Batalla per la llei de costes a Sitges: el Club de Mar s'enderrocarà el 2 de juny

El pròxim 2 de juny serà un punt d'inflexió per al litoral de Sitges. El Ministeri de Transició Ecològica ha notificat oficialment l'enderroc de les instal·lacions del Club de Mar, una entitat amb més de set dècades d'història i arrelament al municipi.

La decisió executa una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i posa fi a un llarg contenciós judicial vinculat a la llei de costes.

L'objectiu és recuperar part de les platges i fer-les accessibles per a tothom, tal com explica Carlos Prieto, delegat del govern d'Espanya a Catalunya:

"Ara mateix és un ús privatiu d'un espai públic i el que hem de fer és que passi a ser ús públic." 

Prieto ha subratllat que "ara hi ha una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", però aquest extrem genera controvèrsia.

La resolució judicial a la qual es fa referència és una sentència de l'any 2003 que ordenava l'enderrocament de l'edifici per incompliment de la llei de costes.

Malgrat això, el ministeri ha tornat a activar el procés amb una nova ordre basada en la normativa vigent.

L'argument legal se sustenta en la llei de costes, que limita a 300 metres quadrats i 30 anys de concessió les instal·lacions situades en domini públic marítimoterrestre. El Club de Mar, fundat el 1952, ocupa uns 800 metres quadrats i ja va rebre una sanció de 60.000 euros per ocupació indeguda. 

Des del club, però, asseguren que no s'ha tingut en compte la seva catalogació com a bé cultural d'interès local (BCIL), ni el pes social i esportiu que representa. 

Tot i això, la declaració com a bé cultural d'interès local no és suficient per aturar l'enderroc: només una catalogació com a bé cultural d'interès nacional, que depèn de la Generalitat, podria oferir protecció legal.
 

Resposta del club

Actualment, el Club de Mar ha interposat un recurs contenciós administratiu contra l'expedient de recuperació possessòria, pendent de resolució pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

A més, la junta directiva afirma que continuarà defensant el projecte per totes les vies legals possibles, com ha declarat Santi Fernández, secretari del club: 

"Arribarem on faci falta, en concret, al Tribunal Suprem, i no descartem arribar a altres seus i tribunals de l'ordre judicial vigent, com pot ser el Tribunal Constitucional."

A banda del Club de Mar, també es preveu la demolició dels restaurants Kansas i Pic-Nic, veïns de l'edifici, tan bon punt es resolguin els expedients sancionadors. L'objectiu final és naturalitzar la zona, estabilitzar el sistema de dunes i guanyar fins a 10.000 m² de platja seca.

Indignació local i suport municipal

El consistori de Sitges, encapçalat per l'alcaldessa Aurora Carbonell, s'ha posicionat a favor de conservar el Club de Mar, al qual reconeix un valor històric i patrimonial. Tot i admetre que la sentència s'ha de complir, lamenta que no s'hagi contemplat una moratòria:

"Entenem que el que es vol és recuperar sorra en aquest espai, però demanàvem que es mantingués el Club de Mar i que es fes alguna proposta amb els espigons per recuperar sorra."

En un comunicat, el club denuncia que "la demolició constitueix una il·legalitat flagrant", ja que el complex, juntament amb la piscina Maria Teresa i els locals veïns, forma part del Registre de Patrimoni de la Generalitat. A més, recorden que l'equipament dona feina a 30 persones, que més de 500 socis hi practiquen activitats nàutiques i que ofereix cursos per a infants i joves en formació esportiva.