Així manipulaven Koldo, Ábalos i Cerdán obres públiques a canvi de comissions
Empreses com Acciona van pagar per aconseguir adjudicacions amb la connivència de la directora general d'Adif o Carreteres
Aquesta és una història de negocis, intrigues, manipulació de concursos públics, però també de festes, prostitutes i molts diners. És una història que protagonitzen tres homes: José Luis Ábalos, exministre de Transports; Santos Cerdán, mà dreta de Pedro Sánchez al partit, i Koldo García, íntim de Cerdán i intermediari amb empreses.
Un triangle que va fer i desfer a l'escalf de contractes públics amb els quals aconseguien comissions de centenars de milers d'euros que pagaven les empreses constructores a canvi d'un tracte favorable en l'adjudicació d'obra pública.
De Navarra a Madrid
L'inici de tot plegat comença a Milagro, un petit poblet de Navarra, d'on és originari Santos Cerdán, i serà a Navarra on l'exnúmero 3 del PSOE coneixerà i es farà íntim de Koldo. Tots dos protagonitzaran des de fa més d'una dècada la idea primigènia de fer negoci a costa d'adjudicacions públiques on, segons apunta l'informe de la Guàrdia Civil, ja apareixia el gegant Acciona.
Una empresa que persistirà en gairebé tots els capítols d'aquesta història i que tindrà encara més importància en l'exportació del model Santos-Koldo a Madrid.
El Peugeot de Pedro Sánchez
El salt a Madrid es fa a bord d'un Peugeot 407. És simbòlic, ni va agafar tant el cotxe ni va voltar tant. Però és el vehicle amb el qual Pedro Sánchez va fer la seva famosa gira el 2017 després de ser defenestrat per la direcció socialista per acabar finalment imposant-se com el totpoderós líder del partit el 2017 i president l'any següent.
De les cinc places del cotxe, dues les ocupaven els protagonistes actuals: Ábalos i Cerdán, dos personatges que van convertir-se en el nucli dur de l'actual president del govern espanyol.
Neix el triangle al Ministeri de Transports
Quan ningú s'ho esperava, Pedro Sánchez passa del Peugeot a liderar el govern espanyol amb una moció de censura el 2018, que surt vencedora. La clau que va obrir la caixa dels trons va ser la consegüent arribada de José Luis Ábalos a la cartera de Transports, Foment i Obres Públiques. Llavors Ábalos era un dels membres amb més poder, ministre i mà dreta de Sánchez al partit com a secretari d'Organització.
Cerdán va demanar-li com a favor que contractés un xofer conegut seu, Koldo, que acabarà sent clau en tota la trama. De xofer a aliat imprescindible d'Ábalos, fins i tot generant gelosia a Santos Cerdán.
És aquí on l'UCO ja troba gravacions, on Koldo li explica a Ábalos com ha parlat amb la presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera, perquè els contractes vagin a les empreses que ells volen.
La manipulació de l'obra pública
A les converses surten diverses empreses, com Obras Públicas y Regadíos o LIC (Levantina Ingeniería y Construcción), però si alguna va triomfar va ser Acciona, una vella coneguda de Koldo i Santos Cerdán a Navarra.
És la gran empresa al mig del triangle Koldo, Ábalos i Santos Cerdán, que amb diverses obres a Sevilla, Múrcia o Sant Feliu de Llobregat acaben pagant comissions.
Hi ha dos col·laboradors necessaris en aquesta història que no són tan coneguts però que queden molt assenyalats: Isabel Pardo de Vera, exdirectora d'Adif, i l'exdirector general de Carreteres, Javier Herrero. Còmplices necessaris per executar els plans i fer de corretja de transmissió amb tècnics i altres directius per sota de l'escalafó més alt.
El cas de Sant Feliu de Llobregat
Però com poden influir els polítics en un concurs d'adjudicació d'obra pública, a priori, tan regulat? A l'informe se cita el cas del soterrament de les vies de Sant Feliu de Llobregat. És un cas de manual. Acciona guanya tenint una de les pitjors ofertes econòmiques, la novena, de les més cares.
