Anar a buscar menjar i rebre un tret: ONG denuncien com Israel reparteix l'ajuda a Gaza

"Vam anar a buscar pa i vam rebre bales de l'exèrcit israelià. Cada cop que anem a buscar ajuda humanitària per pal·liar la gana dels nostres fills ens arrisquem a la mort", explica a Al Jazeera English, Jaber Al Hawjeri, un pare gazià de sis nens.

L'entrevista té lloc davant l'hospital de Deir al-Balah, al centre de Gaza, on ha ingressat el nebot de Jaber després que fos ferit al corredor de Netzarim, molt a prop d'un dels quatre punts de distribució d'ajuda humanitària que Israel gestiona a la Franja.

"La situació és un autèntic caos. No hi ha informació clara per part d'Israel i la gent es mou per rumors. Quan aquest dimecres vam ser conscients que es distribuiria ajuda, vam començar a preparar-nos perquè sabíem que hi hauria ferits", explica a 3Cat Franz Luef, coordinador d'emergències de Metges Sense Fronteres (MSF) a Gaza.

"I així va ser. Al cap de poques hores, al nostre centre de salut de Rafah, situat a només dos quilòmetres i mig d'un punt de distribució, van arribar més de 30 ferits i tres persones mortes", explica el cooperant d'MSF, que del 2 d'abril al 15 de maig va estar a Gaza treballant sobre el terreny.

"Quan era allà pensava que la situació no podia empitjorar més, però m'equivocava i ja no tinc paraules. Lamentablement, totes les nostres preocupacions sobre el nou sistema de distribució d'ajuda humanitària s'han complert", lamenta Luef.

"Una trampa mortal"

El subsecretari general de l'ONU per a Afers Humanitaris, Tom Fletcher, ha xifrat en 245 les persones mortes i en 2.150 les ferides per atacs de l'exèrcit israelià mentre es disposaven a recollir algun dels lots de menjar de la Fundació Humanitària de Gaza (GHF, per les sigles en anglès), un organisme gestionat per contractistes privats impulsat per Israel i els Estats Units que va començar a operar fa tot just dues setmanes, el 27 de maig.

"El nou model de distribució d'ajuda humanitària imposat per Israel és una trampa mortal. Un sistema absolutament pervers i humiliant que no prioritza acabar amb la fam de la població de Gaza, sinó perpetuar-la", denuncia a 3Cat Raquel Martí, directora a Espanya de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA).

Fins a aquest dimecres, GHF assegura haver repartit 16 milions de racions de menjar a la Franja des del 27 de maig, fet que equival a menys de dos àpats diaris en quatre dies si l'aliment estigués arribant als 2,1 milions de gazians.

Tant Martí com Luef defensen que el sistema israelià que ha reemplaçat les agències de l'ONU i ha reduït els punts de distribució d'ajuda de 400 a 4 no és segur ni adequat, per la situació que pateixen els habitants de la Franja.

"Tres dels punts són a la zona sud de la Franja, i la majoria de la població es concentra a la ciutat de Gaza i no té accés a aquests punts de distribució perquè estan separats pel corredor de Netzarim i Israel no els permet creuar-lo", explica Raquel Martí.

L'ONU i MSF qüestionen que, en lloc d'adaptar la distribució a les necessitats de la població, el sistema força milers de palestins a desplaçar-se força quilòmetres i a posar en risc les seves vides per aconseguir aliments.

"Jocs de la fam"

"Aquest model utilitza l'ajuda humanitària, la desesperació i la fam com a arma de guerra, i això atempta contra el dret humanitari", denuncia Luef.

Els quatre punts de distribució s'han situat a prop d'instal·lacions militars israelianes i s'hi accedeix a través de corredors --delimitats amb tanques i vigilats per l'exèrcit--, on la gent s'amuntega.

"Israel té la gent esperant durant hores en aquesta mena de gàbies i quan permet que la població s'hi acosti a recollir les caixes, la gent surt corrent per intentar arribar els primers. La desesperació provoca allaus, i les forces israelianes, que veuen una situació hostil cap als operaris de GHF i cap a ells, obren foc", detalla la directora de la UNRWA a Espanya, que afegeix:

"És un nou sistema pervers de matar, en què la gent mor de fam o en l'intent d'accedir al menjar. Els anomenem 'els jocs de la fam' perquè només sobreviuen els més forts i ràpids, que aconsegueixen alguna de les caixes, i deixa fora els més vulnerables."

"Els més forts o els més atrevits són els que acostumen a aconseguir l'ajuda, no els més necessitats. Solen ser els homes, i no les dones, gent gran o persones amb discapacitat els qui s'apropen als punts de distribució. Això també viola el dret d'accés universal a l'ajuda humanitària", afegeix Franz Luef, coordinador d'emergències de Metges Sense Fronteres.

