La UE planteja compensar els passatgers d'un vol només a partir de les quatre hores de retard

Els ministres de Transports de la Unió Europea han arribat aquest dijous un acord polític per ampliar el llindar del retard en els vols, cosa que reduirà la possibilitat dels passatgers de demanar compensacions a les companyies aèries. 

L'acord preveu elevar de les tres actuals fins a entre quatre i sis hores --en funció de la distància del vol-- el temps de retard mínim que dona dret al passatger a demanar una compensació.

El text ha obtingut una majoria qualificada i ha comptat amb el vot en contra d'Espanya, Alemanya, Estònia i Portugal, que han avisat que aquesta decisió suposa un "retrocés" en els drets adquirits dels passatgers europeus.

A més, s'han abstingut Àustria i Estònia, que no veuen amb bons ulls el resultat final però no volien ser un obstacle per a l'acord. 

La norma, que encara s'haurà de negociar amb el Parlament Europeu, també introdueix l'obligació per a les aerolínies d'habilitar un formulari que permeti als afectats tramitar de manera automàtica la seva indemnització en cas de cancel·lació.

"Gràcies pel debat i per la flexibilitat, és un gran pas cap a una reforma molt necessària per millorar els drets dels passatgers de la UE. És possible que no tothom estigui plenament satisfet, però en un bon acord ningú queda cent per cent content. Ara començarem la negociació amb el Parlament Europeu", ha dit el ministre polonès Dariusz Klimczak, que exerceix la presidència de torn del Consell.

"No podem donar suport a aquesta proposta", ha exposat en el debat final el secretari d'Estat de Transports d'Espanya, José Antonio Santano, que ha reconegut "avenços" però ha insistit que empitjorar els llindars per a la indemnització per retard era una "línia vermella" per a Espanya i el resultat "empitjora clarament la posició dels passatgers".

Quines compensacions hi ha ara?

Ara mateix un retard de tres hores en un vol procedent de la Unió Europea o amb destinació a un país comunitari en un vol d'una companyia europea dona dret a una compensació que, depenent de la distància, oscil·la entre els 250 i els 600 euros. Ho diu el reglament CE 261, que està vigent des del 2004.

S'entén que el retard ha d'estar motivat per problemes en l'operativa regular i no pas per circumstàncies excepcionals com un conflicte polític o bèl·lic, un accident, un fenomen meteorològic advers o una vaga de controladors aeris.

Evitar cancel·lacions uneix la CE i les aerolínies 

La Comissió Europea defensa que augmentar els llindars servirà per evitar costi el que costi les cancel·lacions, ja que provoquen més inconvenients als passatgers, sobretot els més vulnerables. 

Ho explica Javier Gándara, president de l'Associació de Línies Aèries d'Espanya:

"El 2024, a deu milions de passatgers se'ls va cancel·lar el vol. Si la norma fos més flexible, no hauria passat. Si tinguéssim més temps trobaríem un avió i una tripulació de reserva per evitar la cancel·lació. Els passatgers volen arribar a la seva destinació i no que els compensin amb 300 o 400 euros."

Des d'Airhelp, una xarxa de bufets d'advocats que gestiona reclamacions contra les aerolínies, Eric Napoli, el cap del seu departament legal, acusa les companyies aèries de no dir la veritat:

"Diuen que si els augmenten el llindar fins a les cinc hores enviaran un avió des de París o Madrid per recollir els passatgers que han tingut el retard. No té cap sentit. Volen les cinc hores com a mínim per no pagar cap compensació."

I de pas per evitar la cancel·lació, que genera a les companyies aèries importants despeses d'allotjament i manutenció dels passatgers fins que no els ofereixen un nou vol.

Ara bé, Gándara assegura que la reivindicació de les aerolínies no va de diners. Això sí, es queixa de l'import d'algunes compensacions: 

"No té sentit que hi hagi una compensació fixa, independentment del preu del bitllet. Així, algú que ha pagat 20 euros potser l'has de compensar amb 600."

La gran majoria de les compensacions, en perill 

Si la reforma de la normativa CE 261 finalment tira endavant, l'impacte per als usuaris pot ser molt important. L'any passat només l'1,5% dels usuaris, segons un estudi, va tenir dret a alguna compensació per un retard o una cancel·lació. 

Des d'Airhelp, Napoli assegura que si es canvia la norma la situació empitjorarà per als viatgers:

"El 80% de les reclamacions desapareixeran, perquè el gran gruix d'afectats són a la forquilla que va de les tres a les cinc hores de retard."

Aerolínies pressionant 

No només l'associació espanyola d'aerolínies ha pressionat en aquest assumpte. També ho fa la patronal continental, Airlines for Europe, insistint als reguladors comunitaris que cal modificar el reglament actual.

Des d'Airhelp es defensa el model europeu de protecció de drets dels passatgers. I no només això, estan convençuts que és una referència a escala mundial. En aquest sentit, Napoli apunta:

"L'Aràbia Saudita ha implementat un reglament de drets dels viatgers inspirat en el que té la Unió Europea perquè volen més turistes i volen ser els millors. Tothom vol imitar Europa. Les aerolínies ho saben i han dit que cal canviar la normativa com sigui."

Cobrar per equipatge de mà "de mida raonable"

D'altra banda, els ministres de Transport comunitaris han donat suport a la modificació de la normativa que obliga les companyies a permetre que els viatgers embarquin gratuïtament amb un objecte personal, però obre la porta que cobrin per l'equipatge de mà si és d'una mida "raonable".

El text aprovat, que s'haurà de negociar amb el Parlament Europeu, apunta que hi ha confusió sobre quan s'ha de cobrar o no per l'equipatge de mà i manté que "s'ha de permetre als passatgers portar sense cost addicional objectes personals que constitueixin un aspecte necessari del seu transport a cabina".

Matisa, però, que aquests objectes han de complir amb "els requisits de seguretat aplicables" i ajustar-se a "criteris raonables de pes i dimensions".

L'últim esborrany del text indicava que es considera un objecte personal "una peça d'equipatge no facturat que constitueix un aspecte necessari del transport del passatger, que compleix amb els requisits de seguretat i amb unes dimensions màximes de 40x30x15 cm, o sempre que es pugui col·locar sota el seient de davant".

Espanya ja ha manifestat el seu rebuig a aquest reglament. El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, considera que "s'acaba amb la gratuïtat de l'equipatge de mà que entra a la cabina i redueix el dret a reclamar pels retards de les aerolínies".

En un missatge a les xarxes socials, Bustinduy afirma que "el lobby de les aerolínies ha aconseguit a Europa el que no va aconseguir a Espanya" i defensa que el nou text "va en contra dels drets dels consumidors".