Aliats històrics d'Israel es distancien d'un Netanyahu cada cop més aïllat

L'acarnissament contra la població civil de la Franja de Gaza i el bloqueig de l'ajuda humanitària des del març cada cop està deixant més aïllat Israel en el panorama internacional. La Unió Europea, aliat històric del país, ha anunciat la revisió de l'acord d'associació, unes accions de pressió a les quals també s'han sumat el Regne Unit o Canadà.

Es tracta d'un gir en la política exterior europea respecte a Israel, ja que la UE s'ha mantingut fidel en la seva postura i no ha acostumat a prendre represàlies pel conflicte amb Palestina: "És necessari exercir pressió per canviar la situació", deia la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas.

La proposta de revisió ha rebut el suport de 17 països dels 27. Estats com França, Espanya o Bèlgica demanen anar més enllà d'aquesta mesura, un clam al qual s'ha sumat el Regne Unit des de fora de la UE.

Per contra, Alemanya manté la posició inicial i demana fins i tot mantenir l'acord tal com està ara.

La bona rebuda de la iniciativa contrasta amb el mapa de suports que hi havia a Europa fa tan sols mig any, quan Espanya i Irlanda defensaven en solitari revisar el tractat a causa de l'ofensiva militar israeliana contra Palestina.

En aquell moment, el predecessor de Kallas, Josep Borrell, ja va fer una crida a suspendre el diàleg polític amb Israel, una mesura que va ser rebutjada immediatament per països com Àustria o Alemanya. "Han calgut 15 mesos i quasi 30.000 morts més perquè hi hagi una reacció", ha denunciat Borrell en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio" aquest dijous:

L'acord entre la Unió Europea i Israel es va signar l'any 2000. Estableix una àrea de lliure comerç on productes, serveis i capitals circulen pràcticament sense aranzels. De fet, la UE és el principal soci comercial d'Israel: hi envia el 28% de les exportacions i en rep el 34% de les importacions.

L'article 2 de l'acord estableix que "les relacions entre les parts es basaran en el respecte als drets humans i els principis democràtics".

En declaracions a "Els matins", el ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha defensat que la Unió Europea "pot fer molt més" i ha afegit que cal "avançar en el camí de les sancions" contra "alguns responsables del genocidi". 

Urtasun també ha reclamat la retirada de l'ambaixador a Tel-Aviv, en la línia del que ha pactat fer el govern de la Generalitat amb l'oficina comercial a Tel-Aviv.
 

Distància d'aliats històrics

Aquesta mesura de pressió se suma a la que ja han exercit el Canadà, el Regne Unit i França, que el 19 de maig passat firmaven un comunicat conjunt elevant el to contra Israel i amenaçaven amb represàlies: "Si Israel no posa fi a la nova ofensiva militar i no aixeca les restriccions a l'ajuda humanitària, prendrem altres mesures en resposta", deien.

Tot i no haver fet un moviment tan significat, els Estats Units també han fet un pas enrere amb els seus suports a Israel, amb gestos com el de negociar l'alliberament del darrer ostatge de Hamas sense comptar amb les autoritats israelianes.

L'escalada de la tensió internacional a causa del genocidi a Palestina s'ha viscut aquesta matinada a Washington, on dos treballadors de l'ambaixada israeliana han estat assassinats. També a Jenín, al nord de Cisjordània, on forces israelianes han disparat contra una delegació diplomàtica de visita.

Ajuda humanitària, amb comptagotes

Israel ha mantingut fins aquest dijous un bloqueig en l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza des del març, un fet que ha comportat una situació humanitària desesperada. 

Aquest matí, l'ONU ha confirmat l'entrada de 198 camions amb ajuda humanitària a través del pas fronterer Kerem Shalom, dels quals només 90 han arribat als punts de distribució.

Els 90 combois ja han estat recollits per diverses organitzacions i associacions humanitàries per distribuir-ne el contingut. Els camions transporten productes nutricionals, medicines i farina.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anunciar aquest dilluns que Israel permetria l'arribada "mínima" d'ajuda a Gaza. Netanyahu va justificar aquesta obertura per "facilitar" el suport dels seus aliats a les darreres ofensives militars.

Des de llavors, l'ajuda humanitària s'havia encallat a la zona de càrrega, on les autoritats no asseguraven la seguretat per enviar l'ajuda als magatzems i als punts de lliurament, segons les Nacions Unides.

Més de dos milions de persones que viuen a la Franja de Gaza pateixen fam a causa del bloqueig, amb especial afectació entre els infants.

Les organitzacions humanitàries avisen que, per abastir la població en el context de crisi humanitària actual, caldrien entre 500 i 600 camions diaris.
 

Netanyahu manté el pla d'ocupació de Gaza

Les pressions internacionals no han fet moderar la posició de Netanyahu, que aquest dimecres justificava l'entrada d'ajuda humanitària "mínima" per continuar amb el seu pla de control de Gaza.

"Per preservar la nostra llibertat d'acció sobre el terreny i, alhora, facilitar als nostres millors aliats que ens continuïn donant suport, hem d'evitar una crisi humanitària", deia.

En la compareixença, el president israelià va defensar sense fissures tots els eixos de la seva política com a condició per posar fi al conflicte, incloent-hi la construcció del complex turístic a la Franja proposat per Donald Trump:

"Estic disposat a acabar la guerra en els termes que assegurin la seguretat d'Israel: el retorn de tots els ostatges, i que Hamas entregui les armes i abandoni el poder i el lideratge a la Franja, amb el consegüent desarmament de Gaza i l'aplicació del pla de Trump".