"Ja són més de 90 dies de bloqueig total i la població està disposada a arriscar la vida per aconseguir una mica de menjar. Si sobreviuen durant l'espera i aconsegueixen algun dels lots, després corren el risc de patir un furt en el camí de tornada o de ser víctimes d'un altre atac", assenyala Luef.

El cooperant d'MSF creu que la utilització de la Fundació Humanitària de Gaza per part l'exèrcit israelià a la seva voluntat suposa un greu precedent per a altres conflictes que hi pugui haver:

"Estem molt preocupats pel fet que la distribució d'ajuda humanitària no compleixi amb els principis fonamentals d'imparcialitat, independència i neutralitat."

"Incompetència o mala intenció"

Franz Luef subratlla que per distribuir l'ajuda de forma òptima "cal planificar, organitzar i informar bé la població perquè sàpiga què ha de fer" i, en aquest sentit, afegeix:

"Veient el caos que es genera en cada repartiment, només hi ha dues opcions: o realment són incompetents i els manca experiència o hi ha mala intenció."

"Els gazians tenen la informació que només poden transitar pels corredors habilitats i rebre l'ajuda de 6 del matí a 6 de la tarda. Si ho fan fora d'aquesta franja poden ser atacats. Però al mateix temps, és de domini públic que per evitar el caos i massificacions es fan distribucions des de les 3 de la matinada", explica el cooperant d'MSF.

Luef assenyala que, en aquest context, la gent està disposada a esperar tota la nit i arriscar-se per rebre una mica de menjar. "Això és el que ha passat en moltes ocasions. Per la falta de coordinació, manca de transparència i informacions contradictòries s'han produït moltes morts i ferits".

L'ONU i MSF creuen que Israel simplement vol donar la imatge que està fent alguna cosa i dubten del seu compromís real amb l'assistència humanitària als prop de dos milions de gazians.

Tots dos organismes comparteixen que no es pot atendre aquest volum de gent amb només quatre punts de distribució d'ajuda, quan abans n'hi havia 400.

L'exèrcit israelià ha negat repetidament que ataqui la població civil als punts de distribució d'ajuda i defensa que, quan ho ha fet, han estat "trets d'alerta" o "atacs contra membres de Hamas".

La Fundació Humanitària de Gaza ha denunciat que almenys cinc treballadors palestins de la seva organització han mort la matinada d'aquest dijous a causa d'un atac de Hamas contra el bus en què viatjaven.

Caixes amb aliments, no menjar

Raquel Martí també denuncia que els lots d'ajuda que es reparteixen no estan elaborats tenint en compte les circumstàncies habitacionals i de salut dels gazians.

Des d'MSF assenyalen que "són caixes amb aliments, no menjar" i que excepte les llaunes, la resta d'aliments han de ser cuinats; això en un context en què la majoria de famílies viu en tendes sense electricitat, ni gas ni aigua potable i on no tothom té llenya per fer foc.

"Israel ha prohibit l'entrada de gas, i els gazians cremen qualsevol cosa per poder cuinar, incloent-hi plàstics, que són molt nocius per a la salut. Per això, quan nosaltres operàvem a la Franja teníem cuines comunitàries on servíem menjars calents ja preparats", destaca Martí.

Les caixes d'ajuda que distribueix GHF --pensades per alimentar 5,5 persones durant 3,5 dies-- pesen una mica més de 20 kg, fet que dificulta el seu trasllat durant diversos quilòmetres, i contenen un litre d'oli, dos quilos d'arròs, 4 quilos de farina, un quilo de mongetes, quatre llaunes de tonyina, un pot de fulles de parra farcides, un pot de melmelada d'albercoc, sis paquets d'espaguetis, una capsa de galetes i una capsa amb bossetes de te.

Més enllà de les dificultats per cuinar els aliments, Franz Luef assenyala que el contingut de les caixes no té en compte les necessitats nutricionals i proteiques dels habitants de Gaza, ni tampoc aspectes com la higiene de les dones:

"Les dones embarassades i lactants necessiten alimentació suplementària rica en vitamines, calories i ferro, i això no ho contemplen les caixes d'ajuda. Tampoc contenen llet de fórmula per als nadons."

En aquest sentit, Luef demana que es permeti l'entrada de menjar per a tots els pacients amb necessitats especials:

"Des del 19 de maig, que es permet l'entrada d'ajuda amb comptagotes, només ens han arribat quatre camions amb subministraments. Les reserves d'àcid fòlic per a les dones embarassades s'està esgotant."

Les exigències de l'ONU

En aquest context de greu crisi humanitària, Raquel Martí recorda les exigències de l'ONU, i més concretament de la UNRWA, per revertir la situació a Gaza.

"Exigim un alto el foc definitiu, l'alliberament dels ostatges que encara són vius i que s'obrin tots els passos fronterers perquè entri ajuda humanitària de manera massiva.

Israel ha de deixar entrar medicaments per poder atendre la població amb malalties infeccioses, cròniques o les persones que resulten ferides", assenyala Martí.