Quan s'obren els sobres, la presidenta d'Adif informa Koldo del resultat econòmic el mateix dia. Però un concurs d'aquest tipus, normalment, té dues parts. Una objectiva, l'econòmica, el preu que presenta cada empresa; i una altra que no depèn únicament d'una fórmula sinó d'un criteri subjectiu.
És la part del projecte tècnic, on tot i que hi ha criteris de valoració comuns, la puntuació depèn de persones que puntuen subjectivament. El resultat és que Acciona acaba tenint pràcticament la millor nota en la part tècnica. Aquesta, segons l'UCO, s'intueix que podria ser una de les escletxes on el poder polític podia influir i garantir que sortís una empresa o una altra.
D'aquesta manera, el cercle es tanca. Una vegada adjudicada l'obra, Acciona paga una quantitat a la trama: van pagar més d'un milió d'euros i van rebre 620.000 euros, però encara els hi devien diners en una conversa de gener del 2021.
Koldo García: Això m'és exactament igual. M'ho va comentar, diu, però jo he rebut 450.000 euros de la primera tanda, que són tres contractes, i 50.000 euros dels últims dos contractes, d'acord? I després me'n van donar 70.000 que eren de la indemnització per la part baixa, que són 570.000. Aquests són els meus comptes, no sé si són els teus [...] Jo, és veritat que n'he rebut 25, que és el que m'han donat a mi, i d'això n'hi ha uns altres 25, però en realitat [inintel·ligible] que no ho tenen.
Koldo té comptades moltes empreses amb què ha fet reunions, i parla d'institucions, des d'Aena o el director de Carreteres abans citat, fins a companyies com Comsa, Sacyr o Ferrovial. Koldo torna a parlar amb Cerdán i Ábalos, recomptant els pagaments, amb la indignació de Cerdán per esmentar-ho.
Koldo García: Sí, vull que sàpigues... escolta, escolta'm un moment, sisplau [...] Em puc equivocar, i aleshores demanaré perdó... N'hi van donar 450 en tres sobres.
Santos Cerdán: No diré que jo porto el paper, ho apuntem i ho veiem, punt.
KG: D'acord, 50 de les altres dues, que són la vella i [inintel·ligible, parlen tots dos alhora].
SC: Koldo! No vull que parlis d'això, d'això no se'n parla!
José Luis Ábalos: Ja n'hi ha prou!
KG: 70 de [inintel·ligible].
SC: Koldo...
JLA: Sisplau...
SC: Que sí, ja està, no s'han de dir tantes coses. Pum, es posa, es veu i es tanca... Que és el que... I es tenen aquí, collons! Que no n'hi ha cap... I no parlar-ne... Punt.
JLA: La veritat és que sí.
SC: Que no hi ha cap problema, encara... que no hi ha res a saber. Ja està.
KG: D'acord, doncs ja està [inintel·ligible].
SC: Hòstia, això volia dir [inintel·ligible] la veritat.
KG: I seria...
SC: Però si hi ha... si hi ha alguna cosa, s'arreglarà, i s'arregla amb qui s'ha d'arreglar, punt.
Ja amb Ábalos fora del ministeri, Koldo i Santos Cerdán parlen del que queda encara per cobrar, i recorda l'obra de Sant Feliu de Llobregat.
KG: I allò de Barcelona?
SC: 550.000 i d'allà descomptem. Aleshores, allò de Sevilla diré que m'ho posin per escrit, si no, i t'ho dono, d'acord?
L'ambició per cobrar comissions era tal que en una conversa de l'any 2020 és la mateixa Pardo de Vera qui para els peus a Koldo, dient-li que no poden donar una altra obra a l'empresa que ell demana, perquè acabaven de donar-li un contracte de més de 700.000 euros i donar-n'hi una altra "cantarà".
On van tots aquests diners?
