obligat la majoria dels més de dos milions de gazians a fer desplaçaments forçosos constants a zones suposadament segures que també han estat bombardejades.

Les darreres setmanes ha crescut la pressió internacional, però Gaza segueix esperant. 

"Impedir la creació d'un estat palestí"

L'ofensiva israeliana sobre Gaza no impedeix que el govern israelià mantingui i ampliï l'ofensiva sobre la resta dels territoris palestins: aquest dijous s'ha sabut que ha aprovat la creació de 22 nous assentament a Cisjordània, un moviment que pot crear noves tensions amb els aliats.

L'ONG israeliana Pau Ara ha denunciat que l'objectiu de la mesura és annexionar-se els territoris palestins per la força.

També que és el projecte d'expansió d'assentaments més ambiciós des de la signatura, el 1993, dels Acords d'Oslo, en què Israel es va comprometre a no construir-ne més. 

Els acords, que havien d'afermar les bases per arribar a un model d'autogovern palestí, van quedar en paper mullat.

"No agafem terres alienes, sinó l'herència dels nostres avantpassats", ha argumentat Bezalen Smotrich, ministre isralià de Finances, però també d'Afers Civils a Cisjordània.

Smotrich ha signat un comunicat conjuntament amb Israel Katz, ministre de Defensa, en què tots dos reconeixen sense embuts que la construcció d'aquests nous assentaments és "una mesura estratègica que impedeix la creació d'un estat palestí que posaria en perill Israel".