Ampliació de l'aeroport del Prat: un obstacle per reduir la petjada de carboni, segons els científics
Els experts alerten que el projecte posa en risc els objectius climàtics de Catalunya, a banda de la protecció del delta del Llobregat
L'ampliació de l'aeroport del Prat de Llobregat fa saltar les alarmes del món científic. És realment possible tirar-la endavant complint amb les reduccions de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que ha de fer Catalunya en els propers anys?
"No té sentit presentar aquest tipus de projectes que faran augmentar les emissions quan el que es busca és abaixar-les", explica Montserrat Termes Rifé, presidenta del Comitè d'Experts sobre Canvi Climàtic de Catalunya i professora de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.
Aquest comitè està compost per set membres nomenats pel Parlament, triats entre experts reconeguts en àrees rellevants, i que té com a missió presentar una proposta dels pressupostos de carboni: l'eina que marca com i quan ha de reduir emissions cada sector per complir la Llei catalana de canvi climàtic.
I la conclusió d'aquests experts és que cal reduir un 67% les emissions de gasos d'efecte hivernacle, abans del 2035, respecte a les del 1990. Tot plegat per arribar a la neutralitat climàtica el 2050.
I per aconseguir-ho és necessària una disminució mitjana anual del 8%, en deu anys. El govern té la potestat d'aprovar aquesta proposta o bé fer-ne una altra i presentar-la al Parlament.
Reduir un 67% les emissions en deu anys: el repte català
Montserrat Termes, davant la petició d'aigualir aquestes reduccions, confessa que els diuen que és un full de ruta massa ambiciós. Ella respon que "si no comencem a reduir, arribarà un moment que en dos anys sí que serà imperatiu fer-ho. I això ens costarà molt més. Llavors sí que tindrà impactes molt rellevants en tots els sectors; al del transport, també".
Però en aquesta proposta no s'hi inclou l'aviació internacional, només els vols domèstics.
Les emissions dels gasos amb efecte hivernacle, segons aquests pressupostos, representen el 32% del total a Catalunya i són el sector amb més emissions.
Tot i que no contempli l'aviació internacional, des del Comitè d'Experts sobre Canvi Climàtic de Catalunya recorden que l'Agència Internacional de l'Energia recomana que no s'incrementin ni els vols de negoci ni els de turisme respecte al 2019.
Més tren i menys avió: la fórmula que proposa l'economia verda
Termes argumenta que s'hauria de fomentar totes les sinergies que hi ha amb el ferrocarril i la mobilitat a curt termini, igual que va fer França l'any 2023 en prohibir les rutes que enllaçaven l'aeroport Orly de París amb Nantes, Lyon i Burdeus, per disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
En la mateixa línia, Ana Garcia, presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya, sosté que "la clau està a substituir aquells vols curts (Barcelona-València o Barcelona-Madrid) potenciant la xarxa ferroviària".
Si la idea és ampliar l'aeroport per donar cabuda als viatges internacionals, argumenta Garcia, s'ha de dispersar els vols per potenciar els altres aeroports de Catalunya.
També subratlla que els projectes de l'anella verda en l'entorn aeroportuari i les compensacions ambientals per millorar els espais naturals del delta del Llobregat són molt importants. I és que la Comissió Europea ja ha exigit a les autoritats espanyoles que primer han de revertir els danys al delta del Llobregat, derivats de l'ampliació de fa més de 20 anys i pel qual té un procediment d'infracció obert.
Europa posa límits: el delta no pot rebre més pressió ambiental
Anna Garcia explica que "la Comissió Europea no ha descartat el projecte, però sí que alerta que s'ha de fer una avaluació ambiental estricta, cal evitar danys significatius sobre la xarxa natura 2000 on hi ha la Ricarda i el Remolar".
Afegeix que Europa demana una estratègia climàtica ambiciosa. Per tant, "és vital que les mesures de compensació siguin clares i verificables, i que tinguin una comissió de seguiment". També destaca que "ens hi juguem la credibilitat en l'àmbit institucional i de país".
I és que Brussel·les es mira amb preocupació la degradació ambiental d'aquestes zones protegides.
Narcís Prat, catedràtic emèrit d'ecologia de la Universitat de Barcelona, és un dels científics que més obertament ha manifestat la impossibilitat d'aquesta ampliació amb la descarbonització del país i la conservació del delta del Llobregat.
Per Prat, aquest projecte és incompatible amb la preservació de la biodiversitat: "Facis el que facis, si fas una pista més llarga, una pista més curta, si afectes la Ricarda, si afectes el Remolar... És pitjor aquest projecte que l'anterior".
També sosté que és impossible dur a terme aquestes compensacions ambientals que anuncia Aena:
"Com ho compensarem? Posant 10 vegades més aiguamolls? Però quins aiguamolls? Com funcionaran? Seran iguals que la llacuna de la Ricarda?"
Es lamenta de la gestió política actual pel que fa al delta i que no hi ha cap estratègia comuna amb el port o els municipis que l'envolten per minimitzar els impactes ambientals: "És com si estiguéssim als anys 70 o 80. Pinten una mica de verd, li fem una basseta per compensar i ja està".
El debat de fons: quin model de societat volem?
Prat, més enllà d'això, reivindica que el debat real no va de l'afectació dels ecosistemes naturals del delta del Llobregat.
"La discussió és quin tipus de societat fem i si ens creiem les polítiques europees. Realment anem a un món on intentem mitigar les emissions de carboni? Som conscients que la temperatura està pujant molt i que això comportarà molts problemes? I que això està vinculat a les emissions de CO₂? Un aeroport que vol passar de 55 milions de passatgers anuals a 70, evidentment farà moltes més emissions", reflexiona.
Montserrat Termes, presidenta del Comitè d'Experts sobre Canvi Climàtic de Catalunya, també fa una reflexió sobre la manera en com s'anuncien els projectes: "Quan es parla d'un projecte vinculat als combustibles fòssils generalment es diu que és una inversió. En canvi, quan s'aborda la transició energètica, només ens parlen de costos".
Però ella reivindicà que, com a societat, hem de tenir clar què és el que ens dona benestar. "Ens dona benestar tenir molts turistes, per exemple? Però el problema és que pocs hi guanyen, amb aquest tipus de negocis, i molts hi perden, sobretot si pensem en l'aspecte ambiental i d'emergència climàtica".