La gran qüestió és on van tots aquests diners, si se'ls embutxaca el triangle Koldo-Santos-Ábalos o arriben d'alguna manera al partit. Una altra via, legal, en aquest cas és l'anomenat "impuestazo", la donació d'una part del sou al partit. En aquesta conversa, Santos Cerdán intenta que l'endollin a l'empresa Indra, però explica a Koldo via WhatsApp com és el mateix Pedro Sánchez qui intervé:
SC: Ja m'ha trucat el president, diu que no puc estar a Indra, que és una empresa cotitzada i bla bla bla. Un cop més a qui treballa el donen pel sac. El partit hi surt perdent, el 80% era per donar al partit.
Però què hauria passat si no fos cotitzada? Pedro Sánchez hauria permès que l'endollessin? On recau, sobretot, l'interès, en Santos Cerdán per cobrar més tot i donar una part del sou al PSOE? O del partit per tenir gent que doni el 80% del sou per finançar el partit? Preguntes, que, de moment, no tenen resposta.
Koldo i Santos Cerdán, una relació que acaba malament
L'evolució de la relació entre Koldo, recordem, íntim de Santos Cerdán, canvia. I a pitjor. En el moment en què Koldo comença a tenir més relació amb Ábalos, perquè comença sent el seu xofer i acaba sent el seu assessor, es crea tota una estructura paral·lela a Santos Cerdán que no agrada gens al navarrès. És la mateixa UCO la que assenyala a l'informe que Santos Cerdán intentaria entorpir la relació entre tots dos.
Però no és pura gelosia personal: Santos Cerdán veu que els negocis s'estan començant a escapar del seu control i que això pot acabar esclatant i esquitxant-ho tot. Que a més a més, el seu perímetre on reclamava que se li fessin contractes a Acciona, Koldo fa negocis paral·lels fora del triangle amb altres empreses més petites on també acaba tenint pessics.
De fet, les darreres converses registrades evidencien com una relació de més d'una dècada que comença a Navarra acaba pel pedregar. Koldo adverteix Ábalos que el que ha fet ell és "un joc de nens" comparat amb el que ha fet Santos Cerdán.
A finals de novembre del 2023, amb Ábalos ja defenestrat, Koldo recorda a Ábalos que Santos Cerdán els hi deu diners: "Se m'estan inflant els collons [...] El fill de puta de Santos m'ha utilitzat durant 15 anys i no m'ha donat res. I et puc explicar mil coses, guanyar bitllets de 500 que li donava el de Guipúscoa i mil coses més", amenaça Koldo García.
De fet, la intenció que expressa Koldo a Ábalos és que li concerti una reunió amb qui va ser amic seu, per la bona relació que té aquest últim amb el nou ministre de Transports, Óscar Puente.
KG: Intentaré demanar a Santos que em doni dues obres, si em dones dues obres de 35, jo allà aconsegueixo mig quilo fàcil, i ho demanaré directament i sé a qui. Aleshores, del que em doni, la meitat t'ho donaré. L'altra meitat és per pagar les meves despeses i tota la resta.
KG: L'Ariatna, que està bé, és recent, perfecta...
JLA: I la colombiana.
KG: I la colombiana nova.
JLA: I l'altra [inintel·ligible].
KG: No, si jo vull l'altra també, però era perquè canviessis tu. Però a tu t'agrada més l'Ariatna.
JLA: No ho sé, la Carlota s'enrotlla que t'hi cagues.
KG: Doncs la que tu vulguis, o l'Ariatna o la Carlota, i a prendre pel cul.
JLA: No, era per conèixer.
KG: Per això t'ho estic dient. Bé, jo pregunto i t'ho dic. Ara ho arreglo. Que també cal que puguin. Que aquí... d'acord?
Un informe de la Guàrdia Civil demolidor en qualsevol cas en tots els aspectes, des de la manipulació d'obra pública fins a les despeses i interessos amb els quals utilitzaven aquests diners. Converses, àudios i missatges que deixen molt tocat un govern espanyol que ha acabat pecant del mateix pecat que venia a extirpar: la corrupció. Caldrà veure si aquesta història no té més protagonistes o un bon elenc de secundaris.
